Direcció de projecte: Direcció General de Carreteres
Període: gener 2011 – març 2011
Objectiu:
Prospecció arqueològica superficial per verificar o descartar jaciments arqueològics. Detectar, a l’inici i al llarg de les obres de traçat de la variant, possibles restes arqueològiques.
Descripció:
Amb motiu de la redacció de l’impacte ambiental del projecte de la carretera C-51 del PK 24+260 al PK 26+840, tram Vila-rodona, variant de Vilardida, Bràfim, Vila-Rodona i Montferri (Alt Camp), es va comprovar la existència de restes arqueològiques en superfície, en diferents zones per on ha de transcórrer la nova variant, tant dins com fora de l’àrea delimitada com a jaciment de Vilardida. Durant aquestes tasques de prospecció es va delimitar una zona de més concentració de materials i es van documentar quatre troballes aïllades, totes dins l’àrea delimitada com a jaciment. Les restes localitzades podien corroborar l’extensió cap el nord del jaciment ibèric i romà documentat en els sondejos dels anys 2006 i 2009 al sud de la carretera C-51. Al mateix temps, la prospecció va posar en relleu l’existència, a les terrasses quaternàries (pleistocè superior, holocè basal) a ambdós costats del Gaià, d’un conjunt prou important de restes lítiques, les característiques de les quals fan que s’atribueixin al període del paleolític superior final-mesolític en una cronologia compresa entre el 15.000 i el 7.000 aC. Els estudis que s’han dut a terme al llarg dels últims anys, a les conques dels rius Francolí i Gaià, mostren una important concentració d’ocupacions d’aquest període, així com la importància de la zona per al coneixement dels grups paleolítics.
En una de les zones afectades per la nova variant, dins de l’àrea determinada com a jaciment, es va localitzar una canalització d’aigua excavada a la roca que conserva, en algun tram, restes de murs que la delimiten. D’aquesta canalització se n’han documentat 158 m, i es va comprovar que continuava, però no s’hi podia accedir per la densa vegetació. La cronologia de la construcció és ara per ara indeterminada, des de l’època romana a l’època moderna. Per les característiques de la construcció, similars a diferents aqüeductes de la zona, així com pels antecedents del jaciment de Vilardida, no es poden descartar les cronologies d’època romana. L’estudi d’impacte ambiental proposava la realització de sondejos arqueològics de forma mecànica als terrenys afectats pel projecte constructiu, en el jaciment arqueològic de Vilardida. L’àrea ocupada per aquest jaciment està plenament afectada pel projecte. Els objectius d’aquesta intervenció arqueològica s’han centrat en la localització i la delimitació de restes arqueològiques per valorar el grau d’afectació que, des del punt de vista patrimonial, tindrà la construcció de la variant en aquest indret i poder establir les mesures correctores necessàries, d’acord amb els dictàmens de la Subdirecció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Amb els sondejos realitzats en aquesta intervenció, s’ha pogut constatar la inexistència de qualsevol tipus de resta arqueològica en context estratigràfic en l’àrea ocupada pel nou traçat de la variant. En l’excavació dels sondejos no s’ha documentat cap tipus d’estrat que contingués material arqueològic, ni cap tipus d’estructura construïda o excavada. El material que s’observa en superfície prové de la zona conservada de jaciment, situat al sud de la carretera actual i, segurament, a la zona on se situa el nucli actual de Vilardida.
A les 16 rases realitzades s’observa un estrat vegetal, format per sorres i argiles, molt net de qualsevol tipus de material, tan de modern-contemporani com antic. En aquest procés d’excavació no s’ha identificat cap tipus de resta. Aquest estrat vegetal cobria, en tots els casos, l’estrat geològic de la zona, variant d’una rasa a l’altra (sorres, llims blancs, llims taronges, lutites i còdols de diferents mides) per la formació d’aportació fluvial de la zona.
La intervenció arqueològica duta a terme amb motiu de l’estudi d’impacte ambiental de l’última variant de Vilardida ha permès delimitar el jaciment. Aquesta àrea es concentra al sud de la carretera actual, entre el Gaià i el poble actual. Possiblement, part d’aquest jaciment es localitza a la zona més propera al poble. El material (molt rodat), documentat en superfície a les àrees afectades per aquests últims sondejos, prové de les zones on es conserva, tot i que molt arrasat, el jaciment.
