Residus tèxtils i de calçat
Josep Mª Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya, estableix els objectius d’aquesta guia que pretén orientar els gestors de residus tèxtils i de calçat, així com els tècnics de les diferents administracions, perquè gestionin correctament el residu i duguin a terme la seva activitat amb el màxim respecte pel medi ambient.
Jordi Costa, de Datambient Assessors, autor de la Guia en col·laboració amb el Gremi de Recuperació de Catalunya i l’Agència de Residus de Catalunya, descriu el contingut de la Guia, que comença amb la descripció i composició dels residus tèxtils i del calçat. El tipus de fibra determinarà les característiques del producte, com ara: resistència, elasticitat, transpiració, impermeabilitat, etc; i es poden classificar segons el seu origen en naturals (vegetals, animals i minerals) i manufacturades (orgàniques i inorgàniques), aquestes s’obtenen a partir d’un procés industrial, i que donen lloc a fibres orgàniques i inorgàniques. El grup de les fibres manufacturades representen el 66% de les fibres usades arreu del món i el 75% de les processades a Europa. Aquesta composició és fonamental per poder recuperar el producte.
El residu tèxtil representa, segons l’estudi de la bossa tipus de residus municipals realitzada l’any 2013 a Catalunya, la cinquena fracció en importància de generació, situada en el 4,11%.
L’any 2013, es van recollir selectivament 11.000 tones de residus tèxtils d’origen domèstic (el 7,8 %) de les 140.000 tones generades. En referència a les dades de generació de residus tèxtils industrials l’any 2013 és de 20.000 tones.
A l’Estat espanyol s’estima que es generen entre 7 i 10 kg/ persona i any
Així doncs es pot concloure que hi ha un potencial de millora important per aconseguir recollir selectivament el que realment es genera a les llars dels ciutadans. En aquest sentit, l’Agència de Residus de Catalunya té previstes diferents actuacions de millora.
Dels residus recollits selectivament d’origen domèstic: el 60% es torna a reutilitzar tant en el mercat nacional com en l’internacional, el 30% es valoritza materialment – el tèxtil es torna a emprar per produir nous productes tèxtils o bé d’altres productes - i el 10% restant es gestiona principalment per la via de gestió dels impropis, valorització energètica o la disposició final. Aquest 60% de reutilització directa suposa tot un èxit, en comparació amb d’altres grups de residus.
La Guia també dedica un apartat a les principals ecoetiquetes relatives al sector tèxtil i del calçat. Hi ha un important nombre d’ecoetiquetes, ja siguin de promoció pública o privada, que garanteixen que el producte compleix certes característiques de qualitat ambiental com també etiquetes amb un valor afegit de caràcter social. En aquest capítol també s’analitzen totes les fases de l’ecodisseny aplicades en aquest àmbit.
Com a conclusions:
- El residu de tèxtil i calçat es pot considerar que és la cinquena fracció quan a generació i que el percentatge de recollida s’hauria de millorar molt significativament, per la qual cosa caldria treballar plegats en la millora de la recollida selectiva d’aquest residu.
- Aquesta situació és particularment important pel fet que el tèxtil és la fracció recollida selectivament amb més potencial de reutilització, gestió prioritària en les polítiques europees després de prevenció
- S’ha de posar en relleu la tasca social de les entitats socials que es dediquen a la recuperació del tèxtil i el calçat, i per tant la millora social implícita que comporta aquesta activitat de gestió de residus.
Autors
Redactat per: Jordi Costa, Pilar Chiva i Marga Torre. Per saber-ne més: Pilar Chiva
