Contents
- 1 Benvinguda
- 2 El compost a partir de residus orgànics. Meri Pous, cap del Departament de Protecció del Sòl de l’Àrea d’Economia Circular de l’Agència de Residus de Catalunya.
- 3 Valor fertilitzant i econòmic del compost. Sr. Josep Muñoz, director d’Eurofins Agroambiental.
- 4 Beneficis de la fertilització orgànica . Elena Puigpinós, Servei de Sòls i Gestió Mediambiental del DARP a Lleida.
- 5 Visita a la planta de compostatge. Sr. Albert Sanahuja, director tècnic de la planta de l’Espluga de Francolí.
- 6 Mostres de diferents composts. Sessió pràctica. Equip tècnic de l’Agència de Residus de Catalunya.
- 7 Demostració aplicació de compost en cultius llenyosos
- 8 Clausura de la Jornada
- 9 Autores
Benvinguda
La Jornada es va organitzar amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Va tenir lloc el juny del 2018 i va anar seguida d'un visita a la planta de compostatge de l'Espluga de Francolí.
La benvinguda i presentació de la Jornada va anar a càrrec del director de l’ARC, el director del ST del DARP Tarragona i el president i regidor del Consell Comarcal.
El director de l’ARC va remarcar l’impuls que es vol donar a l’economia circular des de la visió de residu-recurs. Al llarg de tota la jornada es va parlar del compost com a recurs que es produeix a partir del compostatge del residus orgànics. La voluntat de l’ARC és potenciar la comunicació amb el sector agrari, per informar com és el compost, d’on prové i com l’hem d’utilitzar.
La planta de compostatge de l’Espluga tracta la fracció orgànica (restes de menjar i restes vegetals) procedent de la recollida selectiva dels residus municipals dels municipis de tota la comarca i d’altres propers, que després d’un tractament biològic genera un compost que es destina a sòls agrícoles i cultius de la zona, cosa que comporta un estalvi d’adobs químics i una millora de la fertilitat dels sòls que, per sí mateixos, són baixos en matèria orgànica.
Es va exposar que fent la recollida selectiva de residus orgànics i el compostatge, es produeix un recurs i s’evita que aquests residus vagin al dipòsit amb els problemes mediambientals, que comporten, així com la pèrdua de nutrients i de matèria orgànica, que són molt valuosos i que no ens podem permetre perdre’ls. En aquest cas, el dipòsit de la comarca està justament al costat de la planta de compostatge.
A Catalunya fa més de 20 anys que estem produint compost de qualitat procedent del compostatge dels residus orgànics de les nostres cuines i jardins.
A continuació detallem alguna de les aportacions de la Jornada.
El compost a partir de residus orgànics. Meri Pous, cap del Departament de Protecció del Sòl de l’Àrea d’Economia Circular de l’Agència de Residus de Catalunya.
El cicle de la matèria orgànica és un dels exemples més evidents d’economia circular en què els residus que es generen un cop tractats biològicament esdevindran un recurs (compost) i seran retornats al sòl en forma de matèria orgànica i nutrients, que permetran el desenvolupament de cultius que seran consumits.
La fracció orgànica de la recollida selectiva és la fracció més important del residus municipals.
Si no es separa aquesta matèria orgànica i acaba als dipòsits, es generen problemes mediambientals (metà, lixiviats i olors). A més, es perdria matèria orgànica i nutrients. En canvi, la fracció orgànica si es separa i es tracta permet obtenir un compost (recurs) que s’utilitza amb adob en agricultura i jardineria.
El 80 % dels municipis de Catalunya tenen el servei de recollida selectiva de la fracció orgànica (95 % població). Actualment es recull selectivament (400.000 t/any), 1/3 total del que es genera.
Serà imprescindible fomentar la recollida i implementar millores, per tal d’assolir els objectius del Programa PRECAT 2020: 60 % RSB (recollida selectiva bruta), 55 % P x R (preparació reutilització i reciclatge material) i 60 % Valorització de biodegradables.
A Catalunya disposem per tot el territori de moltes plantes de compostatge de fracció orgànica (vegeu el mapa), de petites amb una capacitat de 300 t/a fins a les més grans que tracten unes 90.000 t/a. El total la fracció orgànica tractada l’any 2017 és d’unes 400.000 t/any.
La producció de compost de fracció orgànica actualment és de 70.000 t/any i es gestiona un 80% per a l’agricultura i el 20% per la jardineria.
El compost és un producte higienitzat i estable, que ha de fer una olor similar a la terra del bosc, estar a temperatura ambient, no ha de contenir impureses, així com també estar exempt de llavors i males herbes, i complir la legislació que regula els productes fertilitzants per a la seva comercialització.
La fertilització orgànica amb compost aporta molts beneficis als sòls i als cultius. Incrementa la fertilitat dels sòls, millora la retenció hídrica i de nutrients, evita la degradació i erosió.
Valor fertilitzant i econòmic del compost. Sr. Josep Muñoz, director d’Eurofins Agroambiental.
Els nutrients amb aportacions més rellevants són N, P i K
Pel que fa al fòsfor, del total que aporta un producte orgànic una part està en forma disponible per al cultiu (soluble en aigua i citrat).
Quan al potassi que aporta un producte orgànic, una part està en forma disponible per al cultiu (soluble en aigua).
El dos gràfics següents ens proporcionen la procedència de la matèria orgànica i la distribució a cada grup dels nutrients.
Pel que fa al compost de l’Espluga i al seu valor econòmic
Beneficis de la fertilització orgànica . Elena Puigpinós, Servei de Sòls i Gestió Mediambiental del DARP a Lleida.
De manera molt visual la ponent va explicar el que aporta la fertilització orgànica: aporta macronutrients i micronutrients. A banda de la funció química que fa aportant nutrients al sòl i la capacitat de retenció de nutrients, també n’aporta de biològica –augment de l’activitat microbiana- i la física –millorant l’estructura del sòl –més retenció d’aigua, menys erosió,...
El nitrogen i la seva transformació al sòl, el qual no es pot absorbir fins que ho fa ràpidament. També passa amb el fòsfor i el potassi.
Cal tenir en compte que l’aportació continuada de productes orgànics al sòl, dosificats amb criteri nitrogen, provoca un increment del contingut de fòsfor que pot arribar a ser excessiu. Hi ha publicacions que donen suport a aquest fet, per exemple Tillage and slurry over-fertilization affect oribatid mite communities in a semiàrid Mediterranean environment. Applied Soil Ecology. – La sobrefertilització en els camps afecta les comunitats dels àcars oribàtids en un ambient mediterrani semiàrid.
Pel que fa a valoracions econòmiques, si posem els valors mitjans per kg de nutrient en adobs simples:
- Nitrogen 1,05 euros/kg
- Fòsfor 1,46 euros/kg
- Potassi 1,07 euros/kg
Es pot fer una avaluació d’un remolc de 15t de gallinassa d’engreix que té la distribució de la primera imatge (1.100 euros) i una cisterna de 20 m3 de purí de porcí, la següent (315 euros).
Font: DARP (Taula orientativa del contingut de nutrients d’alguns adobs orgànics).
Visita a la planta de compostatge. Sr. Albert Sanahuja, director tècnic de la planta de l’Espluga de Francolí.
Es va fer una visita guiada a la planta explicant les diferents etapes del procés: barreja de la fracció orgànica amb la fracció vegetal, pretractament per treure impropis, la descomposició del material, la maduració, el posttractament i el compost acabat.
Algunes dades més rellevants de la planta de compostatge de l’Espluga de Francolí:
- Capacitat de tractament: 7.000 tones/any.
- Tecnologia: piles voltejades.
- Fracció orgànica tractada: 3.848 t (nivell impropis FORM 13,5%).
- Procedència de la fracció orgànica: 22 municipis de la Conca de Barberà, de l’Alt Camp i del Baix Penedès.
- Compost obtingut: 670 tones/any.
- Destinació compost: vinya, horta, olivera i empreses de jardineria.
Mostres de diferents composts. Sessió pràctica. Equip tècnic de l’Agència de Residus de Catalunya.
En aquesta sessió es van poder “tastar” mostres de composts de diferents plantes de compostatge. Tots els assistents van valorar cada mostra en funció dels sentits (olfacte, vista, tacte..).
Demostració aplicació de compost en cultius llenyosos
Amb diferents tipus de maquinària (cinta, molinet horitzontal i incorporació en solc) es va escampar en un camp de vinya compost de la planta de l’Espluga de Francolí.
Clausura de la Jornada
Autores
Redactat per: Glòria Batlló i Marga Torre
Per saber-ne més: Glòria Batlló
