El projecte Life-Pletera , emmarcat dins del programa Life -l’únic instrument financer de la Unió Europea dedicat exclusivament al medi ambient-, va posar punt i final el 31 de desembre de 2018 després de quatre anys de treballs per la recuperació de l’antiga maresma de la Pletera, parcialment urbanitzada a finals del anys 80. El soci promotor i beneficiari del projecte ha estat l’Ajuntament de Torroella de Montgrí; com a socis col·laboradors figuren la Generalitat de Catalunya mitjançant la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i el suport del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, la Universitat de Girona a través de la Càtedra d’ecosistemes litorals mediterranis, i l’empresa de transformació agrària TRAGSA; i per últim, la diputació de Girona com a soci cofinançador.
Els aiguamolls són un ecosistema molt present arreu del planeta. Tot i això, la seva explotació i dessecació al llarg de la història n’ha provocat la reducció en milers d’hectàrees. La maresma de la Pletera no n’és una excepció: la seva situació costanera ha fet que estigui al punt de mira de la transformació urbanística lligada al desenvolupament del turisme.
L’abril del 1986 s’aprova el Pla parcial del sector I de la Pletera i s’inicia el procés de rebliment i dessecació de l’espai, amb l’abocament de 800 tones de runes diàries. S’enllesteix la urbanització de la primera fase l’agost del 1988 i, posteriorment, s’atura la continuació del projecte d’urbanització. Mentrestant, la Generalitat de Catalunya aprova la Llei d’espais naturals l’any 1985 i el Decret del Pla d’espais d’interès natural l’any 1992, malgrat que l’àrea de la Pletera no queda sota cap figura de protecció legal. El març del 1998, però, la Direcció General de Costes traça la línia de domini públic maritimoterrestre pel darrere de la zona urbanitzable, ja que tota aquesta àrea conforma una zona de maresma que s’ha de protegir sota la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes. D’aquesta forma es declara com a zona no urbanitzable i s’inclou la zona de la Pletera dins l’Espai d’Interès Natural. L’any 2006, la Generalitat aprova definitivament que els espais inclosos al PEIN s’incorporin com a espais de la Xarxa Natura 2000 (xarxa d’espais naturals europeus), cosa que aprova la Comissió el 2008. Per tant, la Pletera passa a ser Espai de la Xarxa Natura 2000. Cal afegir que el 2010 s’aprova la Llei de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, els límits del qual són els mateixos que l’espai ES5120016 el Montgrí – les Medes – el Baix Ter, de la Xarxa Natura 2000.
- Objectius del projecte
- Accions realitzades
- Pla post Life
- ... i per concloure
- Redactat de la notícia i més informació
Contents
Objectius del projecte
Malgrat tot, la consciència de preservació d’aquestes zones tan riques en diversitat biològica i importants per a l’equilibri ecològic planetari ha anat creixent en aquestes últimes dècades. I una mostra la tenim en el projecte Life-Pletera, els objectius del qual són els següents:
- Restaurar el sistema de llacunes costaneres de la Pletera alterada per la urbanització parcial de l’espai
- Mostrar al públic local i visitant la importància de conservació d’aquests ecosistemes en la reducció de la petjada ecològica
- Demostrar que encara és possible restaurar zones naturals parcialment urbanitzades o alterades i recuperar la seva funcionalitat ecològica
- Incrementar la capacitat de fixació de carboni d’aquests sistemes costaners i contribuir així a la reducció de les emissions de CO2 a la atmosfera.
Accions realitzades
Per a la consecució d’aquest objectius s’han dut a terme les següents actuacions:
- Retirada del passeig, amb la demolició del paviment, i l’escullera. Les restes per reutilitzar s’han transportat a un centre de reciclatge autoritzat. També s’han retirat els elements de la xarxa de serveis que ja no eren necessaris i s’ha soterrat una línia elèctrica que creuava la zona.
- Creació d’un sistema de llacunes format per tres llacunes d’inundació temporal intercalades amb tres llacunes d’inundació permanent.
- Creació d’una nova llacuna a l’oest de la existent del Fra Ramon en una zona on hi havia acumulació de runes. En total, amb les actuacions dels punts 2 i 3, s’aconsegueixen 10,9 ha de maresma.
- Restauració del sistema dunar que es troba entre la platja i la zona de maresma.
- Creació d’un itinerari i limitació dels accessos a la zona per ordenar l’ús públic.
- Seguiment de l’estat ecològic de les llacunes.
- Seguiment de la vegetació de la maresma i revegetació
- Seguiment dels nivells de salinitat de les llacunes.
- Seguiment de les poblacions del fartet, peix endèmic de la zona que es troba en perill d’extinció.
I més concretament, pel que fa al Departament de Territori i Sostenibilitat(DTES), els treballs en els que la Direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, a través del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, han tingut més pes són:
- Restauració del sistema dunar que es troba entre la platja i la zona de maresma. Aquest front dunar té un paper clau atès que a l’estabilitzar les dunes a més hi ha un increment en alçada de les dunes preexistents de manera que l’estructura suposa una defensa del sistema de llacunes i les comunitats rereduna, respecte als efectes de les llevantades. A més, el creixement en alçada permet recuperar platja a l’incrementar l’alçada amb la qual cosa permet actuar contra els efectes de la pujada del nivell de mar generada pel canvi climàtic. En els 59.571,31 m2 de dunes hi ha hagut un increment mitjà de 1,086 m en alçada des del 2016, valor que podria ésser lleugerament superior atès que els treballs ja estaven iniciats en el moment de fer el primer alçament topogràfic.Aquesta restauració dunar es complementa a tot el Baix i Alt Empordà amb el projecte de “Recuperació i protecció dels Sistemes dunars de l’Empordà”, impulsat per Infraestructures.cat al 2017 i que, entre altres coses ha permès fer tasques de protecció i recuperació de dunes a la resta del Parc fins a completar una àrea de 7,1 km de dunes dins del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que es complementen amb les que s’han recuperat al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
- Seguiment de les poblacions del fartet, peix endèmic de la zona que es troba en perill d’extinció.
- Seguiment del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), espècie que s’ha vist amenaçada per la destrucció del seu hàbitat atès que nidifica sobre zones sorrenques i/o salobrars.
- Creació d’un itinerari i limitació dels accessos a la zona per ordenar l’ús públic. S’han executat part dels treballs amb pressupost de la Direcció General, amb una inversió de 72.037,66 € (21% IVA inclòs).
Pla post Life
El projecte post Life recau principalment sobre el Parc, va del 2019 al 2023 i es tracta d’actuacions de manteniment per evitar-ne la degradació i per analitzar l’evolució dels ecosistemes a mitjà i llarg termini. Per tant, el Pla de conservació inclou manteniment de les infraestructures, neteja de la zona, seguiment de nivells d’aigua i salinitat, seguiment de l’estat de poblacions d’espècies i hàbitats, vigilància d’espècies invasores i seguiment de programa educatiu.
... i per concloure
Aquests són els aspectes clau a destacar pel DTES:
- Projecte demostratiu per les següents raons:
- s'ha recuperat una zona que s’havia començat a urbanitzar
- és exemple de recuperació de dunes i com aquesta tasca permet recuperar i millorar hàbitats, al mateix temps que es pal·lien els efectes del canvi climàtic, en ésser un element natural d’acumulació i estabilització de sorra
- s'han recuperat altres hàbitats d’interès comunitari com són les maresmes i les comunitats de rereduna
- ha estat fruit de la col·laboració entre administració local, Generalitat i el món de la recerca
- Itinerari adaptat per a persones amb mobilitat reduïda
- Compromís per al manteniment per part del Parc que, en aquest cas, no té finançament comunitari
Redactat de la notícia i més informació
Per saber-ne més: Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
