Alta Garrotxa: un pla de futur
L’espai natural protegit de l’Alta Garrotxa es va declarar el 1992 mitjançant l’aprovació del PEIN. El 1995 es van aprovar unes normes molt estrictes amb la intenció que fossin vigents un parell d’anys però que, finalment, n’han durat 23. Ajuntaments i particulars patien especialment els obstacles que suposava gestionar el dia a dia en base a una norma de vocació provisional. El llarg procés per dibuixar un projecte de territori compartit ha culminat el 9 de febrer de 2021 amb l’aprovació del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa elaborat per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural.
L’àmbit
L’àmbit del Pla abasta les 32.860 ha de l’espai protegit. Es distribueix entre tres comarques (l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès) i onze termes municipals (Albanyà, Cabanelles, Maçanet de Cabrenys, Sant Llorenç de la Muga, Beuda, Vall de Bianya, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Joan les Fonts, Tortellà i Camprodon).
L’Alta Garrotxa és un dels espais naturals més rics i diversos del Pre-pirineu oriental, amb gran varietat de paisatges, flora, fauna i patrimoni cultural. La topografia accidentada en gran part de l’espai li dona cert aïllament i un caràcter feréstec. En les darreres dècades ha sofert un procés de transformació natural i social molt profund: mentre l’abandonament dels aprofitaments tradicionals i el despoblament en grans parts de l’espai deixava pas a l’expansió d’un bosc, encara avui poc madur i desestructurat, hi han proliferat activitats turístiques i de natura que, en certs llocs i moments, es produeix de manera massificada o poc ordenada.
Error creating thumbnail: File missing
|
Error creating thumbnail: File missing |
Error creating thumbnail: File missing
|
Error creating thumbnail: File missing |
El Pla es concep com un instrument per empènyer aquest territori cap a un nou model en el qual l’activitat socioeconòmica i els valors naturals es retroalimentin. El model d’aprofitament dels recursos naturals, que practicat de manera extensiva i tradicional pot ser un actiu per la conservació de la biodiversitat, és difícil de recuperar o mantenir arreu de l’espai. Per això també es proposen altres estratègies per trobar un nou punt d’equilibri entre natura i aprofitament econòmic de les finques, que begui de les condicions i tendències actuals, i per reforçar els valors naturals i la renaturalització dels ecosistemes. I tot plegat des de l’acord i la voluntarietat dels titulars de les finques de l’espai.
Les innovacions
El Pla, com tots els plans d’aquesta índole, marca els objectius de l'espai, estableix la zonificació, regula els usos del sòl i l'aprofitament dels recursos naturals, ordena l'ús públic i de gaudi de l'espai i estableix les mesures normatives i d’actuació necessàries per a conservar el patrimoni natural i la qualitat paisatgística.
Però més enllà d’aquesta forma clàssica del contingut del Pla, determinada pel marc legal, aquest té aspectes molt innovadors. Hi destaquen els següents:
- Un enfocament de la gestió holístic basat en els processos ecològics. Les estratègies de gestió de l’espai s’han definit prenent com a base la gestió dels processos ecològics i l’ecosistema vistos com un conjunt, i no tant –com sol ser habitual– partint de la gestió d’una o altra espècie o hàbitat en concret.
- Un enfocament de la gestió holístic basat en els processos ecològics. Les estratègies de gestió de l’espai s’han definit prenent com a base la gestió dels processos ecològics i l’ecosistema vistos com un conjunt, i no tant –com sol ser habitual– partint de la gestió d’una o altra espècie o hàbitat en concret.
- La doble estratègia de conservació: dues estratègies de gestió ambicioses i voluntàries. El Pla incorpora un rumb compartit vers la conservació dels valors naturals amb dues estratègies ben diferenciades. Una és la de foment de la dinàmica natural, principalment en els terrenys públics amb major potencial natural i de millora dels ecosistemes silvestres. L’altra és la de gestió sostenible, que s’aplica a la resta de l’espai, i és la qualificació de partida del 90% d’aquest, que és de titularitat privada. S’enfoca a l’aprofitament tradicional dels recursos naturals i les activitats de lleure, sempre i quan siguin compatibles o sinèrgics amb la conservació de l’espai natural i la seva biodiversitat. També s’hi podran mantenir i desenvolupar les infraestructures, instal·lacions i edificacions necessàries per a dur a terme aquestes activitats.
Ara bé, els propietaris privats o els ajuntaments es podran comprometre voluntàriament a gestionar les seves finques en règim de dinàmica natural. En aquest sentit podran establir acords amb l’òrgan gestor de l’espai per rebre ajuts per orientar la gestió de les seves finques a la renaturalització dels ecosistemes i per establir un model alternatiu d’aprofitament d’aquestes finques mitjançant activitats econòmiques basades en la contemplació i gaudi de la natura (renaturalitzada), com ara l’observació de la fauna. D’aquesta manera s’evita l’abandonament de les finques i s’assegura que estiguin gestionades a favor de la conservació de la biodiversitat, i es deixa a decisió dels seus propietaris o titulars el model de gestió i aprofitament que en volen fer en funció dels seus interessos o del potencial concret de cada finca.
- Foment de la producció de natura. Desenvolupant més el punt anterior, val a dir que el Pla parteix de la base que el model tradicional d’explotació del territori es impossible o molt complex en moltes parts de l’espai, i que els processos de renaturalització en curs són lents. Sense gestió, caldria molt de temps per assolir nous ecosistemes madurs i resilients que garanteixin la conservació de tota la biodiversitat pròpia de l’espai. Es pretén, doncs, accelerar aquest procés incentivant la gestió territorial que afavoreix la conservació i recuperació dels processos naturals (per exemple, la generació de fusta morta i increment de trets de maduresa dels boscos, o la generació d’ecosistemes oberts, ja sigui mitjançant el pasturatge que provoca la recuperació de les poblacions d’herbívors silvestres o per mitjà de cremes controlades que simulin un règim natural d’incendis, o fins i tot no apagant els incendis naturals en determinades circumstàncies) i facilitant tota activitat que reposi sobre el gaudi i l’observació dels valors naturals (per exemple, l’observació de gran fauna o del cel nocturn, banys i teràpies de bosc...). Aquest és el punt focal de l’estratègia de foment de la dinàmica natural o de renaturalització. Es tracta de promoure el dos per u: aliar l’estratègia de conservació amb l’alternativa d’aprofitament no extractiu dels recursos naturals.
- Foment de l’aprofitament tradicional dels recursos naturals. Els propietaris que optin per seguir amb les activitats agràries veuran afavorides amb ajuts les activitats tradicionals (principalment la ramaderia extensiva) que contribueixen a assolir els objectius de conservació de l’espai. Això ja és una pràctica habitual de les mesures agro-ambientals de la PAC o de les convocatòries generals d’ajuts en el global d’espais naturals protegits, però es la primera vegada que es planteja de forma específica per a un espai des del seu instrument d’ordenació.
- Regulació detallada dels usos i les activitats, però flexible quan es considera necessari. La normativa (que també abasta el vector urbanístic pel caràcter de pla director urbanístic que la llei atorga a aquests plans) es basa en el coneixement detallat del medi i els processos ecològics, i de les característiques que han de tenir els diferents usos i activitats per a ser compatibles amb aquests. Es deixen enrere les imprecisions i terminologia no adequada que abunda en les normatives urbanístiques per especificar amb rigor tècnic les condicions i característiques tant d’elements construïts o instal·lats, com de les activitats i aprofitaments dels recursos naturals que es desenvolupen en l’espai. En alguns casos, si l’aspecte regulat necessita una certa flexibilitat a l’hora de ser aplicat, es planteja com una recomanació. Una recomanació és un criteri que es considera adequat per aplicar alguna norma més general, però que es permet no aplicar si es justifica per algunes de les causes, establertes en el propi Pla. Per exemple, una norma del Pla estableix que els aprofitaments forestals han de deixar alguns arbres grans i/o amb elements d’interès com a hàbitat, com ara presència de forats de picots, petites cavitats o escletxes d’interès per a la cria de ratpenats, troncs o branques principals bifurcades o trencades, nius de rapinyaires o tofes formades per enfiladisses. El nombre d’arbres per hectàrea que cal deixar s’ha preferit indicar-lo com una recomanació (10 arbres/ha). No obstant,se’n poden deixar menys si es justifica (en els informes preceptius o actes d’autorització) per motius d’impossibilitat tècnica o de millor compliment dels objectius de l'espai, o per garantir la viabilitat econòmica de l’actuació afectada. D’aquesta manera la regulació arriba a un nivell elevat de detall, amb una part d’obligat compliment i una altra que permet adaptar-se, amb justificació tècnica, a les circumstàncies de cada cas.
- Planificació integral de l’espai: gestió integrada a la planificació. El Pla aporta els habituals elements d’ordenació de l’espai (bàsicament les normes, les recomanacions i els plànols d’ordenació) però també planifica la gestió mitjançant un programa d’actuacions. És també un pla de gestió. D’aquesta manera es fa l’exercici pràctic d’aterrar l’ordenació i la regulació dels usos a la gestió de l’espai, donat que aquesta (la gestió) és la imprescindible segona pota necessària per assolir els objectius de l’espai establerts pel propi Pla. D’aquesta manera, amb un pla, es fa, des d’una visió de conjunt, l’ordenació, la regulació i la planificació de la gestió de l’espai.
- Planificació integral de l’espai: gestió integrada a la planificació. El Pla aporta els habituals elements d’ordenació de l’espai (bàsicament les normes, les recomanacions i els plànols d’ordenació) però també planifica la gestió mitjançant un programa d’actuacions. És també un pla de gestió. D’aquesta manera es fa l’exercici pràctic d’aterrar l’ordenació i la regulació dels usos a la gestió de l’espai, donat que aquesta (la gestió) és la imprescindible segona pota necessària per assolir els objectius de l’espai establerts pel propi Pla. D’aquesta manera, amb un pla, es fa, des d’una visió de conjunt, l’ordenació, la regulació i la planificació de la gestió de l’espai.
- Dotació econòmica pròpia. Es fixa una inversió de 5,6 M€ en 10 anys a càrrec del Fons del patrimoni natural. Aquests diners permetran executar el Programa d’actuacions. Se supera, doncs, el pressupost ordinari de l’espai, i s’evita el mal costum de considerar que per desplegar un pla no calen recursos addicionals.
- Dotació econòmica pròpia. Es fixa una inversió de 5,6 M€ en 10 anys a càrrec del Fons del patrimoni natural. Aquests diners permetran executar el Programa d’actuacions. Se supera, doncs, el pressupost ordinari de l’espai, i s’evita el mal costum de considerar que per desplegar un pla no calen recursos addicionals.
- Planificació i gestió adaptativa. És positiu que un espai protegit tingui una gestió regulada i planificada, però també ho és que la gestió dels espais sigui adaptativa i ajustable a les necessitats de cada moment. El Pla vol resoldre l’aparent contradicció entre aquests dos escenaris i fer-los possibles tots dos: per això introdueix el nou concepte de planificació adaptativa. Així, tot i que la revisió de la part normativa del Pla haurà de seguir el procés feixuc i habitual (per imperatiu legal), la planificació de la part de gestió té mecanismes de revisió més àgils que permetran anar reaccionant adequadament a les diferents circumstàncies que vagin sorgint. Les recomanacions (esmentades en el punt anterior) també permeten anar acomodant la gestió del dia a dia a la realitat tècnica i ambiental, sempre en el marc que fixa la normativa. Per últim, el propi Pla obliga a desenvolupar un programa de seguiment que permeti avaluar el nivell d’assoliment dels objectius de l’espai (establerts pel propi Pla) i, si es conclou d’aquesta avaluació, modificar, potenciar o establir noves mesures que en millorin la consecució.
- Planificació i gestió adaptativa. És positiu que un espai protegit tingui una gestió regulada i planificada, però també ho és que la gestió dels espais sigui adaptativa i ajustable a les necessitats de cada moment. El Pla vol resoldre l’aparent contradicció entre aquests dos escenaris i fer-los possibles tots dos: per això introdueix el nou concepte de planificació adaptativa. Així, tot i que la revisió de la part normativa del Pla haurà de seguir el procés feixuc i habitual (per imperatiu legal), la planificació de la part de gestió té mecanismes de revisió més àgils que permetran anar reaccionant adequadament a les diferents circumstàncies que vagin sorgint. Les recomanacions (esmentades en el punt anterior) també permeten anar acomodant la gestió del dia a dia a la realitat tècnica i ambiental, sempre en el marc que fixa la normativa. Per últim, el propi Pla obliga a desenvolupar un programa de seguiment que permeti avaluar el nivell d’assoliment dels objectius de l’espai (establerts pel propi Pla) i, si es conclou d’aquesta avaluació, modificar, potenciar o establir noves mesures que en millorin la consecució.
- Mitjans propis de control. El Pla preveu que es disposi de mitjans propis per fer actuacions de control i vigilància que donin suport als cossos de vigilància ja existents del medi natural, principalment el Cos d’Agents Rurals.
- Mitjans propis de control. El Pla preveu que es disposi de mitjans propis per fer actuacions de control i vigilància que donin suport als cossos de vigilància ja existents del medi natural, principalment el Cos d’Agents Rurals.
- Aposta per la governança i la cogestió de l’espai amb els diferents actors territorials. S’aposta per acostar i compartir la gestió de l’espai al territori, a la gent que hi viu o treballa, el gestiona o n’és propietària. D’aquesta manera es tenen en compte les múltiples visions confluents a l’hora de gestionar l’espai i en els processos de presa de decisió sobre aquest. La manera que el Pla proposa per assolir-ho és, a banda de les diverses mesures de foment ja esmentades, l’establiment de convenis (amb un protagonisme clar del conveni amb el Consorci de l’Alta Garrotxa) i la creació de diverses taules de governança amb els ens locals, els propietaris i els diferents sectors socials i econòmics.
- Aposta per la governança i la cogestió de l’espai amb els diferents actors territorials. S’aposta per acostar i compartir la gestió de l’espai al territori, a la gent que hi viu o treballa, el gestiona o n’és propietària. D’aquesta manera es tenen en compte les múltiples visions confluents a l’hora de gestionar l’espai i en els processos de presa de decisió sobre aquest. La manera que el Pla proposa per assolir-ho és, a banda de les diverses mesures de foment ja esmentades, l’establiment de convenis (amb un protagonisme clar del conveni amb el Consorci de l’Alta Garrotxa) i la creació de diverses taules de governança amb els ens locals, els propietaris i els diferents sectors socials i econòmics.
- Avaluació ambiental estratègica. Aquest és el primer pla d’un espai natural protegit aprovat a Catalunya que se sotmet el tràmit d’avaluació ambiental.
- Avaluació ambiental estratègica. Aquest és el primer pla d’un espai natural protegit aprovat a Catalunya que se sotmet el tràmit d’avaluació ambiental.
- Aplicació d’una metodologia moderna en sintonia amb els criteris que fonamenten l’Observatori del Patrimoni Natural de Catalunya i amb la metodologia del marc lògic. La diagnosi s’ha fet identificant els efectes que generen en l’espai els diferents usos i factors de canvi que s’hi donen, i analitzant si aquests efectes són una oportunitat o amenaça per als objectius generals de l’espai, ja existents a priori ja que són derivats del marc legal. Un cop feta aquesta anàlisi s’identifiquen els objectius específics de l’espai, que concreten la seva estratègia per assolir els objectius generals, potenciant les oportunitats i evitant o minimitzant les amenaces, i per últim es determinen les mesures (normes, recomanacions, actuacions, zones...) necessàries per desplegar els objectius específics.
- Representació gràfica dels límits. S’abandona definitivament la descripció escrita dels límits de l’espai, que resulta anacrònica avui en dia. Se substitueix per una representació gràfica amb cartografia detallada a partir de la codificació dels elements físics que marquen els límits de l’espai.
El procés
El Pla es va aprovar inicialment el març de 2019 i s'ha sotmès a un llarg període d'informació pública i consulta constitucional amb la intenció de generar el màxim consens territorial abans de l’aprovació definitiva. Les 222 al·legacions presentades per 151 persones i entitats han incidit tant sobre aspectes de detall com de calat global.
El Pla resultant es concep com un instrument de recorregut temporal llarg que plasma el projecte de territori compartit que han consensuat les diferents administracions, les entitats ambientals, els propietaris i els sectors econòmics. Un Pla per ajudar a construir –en el context actual de canvi ambiental, social i cultural– un futur nou i pròsper tant per a les persones com per a la natura.
L’equip
El pla ha estat fruit de la tasca de molta gent i, principalment, de l’equip de la Unitat de Planificació i Programes, integrada en el Servei de Planificació de l’Entorn Natural. Concretament, els membres d’aquesta unitat que han redactat el Pla o han col·laborat en la seva elaboració i tramitació són la Judith Ahufinger Breto (llicenciada en Ciències del Mar), en Leo Bejarano Manjón (llicenciat en Ciències Ambientals), en Jordi Fontboté Rubió (llicenciat en Arquitectura), la Nàdia Herrero Martínez (llicenciada en Geologia), en David Gallego Sánchez (administratiu) i, finalment, en Francesc Diego Vives (responsable de Planificació i Programes i llicenciat en Biologia). També ha format part de l’equip de redacció del Pla la Sara Sánchez Olmo (llicenciada en Ciències Ambientals) del Consorci de l’Alta Garrotxa.
