Contents
Introducció
Els rius temporals —és a dir, cursos d’aigua en què es produeix una interrupció recurrent del cabal o que s’assequen completament— són uns dels ecosistemes d’aigua dolça més comuns en moltes regions del món i de gran interès ecològic. Cada vegada existeix una demanda més gran de recursos hídrics a tot el món, i el continent europeu no n’és cap excepció. Durant els últims anys, la sequera a la Regió Mediterrània ha augmentat en freqüència i intensitat, i cada vegada hi ha més pressió sobre els sistemes hídrics, una situació que té un alt cost mediambiental al continent i afecta diversos sectors econòmics. Les prediccions del canvi climàtic han assenyalat que la regió mediterrània patirà forts dèficits del cabal dels rius en el futur, de manera que la proporció dels rius i cursos fluvials de caràcter temporal augmentarà.
El particular règim hidrològic dels rius temporals —ben diferent del dels cursos permanents d’aigua— afecta de manera directa els tipus d’indicadors de qualitat biològica de l’aigua que s’utilitzen per estudiar-ne el seu estat ecològic, i obliga a desenvolupar metodologies d’estudi específiques. Estudis recents han demostrat que les eines d’avaluació de l’estat ecològic mitjançant indicadors biològics desenvolupades per a rius permanents no es poden aplicar en rius amb règims hidrològics complexos, com és el cas dels rius temporals. Una de les raons principals és que la comunitat aquàtica s’empobreix progressivament quan l’aigua deixa de córrer i queden només basses, fet que provoca que la mostra obtinguda sota aquestes condicions no sigui representativa de l’estat ecològic real del riu.
Estudiar la hidrologia i l’ecologia dels rius temporals, crear noves eines per millorar-ne la gestió i facilitar la presa de decisions en l’àmbit de la gestió d’acord amb la Directivamarc de l’aigua europea són els objectius principals del projecte europeu LIFE Trivers (Implementing the water framework directive for temporary rivers: tools for the assessment of their ecological status), que es durà a terme del 2014 al 2019 mitjançant un consorci format perla Universitat de Barcelona , l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).
Projecte Life Trivers
Tal com explica Narcís Prat, director del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB i investigador principal del projecte LIFE Trivers, «aquest projecte pretén omplir un buit amb què es troben els gestors de les conques mediterrànies: la manca d’eines que els permetin prendre decisions correctes per determinar, primer, si un riu és temporal o no; segon, si la temporalitat és deguda a factors naturals o bé a l’acció humana, i tercer, com cal fer una diagnosi correcta de la qualitat ecològica d’aquest riu». Una de les accions principals del TRivers és desenvolupar un software (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status) TREHS que permetrà conèixer l’evolució de les característiques hidrològiques del riu en funció del temps, i així es podrà determinar la probabilitat que en diferents moments de l’any estigui sec i poder adaptar el calendari de mostreig i seleccionar referències per determinar-ne l’estat. TREHS també ajudarà a determinar si la temporalitat dels rius respon a canvis naturals o a l’acció humana sobre l’entorn natural, i facilitarà el disseny de models predictius sobre l’evolució de les característiques dels rius al llarg del temps. Segons Francesc Gallart, investigador de l’IDAEA-CSIC, «obtenir les estadístiques dels diferents estats aquàtics d’un riu temporal al llarg del temps és la clau de l’aproximació del Trivers». LIFE Trivers també contribuirà a definir directrius i protocols que siguin efectius per aplicar-los sobre el territori a fi d’optimitzar la presa de decisions i millorar la política hídrica en la Directiva marc de l’aigua europea.
En el marc del projecte, s’han dut a terme unes primeres campanyes de mostreigs en rius seleccionats dins les conques internes de Catalunya, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb la finalitat d’obtenir dades hidrològiques, fisicoquímiques i biològiques per caracteritzar els sistemes fluvials temporals i poder avaluar-ne l’estat ecològic. Tal com explica Núria Cid, investigadora i project manager del Trivers, «durant els propers mesos, continuarem el treball de camp en diferents tipologies de rius mediterranis tenint en compte el gradient riu permanent, estacional, intermitent i efímer per determinar la relació entre els diferents estadis hidrològics i les comunitats aquàtiques».
Riu Matarranya al seu pas per Nonasp.
Riera de Pineda, riu temporal dins el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
Accions del projecte LIFE Trivers
LIFE Trivers també impulsarà altres accions dirigides al gran públic per apropar el món de l’ecologia dels rius temporals a la societat i generar més interès i sensibilització social respecte a la protecció i preservació dels recursos hídrics. Tal com explica Maria Rieradevall, professora del Departament d'Ecologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB(IRBio), «un element important serà l’elaboració d’una aplicació per a mòbil (Trehs.net) que permetrà a la gent fer un seguiment de l’estat hidrològic i ecològic dels rius temporals i, d’aquesta manera, conèixer si les mesures preses pels gestors han estat efectives per preservar i restaurar l’estat ecològic d’aquests rius».
La primera reunió del projecte va tenir lloc el passat 27 de gener, a la seu de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) a València. Una convocatòria que va congregar les parts interessades i els experts involucrats en la gestió dels rius temporals. S’hi van abordar diversos punts relacionats amb les dificultats que hi ha per avaluar l’estat ecològic d’aquest tipus de rius.
Mostreig de macroinvertebrats aquàtics al Barranc del Carraixet, València.
La libèl·lula Trithemis annulata, un espècie freqüent en rius temporals mediterranis i que està expandint el seu rang de distribució cap al nord degut a l’escalfament global.
Conclusions
La sessió es va centrar en la presentació de la primera versió del programari TREHS desenvolupada en el projecte Trivers. Les valoracions de la primera versió del TREHS van ser molt positives. Els participants, entre els que hi havia l’Agència Portuguesa de Medi Ambient, van destacar la gran capacitat del programari per integrar informació. També van mostrar interès a formar part d’una comunitat d’usuaris del TREHS que permeti continuar compartint opinions, experiències i informació des de diferents perspectives i que en altres rius temporals de diferents conques puguin aplicar aquesta feina.
Projecte LIFE Trivers
Freshwater Ecology and Management (FEM)
Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC)
Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca/
Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX)
http://www.chj.es/es-es/Organismo/Paginas/Organismo.aspx
Autors
Redactat per: Nuria Cid i Rosa Martínez. Per saber-ne més: Nuria Cid i Rosa Martínez
