Recerca i Innovació del Departament us recomana les següents publicacions:
- TERMCAT. Diccionari de mobilitat sostenible. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2022
- UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA, INSTITUT RAMON MUNTANER (COORDINADORA DE CENTRES D’ESTUDIS DE PARLA CATALANA) Pobles Abandonats: una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori
- INTERNATIONAL TRANSPORT FORUM. Road Safety in Cities: Street Design and Traffic Management Solutions (International Transport Forum Policy Papers, núm. 99)
TERMCAT. Diccionari de mobilitat sostenible. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2022. Publicació en línia.
El Diccionari de mobilitat sostenible del Centre de Terminologia (TERMCAT) no és cap novetat, ja que data de 2020; sí que ho són les addicions que s’hi han fet, més de cent, amb les quals el Diccionari assoleix la xifra de 277 entrades relacionades amb els desplaçaments, els mitjans de transport motoritzats (viaris, ferroviaris i per cable), i les fonts d’energia.
Col·laboren en el Diccionari de mobilitat sostenible diverses institucions i ens, entre els quals hi ha el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, a través de la Direcció General de Transports i Mobilitat i de la Direcció General d’Energia. Hi han fet aportacions, a més, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i el Departament d’Empresa i Treball, així com Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català d’Energia, l’Ajuntament de Barcelona, l’Autoritat del Transport Metropolità, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic i l’Institut Metropolità del Taxi. També han contribuït al Diccionari persones vinculades a la Universitat Politècnica de Catalunya i a l’Imperial College de Londres.
Com en tots els diccionaris temàtics de TERMCAT (més de cent seixanta, tots ells oferts en línia), es pretén proposar formes catalanes adequades, consensuades i funcionals, especialment en casos en què encara no hi ha formes ben establertes i fixades. En definitiva, fer una proposta de forma oficial per referir-se als diferents conceptes, a fi de facilitar la comunicació, comprensió i divulgació dels termes més importants de cada temàtica, i contribuir a normativitzar llur ús científic.
Com és habitual en les obres de TERMCAT, cada entrada conté la denominació catalana preferent i les possibles sinònimes, així com les equivalències en espanyol, francès, anglès i italià. Segueix la definició del concepte i, en ocasions, una nota explicativa. En aquest Diccionari de mobilitat sostenible trobem també imatges il·lustratives d’alguns dels vehicles definits, tant viaris com ferroviaris o de tracció per cable.
La fitxa del tren de levitació magnètica, amb les formes sinònimes, la correspondència en altres llengües, la definició i una imatge il·lustrativa
Hi ha tres maneres d’accedir a les fitxes: llista alfabètica, cerques bàsiques o avançades, i accés temàtic. Les dues primeres s’ofereixen en tots els idiomes que cobreix el Diccionari, la cerca temàtica només en català. En aquesta ocasió, tractant-se d’una ampliació, també es pot trobar al Diccionari una pestanya que duu directament als nous termes incorporats.
Val a dir que aquests nous termes no seran els darrers a entrar al Diccionari de mobilitat sostenible: faltaran encara els referents a la gestió dels desplaçaments, als mitjans de transport no viari, ferroviari ni per cable, als motors dels vehicles, a les àrees de descans i estacions, a l’espai de mobilitat (vies, carrils, aparcaments), a les taxes, i a la incentivació de la mobilitat sostenible. Tots ells s’aniran incorporant al Diccionari en futures edicions, segons el pla de treball de l’obra.
Podeu accedir al Diccionari de mobilitat sostenible des d’aquí.
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA, INSTITUT RAMON MUNTANER (COORDINADORA DE CENTRES D’ESTUDIS DE PARLA CATALANA) Pobles Abandonats: una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori. Mora la Nova: IRMU. Publicació en línia.
Pobles Abandonats... és una projecte promogut per la Universitat Autònoma de Barcelona i per l’Institut Ramon Muntaner, de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, que compta a més amb el suport d’altres entitats, com ara l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran (IDAPA) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El projecte pretén observar, analitzar i documentar les poblacions que pateixen o han patit un procés de despoblament, total o parcial, estacional o permanent, i presentar propostes de futur que puguin revertir aquest procés. Aquestes propostes, que poden servir d’eina de treball per a les administracions i els agents presents al territori, es basen en una anàlisi interdisciplinària de les característiques de la població i de la societat que s’hi ubica –o que s’hi ubicava– i mira d’aconseguir una perspectiva històrica de l’indret, completa i acurada.
La peça principal del projecte és l’elaboració d’un inventari dels pobles abandonats a partir de la recerca documental i dels treballs de camp. L’inventari (una fitxa del qual podreu veure tot seguit) pren en consideració els aspectes urbanístics i de creixement, així com les tipologies arquitectòniques, econòmiques, socials, culturals, paisatgístiques, funcionals o d’ordenació del territori. Aquesta multitud de perspectives és la que ha determinat l’adopció d’un model de quíntuple hèlix, amb institucions de recerca, Administració, sector privat, ciutadania i medi ambient.
Captura de pantalla de la fitxa corresponent al Mas del Llaurador, a la comarca del Matarranya, a Terol. Trobeu la fitxa sencera (descripció, ortofotomapa, mapes topogràfics, imatges, història del despoblament...) aquí.
La recollida de dades i llur anàlisi segueix el model territorial de les vegueries, pel que fa a Catalunya. En la resta de territoris es delimiten altres unitats d’estudi. Així, hi ha quinze grups de treball: Barcelona; Penedès; Catalunya Central; Tarragona; Girona i Catalunya Nord; Lleida i la Franja; Terres de l’Ebre i el Matarranya; Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Sobirà i Andorra; Pallars Jussà, Ribagorça i Aran; Nord de Castelló; comarques centrals interiors; comarques centrals valencianes; Mallorca; Menorca; i Eivissa.
El projecte pretén contribuir a l’anàlisi de les causes de despoblament i del fracàs d’alguns intents de repoblació, per intentar trobar un patró comú als diferents casos, relacionar-lo amb la situació socioeconòmica actual, bastir models de previsió i proposar accions executives de desenvolupament i de reocupació o aprofitament eficient de l’espai, mitjançant l’eventual formulació de projectes d’activitat econòmica i d’inversió. També vol generar sinèrgies entre el món acadèmic, els centres locals i comarcals de recerca i les institucions públiques, a fi de transformar el territori i incidir positivament en la vida de les persones que encara hi romanen.
La recerca de nuclis concrets es pot dur a terme per tipologia (barris, colònies industrials, assentaments informals, pobles, masos...), per estat (nucli viu, nucli en procés de recuperació o amb ocupació estacional, nucli abandonat), per comarques i per municipis.
Accediu-hi a Pobles Abandonats... des d’aquí.
INTERNATIONAL TRANSPORT FORUM. Road Safety in Cities: Street Design and Traffic Management Solutions (International Transport Forum Policy Papers, núm. 99). París: OECD Publishing, 2021. 46 p.
Aquest opuscle de l’International Transport Forum (ITF, de l’OCDE) presenta mesures per reduir de manera efectiva la sinistralitat viària a les ciutats. Presenta un seguit d’actuacions de disseny urbà, de gestió del trànsit i de millora de les opcions de mobilitat orientades en aquest sentit, i les il·lustra amb exemples reals provinents de ciutats integrades a la xarxa Safer City Streets de l’ITF, complementats amb dades sobre el seu cost i efectivitat.
Les activitats ressenyades a l’obra abasten diferents tipologies. Per a cadascuna es fa una petita introducció i s’ofereixen un parell d’exemples reeixits.
Concretament:
- 1. Espais reservats per als vianants i ciclistes: s’esmenten com a exemple els elements lleugers de segregació de carrils ciclistes a Camden (Londres), amb elements com ara jardineres, pals flexibles i separadors discontinus de plàstic, i aprofitant també el carril d’estacionament de cotxes com a factor de protecció enfront el trànsit.
- 2. Gestió de la velocitat: es fa menció per exemple de les extensions de vorada assajades a Lisboa que, en augmentar el radi de les corbes, obliguen al trànsit a reduir la velocitat.
- 3. Elements de seguretat en vorera: se cita com a exemple l’eliminació de barreres de seguretat en certs carrers de Londres. L’actuació pot semblar paradoxal, però es basa en la constatació que molts conductors de vehicles les interpreten inconscientment com un element que els atorga prioritat sobre els vianants. Eliminant-les en canvi s’obliga el trànsit a augmentar la precaució.
- 4. Gestió del trànsit: en aquest apartat s’ofereix com a exemple el model de “superilles” que s’està implantant a diferents barris de Barcelona. Es tracta, recordem-ho, de zones amb plataforma única on només es permet la circulació de vehicles de residents, de bicicletes i de determinats serveis, amb la resta del trànsit desviat pel seu perímetre.
- 5. Opcions millorades de mobilitat: es dona com a exemple la implantació de la xarxa d’autobusos d’altes prestacions (BRT) TransMilenio, de Bogotà, que implica l’eliminació de punts conflictius en determinades cruïlles, la creació de plataformes segregades per al servei de BRT, l’augment de la flota d’autobusos que presten aquest servei i la connexió de determinats barris amb la xarxa BRT mitjançant un telefèric.
- 6. Tractament de cruïlles: es menciona l’exemple de Fortaleza, al Brasil, on amb actuacions d’implantació ràpida com ara la pintura d’alta visibilitat, l’escurçament de les distàncies de creuament de carrers per als vianants o la prohibició d’estacionar vora determinades cruïlles s’ha aconseguit reduir en més de la meitat els accidents viaris a la ciutat.
- 7. Identificació i tractament de punts conflictius: s’esmenta com a exemple l’actuació duta a terme a Siena, on l’aplicació del European Pedestrian Crossings Assessment Programme (EPCA) ha permès identificar sis zones crítiques que requereixen intervencions urgents. Aquestes, entre d’altres, inclouen la millora de la il·luminació i la visibilitat, l’eixamplament de voreres, la construcció de rampes per a persones en cadira de rodes, el reforç de les marques viàries de la senyalització horitzontal i la implantació de bandes rugoses.
- 8. Millora de superfícies viàries: se cita com a exemple l’actuació de millora del ferm en els carrils ciclistes de Dublín, a partir de les dades obtingudes amb sensors See.Sense, que monitoritzen frenades, derrapades, col·lisions, les condicions de la superfície viària i la localització GPS. Els sensors es van subministrar a dos-cents ciclistes voluntaris, i les dades es van recopilar de manera anònima.
- 9. Senyalització i sistemes de transport intel·ligents: es fa menció com a exemple dels intervals semafòrics optimitzats per a vianants i ciclistes, presents en unes cinc mil cruïlles de la ciutat de Nova York, especialment allà on els vehicles de motor poden fer girs a esquerres. Aquests leading pedestrian intervals permeten als vianants començar a travessar el carrer abans que el trànsit que pretén girar pugui fer-ho, de manera que els usuaris més febles de la via tinguin temps de fer-se presents i visibles per als vehicles que tombaran. En les cruïlles més conflictives, s’ha optat per desvincular totalment la fase verda de vianants de la fase verda de vehicles cap a l’esquerra, per evitar tot possible conflicte entre ells.
Cap al final, s’ofereix un extens llistat de referències bibliogràfiques emprades per a l’obra, i també de publicacions per aprofundir en les pràctiques de millora de la seguretat viària en entorns urbans.
Accediu a l’obra en format PDF aquí.
