#M2020

Direcció de projecte

Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural

Altres participants

Universitat de Barcelona

Període

Gener 2020- desembre 2020

Descripció

Fins el 2020 el seguiment del medi marí s’havia concentrat especialment als parcs naturals parcs naturals marítimo-terrestres (considerats com dues de les reserves marines més emblemàtiques de la Mediterrània): el Parc Natural del Cap de Creus i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Tanmateix, mancaven dades de la resta d’espais i, en general, del medi marí català. En aquest sentit, per exemple, l’Informe de l’Estat de la Natura 2020, que analitza les tendències de biodiversitat a Catalunya, no va poder arribar a conclusions rellevants sobre el medi marí català perquè no tenia d’informació suficient. Aquest nou Programa de seguiment científic dels espais marins permetrà obtenir la informació sobre la biodiversitat marina i ampliarà l’abast territorial, incorporant tots els espais protegits de Catalunya.

El programa farà un seguiment científic de diversos indicadors (gorgònia vermella, corall vermell, briozous, comunitats algals, garotes, coves, comunitats mediolitorals, etc.) per avaluar l’estat ecològic de les comunitats biològiques i l’impacte de l’activitat humana (submarinisme, pesca artesanal i esportiva, furtivisme, canvi climàtic, etc.) sobre l’ecosistema marí.

Draft Rubert Taya 716078536-image1.jpeg

També desenvoluparà un sistema d’alerta i possibilitarà l’establiment d’una sèrie d’indicadors nous que s’hauran de seguir en el cas que es produeixin situacions inesperades de modificació considerable dels paràmetres ambientals que puguin afectar la biodiversitat marina o davant situacions imprevistes com per exemple en cas de grans temporals, episodis de contaminació o furtivisme de corall i possible replantació, entre altres, per garantir el bon estat de conservació de la biodiversitat marina en aquests espais protegits.

El model de gestió adaptativa que ja s’aplica en aquestes Àrees Marines Protegides estableix la obligació de revisar periòdicament les regulacions establertes normativament i les dades obtingudes pel seguiment anual de les comunitats marines, per poder prendre decisions de gestió ben encaminades. El programa també està dissenyat per donar resposta a aquesta gestió, que fa necessari un seguiment més detallat i acurat dels indicadors de l’estat de conservació de l’ecosistema marí i dels indrets on es practiquen les diferents activitats antròpiques.

Per últim, les dades que aporti el Programa hauran de servir per nodrir:

  • El Programa Global de Seguiment de la Biodiversitat de Catalunya (SISEBIO). És l’eina de seguiment de la biodiversitat al llarg de temps i com a conseqüència del canvi global. En el medi terrestre i les aigües continentals el projecte ja va iniciar la seva feina de camp el 2018. En l’àmbit marí aquest contracte ha d’aportar a partir dels propers anys tota la informació necessària.
  • Informes d’Aplicació de la Directiva Hàbitats. Són els informes que periòdicament, cada 6 anys han d’informar els estaments europeus sobre l’estat de conservació dels hàbitats i espècies d’interès comunitari i de les mesures de conservació adoptades pel seu manteniment favorable. Actualment es disposa de molt poca o nul·la informació sobre els 5 hàbitats d’interès comunitari i la vintena d’espècies d’interès comunitari presents en el litoral català i el Programa ha de cobrir aquest buit periòdicament.
Draft Rubert Taya 716078536-image2.jpeg

Observacions

El Programa Comença el 2021 però el 2020 el DTES ha treballat intensament en definir-ne els continguts per tal que el seu enfocament i la informació que aporti siguin adequats i suficients.

El programa dona continuïtat a l’activitat investigadora iniciada per la Universitat de Barcelona el 1990 i està gestionat per l’oficina de transferència de coneixement de la UB (Fundació Bosch i Gimpera, FBG-UB) guanyadors del contracte obert pluriennal 2021-2024.

Coordinaran el seguiment científic els experts Bernat Hereu (Parcs Naturals Marins) i Cristina Linares (PEIN i Xarxa Natura 2000), que són membres de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio). També hi participaran equips de la UB i d’altres institucions, integrats dins el Grup de Recerca en Biologia i Ecologia Bentòniques i el Grup de Recerca Biologia de la Conservació en Ecosistemes Marins (MEDRECOVER), amb una tradició investigadora de més de 25 anys en projectes de recerca bàsica i aplicada els espais naturals protegits de Catalunya i altres reserves marines de tota la Mediterrània.

L’equip científic col·labora directament amb organismes internacionals com ara la Xarxa d’Àrees Protegides del Mediterrani (MEDPAN), la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i el Centre d'Activitat Regional per a Àrees Especialment Protegides (RAC/SPA). Això permetrà incloure els parcs naturals marins i la Xarxa Natura 2000 de Catalunya com a casos d’estudi amb el suport d’aquests organismes destacats per la gestió i conservació dels ecosistemes marins dins l’àmbit internacional.

Finalitat de l'acció

Conèixer l’estat de conservació i les tendències principals que afecten els hàbitats i les espècies marines del litoral català.

Draft Rubert Taya 716078536-image3.jpeg

Novetats que aporta l'acció

  • El seguiment de la biodiversitat marina s’estén espacialment a totes les àrees incloses dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000, de les quals encara no es disposa de dades científiques tan detallades com dels parcs marins (Cap de Creus i Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter).
  • S’estén el marc temporal del seguiment per obtenir sèries de dades al llarg dels anys.
  • Es dissenya el programa per donar resposta al sistema de regulació basat en la gestió adaptativa i que fa necessari fer un seguiment més detallat i acurat dels indicadors de l’estat de conservació de l’ecosistema marí i dels indrets on es practiquen les diferents activitats antròpiques.
  • Es desenvolupa un sistema d’alerta i es dissenyen indicadors per a situacions disruptives.

Fonaments de la novetat

El medi marí català acumula un dèficit històric de coneixement. El Programa permetrà avançar en el coneixement sobre l’estat de conservació i les tendències principals que afecten els hàbitats i les espècies marines del litoral català.

Draft Rubert Taya 716078536-image4.jpeg

Per saber-ne més

[Sainz de la Maza], Judith Ahufinger

Back to Top

Informació del document

Publicat a 03/08/21
Presentat el 03/08/21

Volum Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, 2021
llicència: CC BY-NC-SA license

Funding: Intern

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos transversals

Governança

Sistemes de suport a la presa de decisions

Eixos instrumentals

Observació territorial, ambiental i climatològica

Generació de geoinformació de referència

Noves tecnologies i nous serveis de suport

Observació i mesura territorial

Indicadors ambientals

Sistemes d'informació ambiental

Transferència

Mecanismes de transferència del coneixement de la recerca i la innovació

Eixos temàtics de Medi Ambient i Sostenibilitat

Canvi climàtic i energia

Adaptació

Planificació de la biodiversitat i del patrimoni natural

Nous objectes de conservació

Tendències de la biodiversitat a Catalunya

Localització

Puntuació document

0

Visites 0
Recomanacions 0