Context

L’1 d’abril de 2016, el CREAF i l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) van presentar al Museu Colet de Barcelona els resultats del projecte ForESmap: un conjunt de mapes que valoren la quantitat i la qualitat dels serveis ambientals o ecosistèmics que ens aporten els boscos a escala municipal. Els mapes elaborats revelen que els boscos humits i frescos del nord de Catalunya són els que ens proveeixen de més serveis ambientals en termes absoluts. Tot i així, els boscos típicament mediterranis del sud són punts calents de biodiversitat d’un gran valor. Els resultats del projecte demostren que els boscos més extensos són els que tenen més capacitat d’oferir serveis i de més qualitat al llarg del temps.

Tots els boscos aporten serveis ambientals a les persones: proveeixen materials, aliments o recursos energètics, regulen el cicle de l’aigua, l’erosió del sòl o el cicle del carboni, acullen tot tipus d’ éssers vius i ens presenten espais per fer esport, lleure  o aprendre. Durant el projecte el CREAF ha classificat aquests serveis i n’ha escollit 10 de referència. Després, ha proposat un o més indicadors per quantificar cada servei. Els indicadors s’han escollit expressament per al projecte i serviran a partir d’ara per mesurar com canvia la capacitat dels boscos de proveir-nos d’aquests serveis al llarg del temps. Així mateix, s’espera que esdevinguin una eina per a la presa de decisions, per exemple a l’hora de fer els plans municipals d'adaptació al canvi climàtic. De fet, el projecte de Llei de canvi climàtic, aprovat pel Govern i ara en tràmit parlamentari vol incentivar les activitats que mantenen i milloren els serveis ecosistèmics posant en marxa polítiques de pagament pels serveis ambientals. Per tant, els nous indicadors ajudaran, per exemple, a mesurar quines activitats mantenen o milloren els serveis ambientals dels boscos d’un municipi en particular.

El projecte ForESmap ha fet palès que els municipis amb més superfície de bosc tendeixen a oferir més serveis i de més qualitat. "L'Oficina, en tant que unitat tècnica de l'administració de la Generalitat, té la responsabilitat de posar a disposició de la societat les eines necessàries que ajudin a avaluar la vulnerabilitat del país als impactes del canvi climàtic. Si tenim en compte que més d'un 60% de la superfície del país és forestal, era del tot necessari caracteritzar els serveis que ens ofereixen els nostres boscos" va manifestar Salvador Samitier, Director de l’OCCC.


Quadre de serveis ecosistèmics

Quadre serveis ecosistèmics


ForESmap

El projecte ForESmap ha confirmat que els municipis més arbrats i productius del nord de Catalunya, al prePirineu, la Garrotxa o Osona, per exemple, són els que ens proporcionen més serveis de provisió de recursos i de regulació dels cicles de l’aigua o de nutrients, entre altres aspectes. En canvi, els valors més baixos es donen en municipis del sud i terres baixes de l’interior, on hi ha boscos poc productius i amb una baixa rendibilitat econòmica. De fet, la pluja és la variable que marca la distribució espacial dels serveis forestals a Catalunya: on plou més hi ha valors més alts dels serveis. La temperatura també té un efecte significatiu pels serveis de producció, regulació i biodiversitat: on fa més calor hi ha valors més baixos d’aquests serveis. Aquestes associacions són rellevants en un context de canvi climàtic en què tant els règims pluviomètrics, com les temperatures, aniran canviant els propers anys, tal i com ja estem observant ara.

ForESmap ha estat possible gràcies a la col·laboració de nombroses entitats com el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, l’Institut Català d’Ornitologia, Wikiloc, el Centre de la Propietat Forestal i la Generalitat de Catalunya.

Després d’aquesta primera part del ForESmap vindrà una segona per esbrinar quines tendències han seguit aquests indicadors en els darrers anys, i serà gràcies a les dades del 4º Inventario Forestal Nacional (IFN4), que previsiblement ha de ser publicat al llarg de la primavera del 2016 i a alguns dels models desenvolupats per a determinats indicadors.

Per a més informació, consulteu l’estudi sencer del qual enumerem algunes de les conclusions principals, que responen únicament als SE que s’han calculat pels boscos i no tenen en compte les aportacions d’altres ecosistemes (matollars, prats, sistemes agrícoles, etc.) i que fan referència exclusivament als indicadors utilitzats.

  • Els serveis de regulació i de provisió, i bona part dels de biodiversitat, tenen un patró espacial molt similar: els valors més elevats dels primers se situen als municipis més arbrats i amb boscos dels quals es treuen més aprofitament (prePirineu, la Garrotxa, Osona, etc.); en canvi els valors més baixos figuren als municipis del sud i terres baixes de l’interior. Pel que fa a la biodiversitat, el patró general en termes quantitatius és similar als anteriors, però no tant en termes qualitatius. Per exemple, pel que fa a l’indicador de riquesa mitjana d’espècies llenyoses expressat qualitativament no hi ha correlació ni amb els serveis de provisió ni amb els de regulació, ja que moltes espècies llenyoses estan lligades al bosc mediterrani.
  • Els serveis culturals i els indicadors que s’han emprat a l’informe estan vinculats a la demanada que prové de nuclis de població. Així doncs, estan distribuïts espacialment de manera diferent dels altres tres tipus de serveis. Els culturals estan influïts per aspectes com ara la facilitat d’accés, la proximitat a nuclis de població o la tradició de turisme de lleure que tenen alguns municipis, la qual cosa queda reflectida amb la correlació positiva amb la proporció de la població dedicada al sector serveis i negativa amb la població que es dedica a la agricultura.
  • S’observa poca diferència entre la distribució dels indicadors dels SE segons si aquests estan ponderats per la superfície total del municipi o per les hectàrees de bosc del municipi, de la qual cosa es dedueix que els municipis amb més superfície de bosc tendeixen a tenir també boscos amb més oferta de serveis.
  • Amb els indicadors emprats, en cap cas s’han detectat correlacions negatives entre indicadors o entre grups de SE. Per tant, no es detecten compromisos (correlacions negatives) entre serveis en l’espai. Tanmateix, aquest fet no implica que no tinguin lloc compromisos temporals entre els serveis.
  • La distribució dels SE estudiats està més associada amb variables climàtiques que amb variables socioeconòmiques. Només als serveis culturals la importància dels dos tipus de variables és similar. Els règims de precipitació són els principals determinants de la distribució espacial dels SE forestals a Catalunya amb un efecte positiu significatiu en tots els casos. La temperatura també té un efecte significatiu per als serveis de producció, regulació i biodiversitat, tot i que en aquest cas l’efecte és negatiu. Totes aquestes associacions són rellevants en un context de canvi climàtic, ja que pot modificar la qualitat i la quantitat de serveis que ens aporten els boscos.

  Com a idea principal cal destacar que el bosc mediterrani manté la seva posició com a punt calent de biodiversitat. És important considerar que la interpretació del valor dels indicadors és contextual i no necessàriament un indicador més alt en un zona determinada indica una importància més gran local del servei en qüestió. En aquest sentit, preservar els boscos en zones de muntanya baixa mediterrània és important, malgrat contribueixin relativament poc a la provisió i la regulació comparat amb els boscos de les zones més humides del nord del país. A més, com ja s’ha comentat a la primera conclusió, els boscos de la muntanya baixa mediterrània tenen un paper especialment important en la conservació de la biodiversitat d’espècies llenyoses.


Autors

Redactat per: Gemma Cantos i Marga Torre.  Per saber-ne més: Gemma Cantos i Gabriel Borràs


Back to Top

Informació del document

Publicat a 01/07/16
Acceptat a 01/07/16
Presentat el 01/07/16

Volum Notícies, 2016
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Medi Ambient i Sostenibilitat

Canvi climàtic i energia

Adaptació

Eixos instrumentals

Previsió

Vulnerabilitat territorial

Localització

Puntuació document

0

Visites 29
Recomanacions 0

Compartiu aquest document