El desembre de 2022 el Govern d’Andorra va aprovar l’Estratègia Nacional del Paisatge d’Andorra, elaborada amb la col·laboració i coordinació de l‘Observatori del Paisatge.

L’Estratègia és el full de ruta de la gestió i l’ordenació dels paisatges d'Andorra, amb l’objectiu d’avançar cap a un model territorial propi, integrat i resilient. S’anirà implementant en els propers anys, a partir de la integració del paisatge en l’ordenament territorial, l’urbanisme i les polítiques sectorials (agricultura, turisme, patrimoni, etc.), en un context d’emergència climàtica.

L’any 2019 la Direcció de Medi Ambient i Sostenibilitat del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del Govern d’Andorra va sol·licitar a l’Observatori del Paisatge que l’assessorés en la definició de la nova Estratègia. La col·laboració s’ha traduït en la identificació de les principals estratègies de futur del país en l’àmbit del paisatge, l’actualització del mapa de paisatge, l’establiment d’objectius de qualitat paisatgística, la definició d’accions per assolir-los i l’impuls del procés en el marc d’una intensa participació ciutadana.

Draft Rubert Taya 585533983-image2.jpeg


Imatge del dia de la presentació

Objectius de qualitat paisatgística

L’Estratègia té com a horitzó de treball el 2035 i recull un total de 4 principis, 7 objectius de qualitat paisatgística, 28 línies d’actuació i 87 accions concretes.


Andorra.jpg


Detall del Mapa del paisatge d'Andorra


Els objectius de qualitat paisatgística són els següents:

1. uns paisatges d’alta muntanya ben conservats, que compatibilitzin el manteniment del seu patrimoni natural i cultural amb l’aprofitament econòmic
2. uns paisatges agraris i forestals productius, funcionals ecològicament i reconeguts socialment
3. uns paisatges urbans de qualitat que posin en relleu els espais públics i els elements patrimonials de les poblacions
4. uns paisatges fluvials vius i funcionals, que permetin l’aprofitament sostenible dels recursos hídrics i que en facilitin l’ús social
5. unes infraestructures energètiques i de comunicació més integrades en el paisatge i que responguin als reptes de l’emergència climàtica
6. unes instal·lacions turístiques i de lleure de qualitat, dimensionades i multifuncionals, que facilitin la desestacionalització i que siguin respectuoses amb el paisatge
7. unes fites i uns referents naturals i culturals que reforcin la identitat i la singularitat del paisatge andorrà.

L’Estratègia ha estat el resultat d’un treball participatiu amb tots els actors implicats: les set administracions comunals, els ministeris del Govern, les empreses que treballen en aspectes ambientals, les associacions i la ciutadania en general. El procés ha utilitzat mecanismes diversos, des de qüestionaris en línia fins a tallers de participació, passant per entrevistes en profunditat. Fins i tot va incloure un exercici simultani amb una cinquantena de mapes en línia que s’anaven actualitzant amb les aportacions de les administracions comunals. Tant des del govern com des de l’Observatori es ressalta que ha estat un aspecte clau en l’elaboració de l’Estratègia, ja que ha permès generar una reflexió col·lectiva al voltant del paisatge, captar el coneixement que en tenen ciutadania, agents socials i econòmics i les principals institucions del país i recollir els referents paisatgístics claus i simbòlics que la societat andorrana ha identificat com a part de la seva identitat. En definitiva, implicar la societat en la importància del paisatge.

Draft Rubert Taya 585533983-image3.jpeg
Imatge d'un taller de participació en línia

Pla d’accions

A més dels principis i dels objectius de qualitat paisatgística, l’Estratègia inclou 28 línies d’acci. Aquestes línies s’han concretat en un total de 87 accions per al període 2022-2028, que contribuiran a assolir els objectius de qualitat paisatgística.

En destaquen les següents:

• Incrementar el percentatge d’espais protegits fins a assolir el 30% del territori d’Andorra el 2030, seguint els preceptes marcats pel Conveni de la diversitat biològica (Espais protegits 30/30).

• Ordenar l’accés i la freqüentació de persones i vehicles als paisatges d’alta muntanya a partir dels resultats de l’estudi de la capacitat de càrrega del medi natural.

• Conservar i impulsar els paisatges vinculats amb la ramaderia nacional i la cultura del país.

• Identificar zones urbanes amb dèficit de vegetació i zones amb ombra i que siguin susceptibles de millores per generar zones més agradables: terreny drenant, punts d’aigua, plantació d’arbres, col·locació de mobiliari urbà, entre altres, per crear espais d’adaptació a onades de calor i pluges intenses fruit del canvi climàtic.

• Implementar accions per ordenar i integrar paisatgísticament les zones industrials i d’emmagatzematge.

• Identificar i localitzar els trams fluvials canalitzats susceptibles de millora per renaturalitzar-los.

• Implementar accions per integrar paisatgísticament les infraestructures energètiques, viàries i instal·lacions turístiques.

• Implementar accions per la millora de la integració paisatgística i la millora dels entorns de miradors i fites paisatgístiques singulars identitàries.

Draft Rubert Taya 585533983-image4.jpeg
Publicació que recull l’Estratègia Nacional del Paisatge d’Andorra

Aspectes innovadors

La principal novetat que incorpora l’Estratègia és que el seu contingut es plasma i es trasllada sobre la cartografia. Així, el mapa de l’Estratègia mostra i localitza els quatre principis, els set objectius de qualitat paisatgística i les vint-i-vuit línies d’actuació, consensuades per totes les parts a partir del procés participatiu mencionat. El consens dels actors en els redactats és un altre aspecte a destacar.

El mapa, per tant, va portar noves formes de pedagogia activa que va contribuir a incrementar la consciència de paisatge, ja que no cartografia les valls andorranes més singulars atenent a la seva qualitat natural o estètica, sinó aquelles valls emblemàtiques que la població ha considerat que tenen o haurien de ser més transformades. També edificis sense acabar que les administracions comunals han prioritzat per a ser reciclats o enderrocats, els trams de carretera poc integrats paisatgísticament que el Ministeri corresponent ha de millorar, els accessos desordenats a nuclis urbans que requereixen integració paisatgística, els trams de riu amb ús social per potenciar, grans estacionaments de vehicles associats a les pistes d'esquí que necessiten ser permeabilitzats per reduir-ne l'impacte, o els cims emblemàtics i les fites de referència que s'hauran de potenciar, entre altres accions.

Més enllà del suport al govern andorrà en l’actualització de l’Estratègia, l’Observatori ha vist des d’un principi en aquest projecte l’oportunitat d’assajar metodologies innovadores d’implicació i coresponsabilització de la societat en la planificació i gestió col·lectiva del paisatge, en un territori −Andorra− que té unes dimensions semblants a les unitats de paisatge de Catalunya.


Draft Rubert Taya 585533983-image5.jpeg
Visió global del Mapa del paisatge d’Andorra

La trajectòria d’Andorra en el paisatge

L’Estratègia Nacional del Paisatge d’Andorra aprovada continua la feina endegada el 2011 quan el Govern va aprovar la primera estratègia (prevista per al període 2011-2022), seguint els principis i objectius del Conveni europeu del paisatge del Consell d’Europa. Va ser el primer pas per considerar el paisatge com un bé col·lectiu que cal conservar, gestionar i millorar.

Després, el 2019 es va aprovar la Llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, una llei que va representar un pas més en l’impuls d’una política nacional del paisatge. Per primera vegada l’ordenament jurídic es reconeixia el paisatge com un component essencial de l’entorn de vida i del benestar individual i col·lectiu dels habitants d’Andorra, com l’expressió de la diversitat del seu patrimoni natural i cultural i com un fonament de la seva identitat. Aquesta Llei va donar un marc legal a l’Estratègia, com a instrument de protecció, de gestió i d’ordenació del paisatge.

L’actualització i evolució de l’Estratègia parteix de l’Agenda 2030 i dels reptes que hauran d’afrontar els paisatges andorrans en els anys vinents (canvi climàtic, transició energètica, pèrdua de biodiversitat, seguretat alimentària...).

Autors

Redactat per: Júlia Rubert i Tayà

Per saber-ne més: Pere Sala

Back to Top

Informació del document

Publicat a 27/02/23
Acceptat a 27/02/23
Presentat el 23/02/23

Volum Notícies, 2023
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos transversals

Governança

Mecanismes col·laboratius

Eixos instrumentals

Observació territorial, ambiental i climatològica

Generació de geoinformació de referència

Noves tecnologies i nous serveis de suport

Representació de dades

Eixos temàtics de Territori i Mobilitat

Xarxa viària

Disseny de vies locals i comarcals

Paisatge

Gestió integrada del paisatge

Localització

Puntuació document

0

Visites 0
Recomanacions 0