El Govern facilitarà la creació els propers anys de 14.677 noves places d’aparcament d’intercanvi modal, popularment conegut com a park&ride, situades a tocar de 102 estacions ferroviàries o d’autobús interurbà de 81 municipis de la regió metropolitana de Barcelona. S’hi podran estacionar vehicles privats de diversos tipus i s’hi oferiran serveis complementaris. El secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, Francesc Sutrias, i el director de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Pere Torres, han presentat avui el projecte.
Per fer-ho possible, la Comissió de territori de Catalunya ha aprovat definitivament el corresponent instrument de planejament, el Pla director urbanístic (PDU) dels aparcaments d’intercanvi modal transport públic-vehicle privat a l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’ATM de Barcelona. El Pla ha estat redactat per aquest consorci de transport.
Una nova mobilitat
El PDU parteix de la constatació que la millora de la mobilitat metropolitana cap a un major ús del transport públic requereix habilitar punts d’intercanvi modal. D’aquesta manera, usuaris d’algun tipus de transport privat de curt recorregut poden estacionar amb seguretat el seus vehicles i continuar gran part del seu trajecte en transport públic.
La incentivació dels viatges en transport públic ha de permetre també reduir el consum energètic associat a la mobilitat i el seu impacte sobre la generació de gasos amb efecte d’hivernacle i altres contaminants atmosfèrics. Un descens en l’ús dels vehicles privats comportarà tambéreduir la població exposada a nivells de contaminació atmosfèrica i acústica superiors als que es consideren nocius per a la salut.
A més de la necessitat d’incrementar les places existents d’aquest tipus d’estacionament a prop de les estacions ferroviàries o de bus, cal tenir en compte que el concepte de mobilitat actual s’ha ampliat amb l’ús de nous vehicles, com ara bicis, patinets elèctrics o cotxes i motos compartits. Igualment, les persones usuàries del transport públic donen importància als serveis que milloren la qualitat i la satisfacció del seu desplaçament, com pot ser la restauració o el comerç. D’altra banda, la nova mobilitat metropolitana ha d’oferir també solucions sostenibles i smart per al lliurament de paquets i mercaderies procedents del comerç electrònic.
És per això que el Pla director crea les condicions urbanístiques per desenvolupar una xarxa de parks&rides amb serveis que doni resposta a aquestes necessitats i afegeixi atractius per incrementar l’ús de la xarxa de transport públic.
Més de 100 nous aparcaments intermodals
El PDU abasta l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’ATM de Barcelona, que inclou, total o parcialment, 13 comarques, 296 municipis i el 74% de població catalana (5,5 milions d’habitants). En aquest àmbit, s’han analitzat les diverses estacions ferroviàries i de bus interurbà per acabar seleccionant les 102 estacions de 81 municipis amb millors condicions per acollir un aparcament intermodal.
S’han exclòs les situades a la conurbació central de Barcelona, atès que s’hi pot arribar per altres mitjans de transport, com el metro o l’autobús urbà. També han quedat fora els espais d’aparcament vinculats als ferris que atraquen als ports i l’aparcament de l’Aeroport del Prat de Llobregat, donat que es consideren destinats a un ús concret, i els situats a la via pública.
Els 102 aparcaments intermodals es distribuiran de la següent manera: 10 en estacions d’autobús, 28 en estacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i 64 en estacions de Renfe.
Segons el nombre de places aproximat que podrà tenir cada park&ride, el PDU els assigna diferent classificació:
41 punts d’intercanvi modal principal (classificació SFXp), amb més de 300 places cadascun:
- 1. FGC: Igualada, Les Fonts, Martorell-Enllaç, Quatre Camins, Rubí Centre, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Quirze del Vallès, Santa Coloma de Cervelló.
- 2. Renfe: Blanes, Calafell, Calella, Cardedeu, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola-Universitat, Cubelles, Cunit, el Prat de Llobregat, el Vendrell, Gavà, Gelida, Granollers Centre, Llinars del Vallès, Manresa, Martorell, Mataró, Mollet-Sant Fost, Montcada Bifurcació, Montgat, Montgat Nord, Montmeló, Santa Maria de Palautordera, Sabadell Sud, Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Vicenç de Calders, Terrassa Oest, Viladecans, Vilanova i la Geltrú.
35 punts d’intercanvi modal secundari (SFXs), amb entre 100 i 300 places cadascun:
- 1. FGC: Abrera, Colònia Güell, Hospital General, Manresa-Alta, Martorell-Central, Molí Nou-Ciutat Cooperativa, Olesa de Montserrat, Pallejà, Sant Esteve Sesrovires, Valldoreix, Volpelleres.
- 2. Renfe: Arenys de Mar, Balenyà-Tona-Seva, Barberà del Vallès, Caldes d’Estrac, Centelles, Cerdanyola del Vallès, el Masnou, Granollers-Canovelles, Gualba, l’Arboç, Lavern-Subirats, les Franqueses-Granollers Nord, Mollet-Santa Rosa, Montcada-Ripollet, Parets del Vallès, Premià de Mar, Rubí, Sant Andreu de Llavaneres, Sitges, Terrassa Est, Tordera, Torelló, Vic, Viladecavalls, Vilassar de Mar.
26 punts d’intercanvi modal complementari (SFXc), amb menys de 100 places cadascun:
- 1. Estacions d’autobús interurbà: A5-Premià de Dalt, D2.2-La Palma de Cervelló, D3.6-Vallirana, A1-Alella, B1.1-Bigues i Riells, B3-Lliçà d’Amunt, C1.1-Caldes de Montbui, C2.2-Palau Solità i Plegamans, D3.3-Cervelló, Polinyà.
- 2. FGC: Les Planes, Sant Vicenç-Castellgalí, Baixador de Vallvidrera, Capellades, la Beguda, Mira-Sol, Piera, la Pobla de Claramunt.
- 3. Renfe: Balenyà-Els Hostalets, el Papiol, Hostalric, les Franqueses del Vallès, Maçanet-Massanes, Manlleu, Riells i Viabrea-Breda, Sant Vicenç de Castellet.
Així, el PDU crea les condicions per a la creació de 14.677 noves places d’intercanvi modal, de les quals 1.375 seran reconversions de places existents i 13.302, de nova creació. S’espera que aquesta xifra estalviï l’emissió de 23.741 tones de CO2 anuals en tot l’àmbit que abasta el PDU. Un cop s’hagi desplegat completament el Pla, Catalunya disposarà de 26.082 places d’aparcament d’intercanvi modal, el que implica doblar les existents actualment, que són 12.780.
A més, el PDU orienta el disseny que hauran de tenir aquests aparcaments tot establint prescripcions d’aplicació directa; directrius per aquells aparcaments que necessitaran d’un planejament urbanístic posterior per desenvolupar-se, i recomanacions per ordenar un àmbit de 300 metres a l’entorn de les estacions.
Quant a les edificacions que es puguin construir als aparcaments, el seu disseny haurà de ser coherent amb el de l’entorn urbà més immediat i haurà de tenir en compte el paisatge i les condicions ambientals de l’indret. El Pla vetlla per la sostenibilitat ambiental establint directrius en aspectes com l’ús de paviments permeables, elements vegetals, estalvi d’aigua, recollida separada de l’aigua d’escorrentia o energies renovables.
Els parks&rides es podran habilitar en qualsevol règim de sòl (urbà, urbanitzable i no urbanitzable), sempre que estiguin vinculats a una estació de transport públic.
Pols de serveis
Respecte els usos admesos, el principal és l’estacionament i guarda de diversos tipus de vehicle, principalment destinat als usuaris del transport públic. També s’hi admetran serveis a la mobilitat, com ara flotes de cotxes i motos per compartir, lloguer de vehicles i bicicletes, recàrrega de vehicles elèctrics, box o caixes de seguretat per a guardar vehicles de mobilitat personal i centres de petites de reparacions.
Pel que fa als serveis a les persones, els parks&rides podran oferir restauració i petites botigues de primera necessitat. Igualment, en aquells aparcaments més cèntrics, es podran ubicar punts de dipòsit de paquets i de mercaderies, facilitant així als compradors la seva recollida en anar o tornar del transport públic i descongestionant la logística en el seu darrer tram de distribució.
Els ens encarregats d’impulsar els parks&rides seran, principalment, ADIF o FGC, si se situen a tocar de les seves estacions, o bé el titular de la carretera o l’ajuntament que pertoqui si se situen a prop d’estacions de bus interurbà. La gestió de cada park&ride podrà ser directa, a càrrec de l’administració que l’hagi impulsat, o indirecta mitjançant concessió.
L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona serà l’ens encarregat de realitzar el seguiment del PDU.
Autors
Redactat per: Francesc Calvet i Marga Torre.
Per saber-ne més: Francesc Calvet.
