#M2020
Contents
Direcció de projecte
Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Altres participants
Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Cos d’Agents Rurals (CAR), Universiat Autònoma de Barcelona (UAB), Exodronics
Període
Octubre 2017-abril 2020
Descripció
Elaboració d’un protocol d’actuació i esquema de treball per a la utilització de drons i el seguiment remot d’activitats extractives.
S’han analitzat els diferents tipus de drons existents al mercats (còpters i ala fixa), els diferents sistemes de sensors susceptibles d’ésser utilitzats per a aquesta tasca (càmeres RGB i sensors multiespectrals) i el programari necessari i indispensable així com també les condicions de vol. S’han definit les condicions estàndard de vol i processament de les imatges obtingudes i el procés de modelització del terreny i els sistemes i algoritmes que permetin la reclassificació d’aquestes imatges aèries segons les necessitats i paràmetres utilitzats en el seguiment de la restauració d’activitats extractives És a dir, s’ha definit el protocol necessari per a obtenir una imatge virtual i interpretada de qualsevol d’aquest tipus explotacions, que ha de permetre millorar el seguiment de l’explotació i la restauració d’aquests espais.
Com a producte final d’aquest projecte s’ha editat un protocol d’actuació i esquema de treball per a la utilització efectiva d’aquesta tecnologia en aquest camp ambiental.
Durant el 2020 es va treballar en la validació del protocol d’utilització de drons i tractament d’imatges en el seguiment de la restauració i l’explotació d’activitats extractives.
L’aplicació del protocol al llarg de 2020, amb els vols efectuats per la Unitat RPAS del Servei de Suport Aeri del Cos d’Agents Rurals i per l’empresa Exodronics, va permetre testar el procediment proposat en la planificació del vol, la seva realització i l’obtenció d’imatges. També va permetre testar un aspecte essencial, la generació de la cartografia associada (mapes de cobertes del sòl, mapes de processos erosius i control de la xarxa de drenatge, eventualment mapes d’afectació per pols, i mapes de volums de material en runams, abassegaments o rebliments). Es van efectuar vols en activitats extractives en actiu i en activitats extractives abandonades.
Per altra banda, el 2002 es va continuar amb l’estudi de les possibilitats de detecció de residus miners i altres materials impropis que puguin trobar-se en activitats extractives, com sorres de foneria, runes, etc. Per a la realització d’aquesta tasca es van analitzar les dades procedents dels vols efectuats per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) en abocadors durant el període 2017-2018, facilitades pel Departament de Gestió d’Infraestructures de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). La detecció dels residus presentava un encert superior al 80%, i en algun dels casos superior al 90%, amb un índex Kappa entre 0.88 i 0.95. En certs casos hi havia confusions entre les categories de runa i altres cobertures molt reflectants, com per exemple algunes sorres de foneria o terres de cobertura. Es van trobat també confusions entre la coberta tipus herbassar (sec) amb terres de cobertura o sorres, quan aquestes dues presentaven valors RGB molt semblants.
Recollint l’experiència en seguiment d’activitats extractives amb drons es va preparar un document d’especificacions tècniques, que es va presentar en una jornada en línia el 14 de juliol de 2020. Es tractava d’un document adreçat a un públic especialitzat però que tenia com a objectiu fomentar l’ús d’aquesta tecnologia, tant pel que fa al seguiment dels treballs d’explotació com de restauració. El document està publicat a la web del departament en aquest enllaç.
Finalitat de l'acció
Determinar les possibilitats que ofereixen aquests sistemes de detecció remota en el seguiment de les actuacions de restauració d’activitats extractives.
Novetats que aporta l'acció
La principal novetat és l’aplicació especifica d’aquesta tecnologia d’observació remota a les activitats extractives, en les quals constituirà una eina addicional per al seguiment de les tasques de restauració. Constitueix un recurs tecnològic que reforça, i fins i tot pot substituir, el nombre de visites de camp indispensables per al control ambiental d’aquest tipus d’activitats.
Fonaments de la novetat
El seguiment i vigilància de la restauració de les activitats extractives tradicionalment s’ha fet mitjançant les visites a camp, a peu de l’extractiva. La utilització de sistemes remots d’adquisició d’imatges s’utilitza en altres camps però és una novetat l'aplicació d’aquests sistemes de vol no tripulats al control ambiental també ho és, el protocol específic que s’ha elaborat per a la seva aplicació en el seguiment de la restauració d’activitat extractives. I obre una nova possibilitat molt valuosa atesa la migradesa de recursos humans disponibles per a les actuacions de vigilància ambiental.
Per saber-ne més
