La indústria britànica del ciment i el formigó ha traçat el seu full de ruta per esdevenir carbònicament neutra o negativa abans de 2050.
UK Concrete and Cement Industry Roadmap to Beyond Net Zero
Els fabricants britànics de ciment i formigó assagen noves composicions i nous mètodes de producció en un intent d’eliminar-ne les emissions carbòniques i fer que esdevingui un sector climàticament neutre. Aquesta descarbonització, si s’implantessin totes les polítiques governamentals i tinguessin lloc tots els desenvolupaments tecnològics esperats per la Mineral Products Association (MPA) del Regne Unit, que representa la indústria cimentera del país, podria anar fins i tot més enllà i fer d’aquest sector un amb emissió carbònica negativa en l’horitzó 2050. Val a dir que, segons la MPA, en aquestes actuacions de descarbonització caldrà també la implicació de dissenyadors i d’enginyers d’estructures disposats a fer ús dels nous productes que es puguin desenvolupar.
Amb la indústria del ciment i el formigó fent front a un escrutini creixent pel que fa a les emissions que genera, la MPA va decidir de plasmar en un full de ruta les actuacions que caldria dur a terme per descarbonitzar el sector: alguns dels mètodes proposats són la utilització d’energies renovables en les cadenes de producció i de subministrament, l’ús de les tecnologies emergents de captura carbònica o la inclusió en el còmput global de les maneres en què les estructures de ciment o formigó absorbeixen el diòxid de carboni al llarg de llur vida útil.
El full de ruta, anomenat UK Concrete and Cement Industry Roadmap to Beyond Net Zero, incideix d’entrada en el fet que el sector britànic del ciment, que produeix uns noranta milions de tones cada any, ja ha estat capaç de reduir les seves emissions absolutes en un 53% des de 1990 –sobretot mitjançant l’abandonament de combustibles fòssils i l’aprofitament de subproductes de característiques semblants a les del ciment, com ara les cendres volàtils i l’escòria granulada d’alts forns, per tal de substituir el clínquer que s’obté per crema de calcària. Tot plegat, segons el document, fa que el sector del ciment i el formigó britànic siguin responsables només de l’1,5% de les emissions de GEH del Regne Unit.
Però el que fa sobretot el document és identificar i quantificar un total de set àmbits en què seria possible la reducció d’emissió carbònica de la indústria del ciment: disminució de les emissions indirectes mitjançant l’ús d’electricitat de fonts netes; transport dels productes; ciments i formigons de baix contingut carbònic; utilització de combustibles alternatius; captura i emmagatzematge de CO2; carbonatació dels materials al llarg de la vida útil; i gestió acurada de la inèrcia tèrmica.
Els set àmbits de reducció carbònica del sector del ciment i el formigó, d’un cop d’ull (© MPA UK Concrete)
Reduccions d’emissions carbòniques associades a cadascuna de els set pràctiques, 2018-2050 (© MPA UK Concrete)
Moltes de les actuacions proposades per la MPA britànica s’assagen ja al seu institut de recerca, anàlisi, innovació i certificació, el Concrete Centre, a Londres, així com en instal·lacions arreu del Regne Unit: per exemple, diverses plantes cimenteres a Anglaterra que començaran a assajar la utilització d’hidrogen, plasma elèctric i biomassa per alimentar els seus forns. La MPA també treballa en l’estudi i eventual homologació de ciments produïts amb succedanis de clínquer.
Al marge de nous combustibles per als forns, el document de la MPA advoca per explorar les possibilitats d’embornal carbònica del ciment i el formigó, que poden absorbir CO2 a través de llurs superfícies. Segons la MPA, l’optimització d’aquest procés natural de carbonatació podria contribuir a reduir l’empremta carbònica de la producció de ciment i formigó en un 12%. Val a dir, diferents tipus de materials absorbeixen diòxid de carboni en diferents quantitats i velocitats, i algunes varietats haurien d’evitar que es produís aquest procés, com en el cas del formigó armat, en què la carbonatació pot corroir els reforços d’acer. Però en canvi, altres menes de material, com ara els blocs de ciment no estructurals, poden ser bons candidats per absorbir diòxid de carboni. I de la seva banda, atesa la major superfície exposada, el formigó triturat seria el millor tipus de material a efectes d’embornal carbònica, també per la velocitat en què s’hi verifica el procés: així, pot ser interessant triturar el formigó procedent de demolicions a fi d’aprofitar-ne la capacitat d’embornal, i a més es pot reutilitzar com a agregat en noves construccions.
Amb una reducció carbònica associada del 44% hi ha la gestió de la inèrcia tèrmica, tot aprofitant la capacitat de regulació de les temperatures interiors que permet el formigó, que permet reduir les necessitats energètiques de l’edifici i, per tant, també les emissions carbòniques que se’n deriven.
Però l’àmbit on es podrien assolir unes reduccions d’emissió carbònica més importants és, segons UK Concrete and Cement Industry Roadmap to Beyond Net Zero, el de captura i emmagatzematge (CCS, carbon capture and storage) i el de captura i aprofitament (CCU, carbon capture and utilization). Segons el document de la MPA, aquestes pràctiques podrien suposar una reducció del 61% de les emissions carbòniques del sector del ciment i el formigó, per bé que abans les tecnologies de CCS i de CCU encara tenen un llarg camí per recórrer fins esdevenir econòmicament viables. Sigui com vulgui, la MPA hi treballa en col·laboració amb el Departament britànic d’empresa, Energia i Estratègia Industrial per tal d’identificar mètodes per capturar CO2 industrial i soterrar-lo en jaciments exhaurits de gas i de petroli del mar del Nord, així com les actuacions connexes referides al transport del diòxid de carboni capturat i el marc normatiu necessari per dur-ho a terme.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: UK Concrete and Cement Industry Roadmap to Beyond Net Zero [PDF]
