Contents
Estat de la natura a Catalunya 2020
El 9 de desembre de 2020 es va presentar en línia l’informe Estat de la Natura a Catalunya 2020. És la primera avaluació global i sistemàtica de la biodiversitat elaborada a Catalunya en base a l’evidència científica disponible.
L’Informe va ser encarregat pel DTES al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que el van elaborar conjuntament amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM), amb la col·laboració dels serveis tècnics de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del propi DTES. S’ha nodrit de dades i iniciatives anteriors i ha aglutinat molta informació heterogènia per elaborar una diagnosi integral de la situació actual, les tendències observades, els factors de canvi identificats i exemples de les estratègies d’abordatge possibles. En total, l’informe ha comptat amb les aportacions de 93 experts, 45 entitats ambientals (ONG, associacions...) i centenars de persones voluntàries que col·laboren amb organitzacions de ciència ciutadana.
L’èxit d’inscripcions va obligar a ampliar la capacitat d’audiència fins les 1.000 persones.
Materials disponibles
Els materials disponibles per aprofundir en el contingut de l’Informe són:
- Informe íntegre Estat de la Natura a Catalunya 2020 a la nova pàgina web de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.
- Gravació de la jornada de presentació de l’Informe al canal YouTube del DTES.
- Nota de premsa del Departament de Territori i Sostenibilitat
- Vídeo resum de l’Informe
El full de ruta per millorar l’estat de la biodiversitat
El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, va destacar a la presentació de la jornada que el resultat és un informe de grisos, no de blanc i negre, ja que les dades són complexes i no d’interpretació fàcil i unívoca.
La informació disponible sobre biodiversitat s’ha de cuinar i analitzar. Com comença a fer l’Informe, cal accedir a un segon nivell d’informació, de dades sostingudes en el temps, per analitzar tendències, pressions i impactes i resultats de la gestió. L’objectiu del camí engegat és assolir un tercer nivell, que permeti convertir la informació en coneixement efectiu, i permeti passar de tenir dades a saber on som i cap on anem. Aquesta serà la base d’una gestió adaptativa de base científica que es vagi ajustant i corregint segons els resultats assolits, monitoritzats de manera contínua.
L’informe és una primera passa en el llarg camí que ha de recórrer l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, que ha de millorar l’organització, la integració, el tractament, la difusió i l’accessibilitat de la informació sobre el patrimoni natural de Catalunya.. Caldrà també que contribueixi a fer que aquest coneixement s’apliqui a la presa decisions i que l’evidència científica guiï les polítiques públiques.
La constitució de l’Observatori durant el 2021 (com a plataforma de coneixement que aplega entitats diverses), el desplegament de l’Agència Catalana de la Natura (com a òrgan de desplegament de polítiques i contacte amb el territori) i la posada en funcionament del Fons de Patrimoni Natural (que multiplicarà de manera substancial els recursos econòmics per fer inversions en biodiversitat i geodiversitat) són 3 accions prioritàries de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya aprovada pel Govern de la Generalitat de Catalunya el juliol de 2018.
L’Informe arriba en un moment clau perquè a principis del 2021 està previst que els governs del món i les institucions interessades en la conservació de la natura, en la Conferència de les Parts de la Convenció sobre Diversitat Biològica, facin balanç de resultats del darrer decenni i estableixin l’estratègia post 2020.
Els resultats: visió de conjunt
Lluís Brotons, coordinador científic de l’informe, també va destacar que l’informe és una llavor del projecte col·lectiu de construcció de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i que s’ha cuinat amb aportacions de múltiples fonts i actors, com una obra col·lectiva resultant del coneixement generat pel país durant dècades . Aquesta informació de partida s’ha combinat amb l’estructura que marquen treballs internacionals perquè pugui tenir encaix i representativitat en el marc global. En aquest sentit, a l’Informe s’ha fet servir per exemple el Living Planet Index (LPI), un indicador utilitzat per Nacions Unides per fer el seguiment del grau d’assoliment de l’objectiu global de mantenir la diversitat de la vida al planeta. Aquest índex en les darreres dècades s’ha calculat tant a nivell global com per a diferents regions del planeta.
L’estructura de l’Informe inclou una introducció a l’estat general de la biodiversitat a Catalunya i una visió per àmbits ecològics.
Pel que fa a la visió de conjunt, la tendència de la biodiversitat és clarament dolenta, amb una davallada marcada arreu del país. L’LPI a Catalunya s’ha calculat a partir d’informació sobre vertebrats (peixos, rèptils, amfibis, ocells i mamífers) i s’hi han afegit invertebrats (només papallones). El resultat indica que entre 2002 i 2019 s’han perdut de mitjana un 25% dels individus de les 321 espècies d’animals analitzades. La disminució registrada a nivell mundial, que es calcula des de 1970 cenyint-se a espècies de vertebrats, ha estat del 60%, marcadament pitjor perquè les tendències globals inclouen fenòmens de gran abast com la desforestació de l’Amazònia.
El declivi de la biodiversitat no és homogeni i es nota de manera més marcada en les espècies amb requeriments ambientals específics, mentre que afecta menys les espècies generalistes. Igualment, afecta de manera mes acusada els tàxons d’invertebrats.
Aquesta disminució es deu principalment a la degradació i pèrdua dels hàbitats naturals que ha experimentat Catalunya en les darreres dècades. La intensificació de l’obtenció de recursos en unes àrees, l’abandonament d’activitats agro-ramaderes més sostenibles en zones menys rendibles i l’expansió de la urbanització han comportat canvis en els usos del sòl que han perjudicat la biodiversitat. Dos factors de canvi més que s’han sumat aquests fenomen i han alterat els hàbitats transversalment són la proliferació d’espècies invasores i el canvi climàtic.
D’altra banda, l’Informe permet constatar que les mesures de conservació han estat essencials per revertir la situació negativa d’algunes espècies i hàbitats, tot i que s’han revelat insuficients per revertir la situació global generada per un model social i econòmic insostenible.
La problemàtica de conservació de la biodiversitat observada a Catalunya és similar a la d’altres països europeus.
Els resultats, per àmbits
Núria Pou, coordinadora tècnica de l’Informe, va exposar els resultats desglossats en els quatre àmbits que s’hi han distingit: boscos i matollars, ambients agrícoles i prats, aigües continentals i medi marí i litoral.
Boscos i matollars
L’LPI ha disminuït en un 12% en les espècies de boscos i matollars. Catalunya es cada vegada més forestal a causa de l’abandonament de l’activitat agrària. Però en gran part son boscos joves encara. Malgrat que s’aprecia una lenta evolució cap a la maduresa, l’índex de maduresa, que s’ha calculat amb una metodologia provinent d’un projecte LIFE, hi fa palesa que els elements de maduresa encara son minoritaris. Per tant son boscos que creixen en superfície però encara son en la seva majoria joves i, per tant, amb poca diversitat biològica. Així, les espècies forestals es mantenen bastant estables, mentre que les espècies pròpies de matollars disminueixen de manera marcada –en especial les papallones– quan aquests matollars són substituïts per comunitats forestals incipients.
Respectar els boscos madurs o en procés de maduració avançat i impulsar una gestió forestal que acceleri la successió ecològica en els boscos més joves pot permetre augmentar les espècies d’animals d’ambients forestals. En aquest sentit, l’informe presenta exemples esperançadors per millorar la biodiversitat. La gestió forestal encaminada a la maduració del bosc pot millorar l’avifauna nidificant en cavitats d’arbres, tot i que no hi assoleixi els valors propis de boscos madurs. També, pertorbacions de baixa intensitat com petits incendis en boscos joves permeten recuperar els matollars i, durant els primers anys després de l’incendi, s’observa una millora de la fauna pròpia d’aquests hàbitats més oberts.
Ambients agrícoles i prats
L’LPI ha disminuït en un 34% en les espècies d’ambients agrícoles i prats. Les espècies més afectades són els ocells estèpics propis de terres de secà i camps en guaret, i les papallones diürnes, abundants en prats i pastures. Això es deu al fet que el món agrari ha viscut un procés dual: l’abandonament agrícola (que redueix els hàbitats disponibles per les espècies pròpies d’aquests ambients) i la intensificació agrícola (que per exemple comporta la reducció de guarets que serveixen d’hàbitat a espècies silvestres, o l’augment de productes fitosanitaris, que eliminen flora arvense
Per revertir aquesta tendència és necessari recuperar algunes pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals com potenciar la presència de marges entre cultius o mantenir espais en guaret. El paper de l’agricultura ecològica (en expansió però que a penes supera el 7% de la superfície agrícola catalana) també és clau.
Aigües continentals
La disminució de l’LPI és d’un 54% en les espècies que viuen en rius, llacs i aiguamolls, i el 80% de les espècies analitzades tenen un estat de conservació desfavorable. La pressió sobre els peixos autòctons és crítica, sobretot a causa de la introducció d’espècies exòtiques invasores. Altres factors de deteriorament rellevants són la pèrdua de superfície d’hàbitat derivada de l’artificialització de les lleres i l’ocupació de les riberes, les captacions d’aigua excessives i la contaminació del medi.
Pel que fa a tendències positives, les millores del sanejament de les aigües dels darrers 40 anys comencen a donar fruit i s’observen millores progressives que s’espera que continuïn creixent en el futur.
Medi marí i litoral
Al mar, tot i que la Mediterrània alberga el 10% de les espècies marines, Catalunya no disposa d’informació per garantir-ne un bon estat de conservació. Les dades disponibles són insuficients per dibuixar un panorama de conjunt, tot i que la informació disponible indica també una situació desfavorable. La sobrepesca ha deteriorat l’estat de conservació de moltes espècies d’interès pesquer, i les captures accidentals en arts de pesca no selectius han comportat, per exemple, que moltes espècies de taurons i rajades es considerin en perill d’extinció. La pressió demogràfica i socioeconòmica han comportat la destrucció i el deteriorament d’hàbitats marins i litorals. I recentment el canvi climàtic, amb un escalfament de la temperatura de l’aigua del mar, comença a mostrar els seus efectes sobre la biodiversitat marina de Catalunya.
Alguna experiència de reserva marina mostra com la protecció de l’espai afavoreix un augment de les poblacions i aquesta podria esdevenir una eina de gestió prioritària.
Fita de país
La cloenda de la jornada la va fer el conseller Damià Calvet, destacant la importància de l’informe i el fet que seria un document de referència per a les polítiques públiques, tant específiques de medi natural com sectorials.
Autors
Redactat per: Núria Pou, Pau Sainz de la Maza i Júlia Rubert i Tayà
Per saber-ne més: Unitat d’Informació i Coneixement de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural
