Contents
Webinar "Tots som vianants" (22/09/2020)
Introducció. Isidre Gavín. Secretari d'Infraestructures i Mobilitat.
El secretari va presentar l’objectiu genèric, que prové d’una publicació del 22 de setembre del 2020, on es mostra que la major part de la mobilitat a Catalunya es fa a peu i que es vol fer créixer: la mobilitat saludable, activa. Però encara és més important en l’escenari COVID i Post-COVID, i com sempre per millorar la qualitat de l’aire. A més potenciar la mobilitat activa i saludable ajuda a socialitzar les ciutats sense deixar petjada contaminant.
Per aquests motius, en el PdM de l’ATM (2020-2025) ja s’hi incorporen objectius estratègics en aquestes línies:
- EA1.1 Mobilitat activa.
- EA1.3 Pacificació i ambientalització de l’espai públic, carrers per a la ciutadania.
- EA2.3 Una xarxa per a vianants segura i connectada.
I aquest Pla compta amb les línies d’actuació per assolir aquests objectius estratègics, d’entre els que destaquem:
L’elaboració d’una guia de disseny pels pla de vianants i que haurà d’anar adreçada a tots els professionals que participen en el disseny de l’espai públic i especialment els ajuntaments. Aquesta guia serà un document de referencia que ha de tenir en compte que l’espai públic ha de ser més segur.
Així doncs, la Guia pràctica de facilitats per a la circulació de vianants en zones urbanes és el tret de sortida per evolucionar cap a altres instruments com ara el Pla estratègic del vianants a Catalunya que ha de permetre aglutinar totes les mesures. Encara que és un objectiu estratègic prioritari, té moltes dificultats ja que consisteix a : eliminar les barreres urbanes, facilitar zones d’ombra i de descans, crear espais urbans de qualitat, ben il·luminats que convidin a caminar, facilitar accessos de vianants a empreses i àrees d’activitat, promoure el caminar de d’edats primerenques de manera que es faciliti l’accés caminant als centres escolars i facilitar l’accessibilitat als mitjans de TP.
Guia pràctica de facilitats per a la circulació de vianants en zones urbanes. Antoni Bedoya. Cap del Servei de Mobilitat
La guia té tres objectius:
1. Reducció de l’accidentalitat (a les zones urbanes el 14,4% de les víctimes d’accidents són vianants, i la major part són accidents greus, ja que representen el 43.8 % del morts, mentre que a les zones interurbanes, els morts representen 1 de cada 10 de les víctimes mortals a carretera).
2. Evitar l’exclusió social. Tot i que s’ha fet molta feina, encara hi ha molts carrers que no estan adaptats per a tots els tipus de vianants possibles.
3. El tema de la salut. Caminar més és un factor molt important per millorar la salut.
És una guia molt amplia, ja que intenta analitzar el màxim nombre de punts de conflicte que hi ha en anar a peu per la ciutat.
Velocitat. És el primer factor que cal analitzar en parlar de la seguretat dels vianants. L’augment de velocitat de circulació genera els efectes següents sobre la conducció:
- disminueix el camp de visió del conductor.
- augmenta la distància de parada i per tant la gravetat dels danys derivats dels accidents.
L’evolució dels efectes es poden veure a la figura:
- Espai públic. És un bé escàs i del que el vehicle privat n'utilitza el 75%, i aquest nou paradigma de la mobilitat a peu, redueix en un 25% l’espai dedicat al cotxe. I ho vol fer amb mesures com l’amplada mínima de la vorera i que ha de servir per permetre el desplaçament a tots els tipus de vianants: amb una franja sense obstacles pels invidents i un altre banda que ha de servir pel gaudi, amb arbres, bancs, etc. Per dissuadir que els cotxes estacionin a la vorera s’han de posar elements dissuasius i eliminar motocicletes a vorera.
- També amb paviments que no esdevinguin defectuosos ràpidament, o amb escocells no protegits, amb caixes de registre al mig del pas de vianants. O evitar la incorrecta col·locació del paviment diferenciador per a persones invidents.
- Els guals. Conté un tractat de com han de ser els guals, en què destaquen que els guals d’entrada i de sortida de vehicles no afectin de cap manera l’itinerari dels vianants que hi travessen.
- També els passos de vianants, i la seva senyalització. Una molt bona pràctica és disposar un avançament a la vorera propera a un pas de vianants, ja que facilita la visualització dels vehicles que circulen. Pel que fa als passos de vianants de ressalt, que ara estan molt de moda, tampoc no se’n pot abusar, ja que són de vegades una barrera per a la lliure circulació de l’aigua de pluja, i també afecten molt a vehicles, sobretot autobusos, per tant han de tenir unes mides i estructura determinades.
- Les parades d’autobús quan es trobin a un carrer amb línia d’aparcament s’incorporarà una plataforma d’embarcament, que no pot sobresortir del carril d’aparcament.
- Vigilar la col·locació dels contenidors. Han de ser accessibles per a tothom (de vegades la seva alçada els fa dissuasius per a persones que van en cadira de rodes). No han d’envair la vorera i s’han de situar correctament en haver-se buidat.
- Les terrasses. Ara, en època de la COVID s’han instal·lat a zones d’aparcament. Pot ser una bona mesura, però en cas d’estar a la vorera no han d’estar adossades a la façana ja que fa discontínua la línia de guia dels invidents, i han d’estar envoltades d’algun element que sigui prou distingible.
- Obres a la via pública. Molts cops la tanca de l’obra acostuma a ocupar tota la vorera, o els contenidors de vegades tenen elements que sobresurten i poden causar problemes als vianants. La incorrecta col·locació de les bastides, provoca accidents. Abans de fer una obra s’ha de pensar en el vianant que ha de passar per la zona, s’han de canviar les prioritats.
- Senyalització per a vianants: zones conflictives com per exemple quan hi ha un carril de bicicleta bidireccional, la senyalització ha de ser específica, no serveix la senyalització per a vehicles.
- Els camins escolars. Tenir en compte que el camp visual d'un infant és petit. En fer un pas per a vianants en un carrer amb estacionament, s’ha de tenir precaució d’allunyar els vehicles que estan aparcats del pas, sobretot en els itineraris escolars.
El trànsit
Capítol especial mereix la pacificació del trànsit amb una imatge que mostra la comparativa entre un impacte amb vehicle i la caiguda des d’un edifici de diferents plantes d’alçada.
 |
 |
Per tant, disminuir la velocitat és el repte. La violència del xoc minva exponencialment amb la velocitat. Maneres de pacificar el trànsit:
- Reduir el volum de trànsit. Fer carrers d’arribada, no de traspàs. Per tant, en aquests carrers el nombre d’accidents baixa.
- Estrènyer la calçada o el avançament de les voreres, o les minirotondes, que es poden posar a cruïlles on estan tots els girs permesos, ja que si s’implanta una petita rotonda, s’endreça millor el transit i es redueix la velocitat. També amb la reducció del radi de gir.
- Elevar la calçada de manera correcta (com ja s’ha explicat) i amb una senyalització adient de la zona elevada , i algunes plataformes en cruïlles.
- Emprar elements prefabricats que han d’estar ben fets i ben col·locats, perquè siguin efectius.
- Senyalitzar els carrers de zona 30 (la pròpia senyalització obliga a la velocitat de circulació), i carrers de convivència (que tenen plataforma única). Hi ha alguns defectes que caldria evitar: per exemple les persones amb cadira de rodes i amb carrets de la compra han de passar entre els elements que “separen” la zona de circulació de vehicles de la suposada dels vianants. No és aquest el concepte de carrers de convivència, ja que no és un carrer normal de plataforma única. Aquests carrers són destinats a vianants, en què de manera puntual passa un vehicle.
Ara és important que les poblacions facin els plans de mobilitat per a vianants, que són plans específics per a cada població on s’avaluaran les deficiències i les actuacions que s’han de fer per a tots els punts de connexió amb la cadena de transport. En aquests plans la participació ciutadana és bàsica.
La guia està disponible a l’enllaç:
