Avenços en la tecnologia dels satèl·lits permeten millors resultats en la identificació de fuites d’aquest potent GEH, invisible a l’ull nu. Localitzar-les més ràpidament i amb més exactitud pot tenir efectes beneficiosos reals i immediats en la lluita contra el canvi climàtic.
El metà, un GEH que cal tenir en compte
Fins no fa gaire, les emissions de metà eren difícils de detectar. El gas pot emanar d’abocadors, d’explotacions ramaderes, de mines o dels sistemes de producció, d’emmagatzemament o de distribució de petroli o gas natural. A tall d’exemple, cal assenyalar que només als hi ha més d’un milió de pous de petroli o de gas, i milions de quilòmetres de gasoductes. La troballa de possibles fuites requereix sistemes de monitorització a terra i també costosos vols d’inspecció. L’addició dels satèl·lits als sistemes de control ha permès rebaixar els costos d’aquesta activitat de detecció, n’ha permès l’expansió i n’ha millorat els resultats.
Per exemple, a començaments de l’any 2021 l’eina Tropomi del satèl·lit Copernicus Sentinel-5 Precursor (Agència Espacial Europea, ESA) va identificar, des de la seva òrbita a 820 km, una possible fuita de metà a la ciutat de Madrid. Val a dir que la instrumentació del Copernicus Sentinel no proporcionava prou resolució per localitzar amb exactitud precisió l’origen de la fuita, però en canvi els instruments d’Iris, un satèl·lit de la companyia canadenca GHGSat sí que oferien la resolució necessària, de menys de 30 m. Va ser així com es va poder confirmar la troballa de l’ESA, i ubicar l’origen de la fuita de metà en un abocador a uns 11 km del centre de Madrid. Un satèl·lit company d’Iris, Hugo, de la mateixa companyia, va trobar una altra fuita en un altre abocador de Madrid, proper del primer. Els dos abocadors alliberaven prop de 8.300 kg de CH4 per hora –la xifra més alta que la companyia canadenca ha detectat mai a Europa amb els seus satèl·lits.
El satèl·lit Iris, de GHGSat (© GHGSat, Inc.)
Amb una participació en el canvi climàtic propera al 30%, segons el Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides, i una capacitat d’hivernacle prop de vuitanta-cinc vegades superior a la del CO2 durant els vint primers anys a l’atmosfera, sembla justificada tota la nova generació de satèl·lits de vigilància del metà que està apareixent, tant de titularitat pública com privada. Aquests aparells permetran mesuraments més acurats al llarg del temps i ajudaran a reforçar els mecanismes de control sobre els països i companyies responsables de les emissions de CH4.
Mesuraments de metà duts a terme per GHGSat en un abocador de Bixkek, al Kirguizistan (© GHGSat, Inc.)
Una de els properes incorporacions als satèl·lits de vigilància de metà serà MethaneSAT, que es llançarà aquest mateix any: es tracta d’una missió conjunta del Fons de Defensa Mediambiental (EDF, una ONG nord-americana) i de l’Agència Espacial de Nova Zelanda, país que d’aquesta manera durà a terme la seva primera missió espacial de caràcter científic. L’actuació ha rebut una important contribució del Bezos Earth Fund.
Recreació de MethaneSAT (© MethaneSAT, LLC)
Es preveu que MethaneSAT cobreixi prop d’una cinquantena de grans regions de la Terra. A diferència d’altres satèl·lits, capaços d’identificar emissions de metà en zones àmplies o de mesurar-ne en zones concretes, MethaneSAT serà capaç de fer les dues coses, sobrevolant les regions crítiques cada pocs dies amb una cobertura de detecció en franges de 200 km, al temps que el seu espectròmetre d’altes prestacions permetrà mesuraments concrets d’alta resolució (zones de tot just cent metres), amb un llindar de concentració molt baix, de tan sols dues parts per mil milions (2 ppb).
Diferents plataformes, diferents capacitats (a baix al centre, un satèl·lit de detecció de fonts puntuals de metà que s’està desenvolupant al Parc Científic de Leioa, a Biscaia). Idealment, els satèl·lits haurien de complementar-se per poder passar, en paraules del científic en cap de l’EDF, de les dades puntuals a les dades contínues, de la fotografia a la pel·lícula (© MethaneSAT, LLC)
Amb les dades transmeses a terra, els algoritmes de la plataforma calcularan el ritme de fuita del metà, prenent en consideració el vent i altres fenòmens atmosfèrics, i determinaran la ubicació exacta i el volum, tant si són fonts puntuals com emissions acumulatives en zones més grans.
Les dades captades i posteriorment elaborades per MethaneSAT s’oferiran de manera gratuïta, cosa que permetrà comparar fàcilment l’evolució del problema pel que fa a una companyia o un país determinat, per exemple.
Tot plegat contribuirà potser al compliment del Compromís Global sobre el Metà, signat a la COP26 de Glasgow per més de cent països, incloent-hi tots els de la Unió Europea, els Estats Units, el Japó i el Canadà, pel qual es comprometen a reduir les emissions de CH4 en un 30% l’any 2030 respecte dels nivells de 2020.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: MethaneSAT
