#M2020
Contents
Direcció de projecte
Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural
Període
Abril 2012-desembre 2020
Descripció
Amb els instruments d’avaluació ambiental s'ha avançat molt en la minimització dels impactes ambientals i en la implantació de mesures correctores. No obstant això, queden impactes residuals que comporten pèrdues de biodiversitat, als quals només es pot fer front amb mesures compensatòries. En el marc de la jerarquia de mitigació les mesures compensatòries són la compensació, la no pèrdua neta o el guany net de biodiversitat.
L'establiment de mesures compensatòries adreçades específicament a la biodiversitat s'ha anat incorporant en les avaluacions d'impacte ambiental, però només el 4,7% de les declaracions d'impacte ambiental en tenen.
El Servei de Projectes porta des de 2012 treballant en la millora de les compensacions en l'avaluació ambiental. En una primera fase de treball, es va elaborar el document de 'Criteris per a la sistematització de la compensació dels impactes residuals significatius i la integració de la No Pèrdua Neta en biodiversitat', publicat el 2016 a la web. A partir d'aquesta base, s'està treballant en la definició i implantació d'un sistema de compensació sistemàtic dels impactes en biodiversitat, per tal de garantir, entre d'altres, la transparència, proporcionalitat, equivalència, i la llarga durada de les compensacions de tots els impactes residuals.
Finalitat de l'acció
Avançar en la definició d'un sistema de compensació sistemàtica dels impactes en biodiversitat, per tal de garantir, entre d'altres, la transparència, proporcionalitat, equivalència, i la llarga durada de les compensacions de tots els impactes residuals. El sistema de compensacions assumeix l'objectiu de no pèrdua neta de biodiversitat.
Novetats que aporta l'acció
Assolir una compensació sistemàtica i garantista dels impactes residuals en el marc de la jerarquia de mitigació i la no pèrdua neta de biodiversitat. Revertir la tendència actual de compensar només certs impactes (especialment els de gran magnitud i en XN2000), i fer-ho d'una manera no equivalent ni garantista quant a la permanència de la millora assolida. Finalment, revertir la tendència d'incorporar les mesures compensatòries en les fases finals de l'avaluació ambiental i a petició de l'òrgan ambiental, i aconseguir que els impactes residuals i llurs compensacions es tractin ja a la fase de l'estudi ambiental de manera sistemàtica.
Fonaments de la novetat
Fins ara, les compensacions en l'avaluació ambiental s'han portat a terme en determinats casos, de manera més o menys oportunista, sense una garantia d'equivalència o perdurabilitat de la millora, i a petició de l'òrgan ambiental en els darrers estadis de l'avaluació ambiental. Això comporta una acumulació dels impactes residuals no compensats al llarg dels anys, que va en contra de l'assoliment dels objectius de conservació de la biodiversitat. A més, el grau d'oportunisme de les compensacions tradicionals causa inseguretat i manca de transparència en l'administrat.
El 2020 s’han finalitzat els protocols per avaluar l’estat de conservació dels hàbitats que han de servir per la sistematització de la compensació dels impactes residuals.
Per saber-ne més
