2a Jornada d'Innovació Interna

El passat 22 de març va tenir lloc la 2a Jornada d’Innovació Interna del Departament.

Els objectius de la jornada eren:

  • Donar a conèixer el Pla d’Innovació Interna (PI2) del Departament
  • Presentar algunes de les pràctiques que formen part del Banc de Pràctiques d’Innovació (BPI) del Departament
  • Debatre sobre el valor i el reconeixement de la innovació en la nostra tasca diària

Programa

Presentació de la jornada | Ferran Falcó, secretari general del Departament

Objectius del PI2 i dels BPI | Xavier Baulies, responsable de Recerca i Innovació

 

Presentació de les següents pràctiques del BPI:

  

  • BPI #7. SAIT Sistema d’Avaluació de les Infraestructures de Transport

           Albert Palomo. Cap del servei d’Estudis i Avaluació.DG Infraestructures i Mobilitat

 

  • BPI#8. GeoStart

           Sergi Anguita. Cap de l’Àrea de Geotecnologies. Institut Cartogràfic i Geològic de   

           Catalunya

  • BPI #9. Smart Train

           Josep Carles Terés. Cap de Gestió de Nous Projectes. Ferrocarrils de la Generalitat de

           Catalunya

  • BPI #11. Geocom

           Àngels Trèmols. Coordinadora de Geocom

  

  • BPI #13. Xarxa Aire

           Eva Pérez. Cap de la Secció d’Immissions. DG de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic

  

Què haig de fer perquè m’entenguis? Claus de la bona comunicació en l’era actual | Ferran Ramon-Cortés Director de l’Institut 5 Fars. Co-creador dels models Bridge i

Sikhonna

https://www.ferranramoncortes.com/ferranramoncortes

 

Cada responsable va presentar la seva pràctica. En el cas del GeoStart qui va presentar la pràctica va ser Albert Tortajada, director de FGC Infraestructura.

Tot seguit comença la conferència de Ferran Ramon Cortés amb el títol Què haig de fer perquè m’entenguis? Claus de la bona comunicació en l’era actual.

El primer que ens diu és que la comunicació està canviant molt de presa; que aquesta mateixa xerrada fa relativament pocs anys l’hauria fet completament diferent.

Ens explica que el cervell no és objectiu; que té una sèrie de mecanismes com ara el biaix de confirmació que consisteix en que el cervell no atén a tot el que rep sinó que només ho fa al que està d’acord amb les creences personals. Si, per exemple, tinc la creença de que els polítics són corruptes quan llegeixi una notícia faré cas especialment de la part on hi digui això. El contingut que confronta amb les nostres creences el deixem de banda.

També cal saber que el cervell no fas cas de els negacions. Quan nego una afirmació de la que m’acusen en realitat li estic donant més força. Si algú nega públicament tenir diners a Suïssa, per exemple, el seu nom ja quedarà associat per tots amb aquest tema sense recordar, segurament, si en tenia o no.

Un altre mecanisme del cervell que cal tenir en compte en comunicació és el biaix de negativitat. L’impacte del que és bo és molt menys gran que el del dolent. Segurament per això els mitjans de comunicació donen, sobretot, males notícies. Diuen que “if it bleeds il leads”.

Darrerament les regles del joc de la comunicació estan canviant molt ràpidament. Les xarxes socials fan que tot passi en directe i a l’instant i la informació poc contrastada va directe als mitjans de comunicació. A més les notícies falses es difonen molt més ràpidament que els certes. Les que son veritat triguen 6 vegades més a arribar que les falses. Això el preocupa especialment perquè les xarxes ens maquillen la realitat. Aprenen de les nostres preferències i només ens fan arribar allò que volem sentir. Les xarxes ens creen una realitat a mida per no incomodar-nos i perquè així hi vulguem tornar i tornar.

  A la pregunta central de la xerrada; Que haig de fer perquè m’entenguis? Ell ens recomana 3 coses:

1. Construir un bon missatge
2. Fer-ho memorable
3. Connectar amb l’audiència

  

1. Construir un bon missatge.

Un bon missatge tindria 3 titulars i 3 arguments. Primer cal dir els tres titulars i no desenvolupar els arguments fins haver-los dit. Un exemple de bon missatge relacionat amb la XarxaAire que s’acaba de presentar seria:

“Barcelona ha de treure els cotxes dels seus carrers per economia, per salut i per convivència” I, tot seguit, donar l’argument de cadascuna de les tres raons.

L’ús de la trilogia no és banal. Estudis demostren que és la menys permeable a la memòria efímera. El 3 és el que millor funciona i, després, paradoxalment, ve el 4 que funciona millor que el 5.

  

1. Fer-ho memorable.

Abans no era tant important però ara si que ho és. Si aconsegueixes fer por segur que tothom ho recordarà; la por és el que més impacta. Per fer-ho memorable cal arribar a les emocions. Cal treballar-ho però hi ha molts recursos per aconseguir-ho; amb anècdotes, vivències o casos reals. Aquí ens va ensenyar un tros d’una conferència de Bill Gates que va fer veure que deixava anar uns mosquits que duia en un pot de vidre i que, en teoria, eren portadors de la malària i una altra d’un científic que per fer entendre a l’audiència la magnitud del genoma humà se’l va fer imprimir i el va portar en centenars de volums en carros a l’escenari.

      3. Connectar amb l’audiència

En comunicació es divideix les persones en 4 tipus: terra, foc, aigua i aire. Aquest seria el resum:

                         

Draft Gil Riba 409075542-image1.png

  Les característiques de cada tipus:

Terra és exacte, assenyat, sistemàtic, formal, cautelós i discret.

Foc és ràpid, eficaç, valent, energètic, lluitador i transparent. Vol que les coses es facin i que es facin ja! La seva part fosca és que quan es creua és discutidor, tossut, rotund i manaire.

Aigua és seré, empàtic, cooperant i tenaç. Escolta i és mediador. Quan es creua és indecís, insegur, resignat i es col·lapsa. A vegades és tan curós a dir les coses que al final no les diu.

Aire és apassionat, obert, sociable i captivador. El seu lema és fer-ho ja, junts i brillant. Quan es creua és exagerat, dispers, caòtic, molt pendent de reconeixement i molt variable.

  Cada perfil necessita rebre els missatge de manera molt diferent perquè li arribin.

Algú terra necessitarà arguments, molta informació i fets; dades objectives.

Algú del tipus foc li arribaran els titulars, els destacats,...

Els tipus aigua necessitaran context i antecedents.

Els aire necessitaran veure la gran idea, la visió global. Han de tocar les coses, lesh an de veure.

El relat auditiu no li va bé. Els PowerPoints estan pensats per a ells.

     

Draft Gil Riba 409075542-image2.png

En tot cas, si no funciona, sempre ens queda el recurs de mentir que té molt més impacte!

                           

Draft Gil Riba 409075542-image3.png

    

Autora

Redactat per: Anna Enjuanes Balaguer

Per saber-ne més: Anna Enjuanes Balaguer

  

Back to Top

Informació del document

Publicat a 11/07/22
Presentat el 11/07/22

Volum Jornades d'innovació interna, 2022
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Puntuació document

0

Visites 2
Recomanacions 0

Compartiu aquest document