Les fortes tempestes que ha patit la costa en aquests darrers anys han deixat en evidència la greu vulnerabilitat que pateix el delta de l’Ebre, convertint-lo en un dels punts calents del nostre territori. Diversos fenòmens incideixen al delta, d’una banda la subsidència o l’enfonsament de la terra respecte del nivell del mar, de l’altre, la pujada del nivell del mar que es produeix de manera disruptiva amb tempestes com el Glòria, i més a llarg termini, la que es produirà pels efectes del canvi climàtic.
El passat octubre es va donar el tret de sortida del projecte europeu REST-COAST, finançat pel programa Horizon 2020 de la UE i liderat pel Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC i el Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC), amb l’objectiu de desenvolupar una solució sistèmica per a la restauració costanera que es pugui replicar a gran escala i que les mesures aplicades s’incloguin en les polítiques nacionals i internacionals. El projecte, l’únic costaner dins el bloc de solucions naturals del Green Deal, es desenvoluparà en 9 zones costaneres d’Europa amb problemes d’erosió, inundació i degradació dels ’hàbitats costaners, situades en els mars més representatius d’Europa (Bàltic, Nord Atlàntic, Negre i Mediterrani), sent el Delta de l’Ebre una d’aquestes zones pilot.
El tram final de l’Ebre amb moltes preses que fan que no hi arribin prou sediments al delta, és un tram de riu molt regulat, i a sobre, amb el canvi climàtic tampoc n’hi haurà més aigua per sostenir els cabals fluvials. Aquest dèficit sedimentari va ser la causa de que un temporal com el Glòria trenqués la Barra del Trabucador.I mentrestant el nivell del mar va pujant i el delta es continua enfonsant.
REST-COAST té com objectiu principal reconnectar la societat amb la natura de manera que hi hagi més suport a l’hora de desenvolupar restauracions costaneres a gran escala, que és el gran repte. Per aconseguir-ho calen finançament i polítiques per poder dur a terme les replicacions a gran escala, però també ha d’haver un canvi en la societat de manera que vegi amb confiança les solucions més a mig i llarg termini com les proposades per REST-COAST, en front de les mesures tradicionals, pensades més en el curt termini (2-3 anys) però que a la llarga no acaben de resoldre el problema.
Pel cas pilot del Delta s’aplicaran solucions basades en la natura consistents en:
- * Facilitar el transvasament de sediments del riu cap a la costa, i de les zones de la costa on el mar els deposita de manera natural cap les zones de la costa que presenten més erosió i són més vulnerables. Això pot ser una mica delicat perquè cal anar en compte per no salinitzar els camps de conreu i no produir impactes ambientals no desitjats.
- * Ampliar la zona de dissipació de l’energia que generen les onades en trencar a la costa, de manera que la franja costanera sigui més irregular i esdevingui més resistent a futurs temporals. Per això s’introduirà biodiversitat i geodiversitat implantant praderes i dunes a la platja submergida i emergida, sempre que sigui possible, i es reforçaran les barreres de sorra que es troben davant de la costa amb sacs de geotèxtil farcits de sediments(sorra).
L’aplicació d’aquestes mesures es monitoritzarà per tal de comprovar que la petjada de carboni generada sigui mínima i que la seva efectivitat sigui la esperada, doncs son solucions innovadores.
REST-COAST és un projecte que s’emmarca dins del Pacte Verd Europeu (Green Deal) i com a tal es fonamenta en tres pilars:
- * Adaptació: han de ser solucions basades en la natura amb un pla per escalar-les a altres llocs del món i han ser eficaces reduint els riscos de la població.
- * Mitigació: les solucions aplicades han de reduir la petjada de carboni.
- * Implementació: cal trobar les polítiques i finançament necessaris per tirar endavant la implementació de les solucions.
El projecte te una durada d’uns quatre anys i mig, fins el març del 2026, i te un pressupost d’uns 18 milions d’euros. Hi participen 38 socis, incloent la Generalitat y el Ministerio para la Transición Ecológica.
Imatge del Delta de l’Ebre on es mostra en blau fosc els sòls humits i/o inundats prèviament a la tempesta Glòria, i en blau clar les masses d’aigua degudes a la inundació del Glòria. Font: ICGC.
Per saber-ne més:
Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d'Enginyeria Marítima LIM/UPC, Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners.
