#M2021

Període

Novembre 2020 – Octubre 2023 (pendent 2ona fase)

Altres participants

Ports de la Generalitat

Oficina Catalana del Canvi Climàtic

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Servei Meteorològic de Catalunya

Centre Internacional d’investigació en recursos costaners (CIIRC) / UPC

Descripció

El Pla de Ports de Catalunya-Horitzó 2030, aprovat pel Govern el 29 de desembre de 2020 s’estructura en 7 línies estratègiques orientades a assolir els objectius del sistema portuari de la Generalitat.


Draft Torre 873537051-image1.png

La sostenibilitat ambiental, mitigació i adaptació al canvi climàtic és una de les 7 línies estratègiques i preveu l’elaboració d’Estratègia d’adaptació al canvi climàtic. Concretament es preveu l’avaluació de la incidència del canvi climàtic a cadascuna de les instal·lacions del sistema portuari per tal d’avaluar-ne la vulnerabilitat i poder proposar mesures d’adaptació de les infraestructures al canvi en el patró del clima marítim i del transport sedimentari. Segons el monitoratge establert cal, doncs, estudiar la modificació de l’onatge, direccions, freqüència de temporals, augment del nivell del mar, marees meteorològiques, increment del nombre d’episodis de pluja intensos, major freqüència d’esdeveniments meteorològics extrems, etc. per identificar els nous paràmetres de disseny i l’efecte dels nous patrons de transport sedimentari sobre l’operativitat de les infraestructures. Així, mitjançant el monitoratge de dades climàtiques i la seva interpretació, serà possible anticipar-se als canvis i adaptar les infraestructures i les mesures de dragatges de cada port.

Les possibles mesures necessàries d’adaptació que calgui implantar (sempre amb l’avaluació ambiental preceptiva) podrien ser, entre d’altres:

  • Recréixer la cota de coronació dels dics de recer.
  • Implantar elements de protecció addicional en bocana (contradics, martells, elements dissipadors, etc.).
  • Construir una berma davant del dic o dics exempts.
  • Redefinir la planta del port, de manera que pugui afrontar millor els possibles canvis de direcció de l’onatge o l’increment de l’onatge difractat.
  • Altres mesures innovadores que es pugui plantejar estudiar.

Cal estudiar cas per cas el desenvolupament d’aquestes mesures per tal de seleccionar la millor alternativa d’actuació en funció dels graus d’afectació i vulnerabilitat de cada instal·lació, i en funció de la natura de l’afectació o les afectacions.

També es preveu establir mesures concretes per adequar els llocs de treball dels ports als nous riscos derivats de la nova realitat climàtica i estendre-les, en allò que sigui aplicable, a les persones usuàries dels serveis portuaris.

L'elaboració del Pla d'adaptació al canvi climàtic dels terrenys de domini públic marítimo-terrestre adscrits i de les estructures construïdes sobre aquests també es preveu en la Disposició addicional octava de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i d’ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes.

Disposició addicional vuitena.

Informe sobre les possibles incidències del canvi climàtic en el domini públic maritimoterrestre.

1. El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient procedirà, en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, a elaborar una estratègia per adaptar la costa als efectes del canvi climàtic, que se sotmetrà a Avaluació Ambiental Estratègica, en què s'indicaran els diferents graus de vulnerabilitat i risc del litoral i es proposaran mesures per fer front als possibles efectes.

2. Igualment les comunitats autònomes a què s'hagin adscrit terrenys de domini públic maritimoterrestre, d'acord amb l'article 49 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, presentaran en el mateix termini assenyalat a l'apartat anterior, al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, per aprovar-lo, un Pla d'adaptació d'aquests terrenys i de les estructures construïdes sobre aquests per fer front als possibles efectes del canvi climàtic.

Per tant, l'objectiu fonamental d'aquest Pla és dur a terme una avaluació, a mitjà-llarg termini, dels factors de risc que, com a conseqüència del canvi climàtic, afectaran els ports de la Generalitat i de proposar mesures d’adaptació per minimitzar els impactes associats a aquests riscos.

El treball desenvolupat fins aquest moment s'ha centrat a analitzar amb detall els efectes potencials del canvi climàtic sobre la funcionalitat d'un grup seleccionat de 10 ports i plantejar possibles mesures d'adaptació necessàries, efectuant per part de la Direcció General de Transports i Mobilitat una extrapolació qualitativa a la resta de ports del sistema portuari (45 en total). En una segona fase s’ampliarà l’estudi dels 10 ports representatius a la resta del ports de la Generalitat de Catalunya.

Concretament les afectacions potencials que s'han estudiat són:

  • Estudi de la pèrdua d'operativitat i la potencial inundació de molls i pantalans a causa de l'increment del nivell del mar.
  • Anàlisi dels canvis en l'excés de superació de dics de protecció abric degut a l'increment del nivell del mar i a potencials variacions en el règim d'onatge.
  • Estudi de possibles impactes en l'estabilitat dels dics de resguard a causa de l'increment del nivell del mar i de variacions potencials en el règim d'onatge.
  • Estudi de l'afectació potencial per aterrament a les bocanes dels ports per la variació de la línia costanera a les platges adjacents.
  • Anàlisi dels canvis a l'agitació interior dels ports.

L'estudi s'ha realitzat per a 4 situacions futures: dos escenaris de canvi climàtic (RCP4.5 i RCP8.5) i dos horitzons temporals (2050 i 2100), de manera homogènia amb els escenaris utilitzats en la resta de Comunitats costaneres en el marc del pla PIMA Adapta Costes estatal.

Estructura

El treball s'estructurarà al voltant dels objectius generals següents:

i. Definir els escenaris climàtics i els horitzons temporals que s'adoptaran a l'estudi. Aquesta combinació d'escenaris i horitzons ha de correspondre a situacions plausibles i representatives d'un rang de condicions tan ampli com sigui possible. D'altra banda, el nombre haurà de ser limitat, atès el gran volum de treball que porta associat l'estudi de cada cas (combinació d'escenari-horitzó).

ii. Recopilar tota la informació necessària sobre els ports que s'estudiaran, per determinar-ne el grau d'exposició i el nivell de vulnerabilitat. Entre la informació indispensable s'inclou la batimetria, la topografia i la planta del port, les seccions dels dics, les cotes dels molls i els pantalans, les característiques de les costes adjacents, el tipus de pantalans (fixos o flotants) i els usos del port, que permetran determinar els llindars d'operativitat de les diferents obres d'atracament.

iii. Seleccionar les dades oceanogràfiques (onatge, pujades del nivell del mar, marees astronòmiques i meteorològiques) que s'utilitzaran a l'estudi. Aquestes dades es faran servir per determinar els nivells de perillositat associats a cada escenari climàtic, en funció del seu període de retorn o de la seva probabilitat d'ocurrència.

iv. Realitzar un estudi de clima mitjà i extremal de l'onatge per als escenaris i horitzons seleccionats. L'estudi de clima extremal s'emprarà per analitzar l'estabilitat i l'excés per l'onatge dels dics d'abric. El clima mitjà s'utilitzarà per estudiar els processos d'agitació portuària i aterrament dels ports.

v. Propagar, des d'alta mar fins a les proximitats del port, tots els onatges necessaris per poder calcular els diferents impactes del canvi climàtic.

vi. Estimar, per a cada escenari-horitzó i per a cada nivell de perillositat considerat, els impactes associats a cadascun dels processos que s'estudiaran: inoperativitat i/o inundació dels molls i pantalans, aterrament del port, agitació a les dàrsenes, estabilitat de els dics d'abric i sobrepassi per l'onatge dels dics d'abric.

vii. Definir, a cada port, per a cada procés analitzat i per a cada escenari-horitzó, una escala de risc. Un cop determinats tots els valors de risc, se n'estudiarà l'evolució en funció de l'escenari climàtic i de l'horitzó considerat.

viii. Proposar, per a cada port, les mesures possibles d’adaptació necessàries per evitar o limitar al màxim els riscos detectats.

ix. Extreure conclusions generals sobre com el canvi climàtic afectarà els ports de Catalunya durant el segle XXI.

Novetats que aporta l'acció

1. El Pla d’adaptació d’infraestructures al canvi climàtic és pioner pel que fa a la seva metodologia i propostes d’actuació, ja que avalua els possibles efectes del canvi climàtic sobre les infraestructures públiques, en aquest sentit tot el seu plantejament és innovador.

Aquest Pla recopila dades com les dels diferents escenaris plantejats pel Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) al seu cinquè informe (AR5) sobre el canvi climàtic; dades sobre les variacions registrades del nivell del mar a través de la xarxa de mareògrafs de Puertos del Estado (REDMAR); i moltes altres dades com les que fan referència a topografia, batimetria i secció dels dics dels ports analitzats. I a partir de la combinació d’aquests dades avalua, per a cadascun dels ports escollits, quin és el grau d’exposició i vulnerabilitat de les infraestructures en cadascun dels escenaris climàtics plantejats.

Amb l’avaluació de les dades es proposen quines poden ser les mesures d’adaptació en cada port pel que fa a les incidències en operativitat de molls i pantalans, aterraments (acumulació de sorres en bocana), agitació interna (nivell de resguard) i estabilitat i ultrapassament de les estructures de protecció dels ports (dics en talús o verticals).

2. El pla d’adaptació al canvi climàtic ha d’avaluar tots els ports de la Generalitat, en total 45 ports. En aquest sentit atesa la limitació en disponibilitat temporal i material i els recursos necessaris per poder dur a terme aquesta avaluació, es va decidir avaluar en una primera fase 10 ports representatius, i fer una extrapolació qualificada dels resultats obtinguts a la resta de ports a fi de disposar de resultats assimilables per al conjunt dels 45 ports.

Aquests 10 ports han estat triats per tal que puguin ser representatius ateses les seves característiques morfològiques, ubicació, orientació de la costa i activitats que es duen a terme en els mateixos.

La metodologia emprada per l’extrapolació pren com a dades de partida les següents fonts, a partir dels quals es fa una valoració qualitativa pels fenòmens a valorar d’agitació interior, ultrapassament de dics i estabilitat de les infraestructures d’abric han estat:

  • Les necessitats i àmbits de millora identificats en Pla de Ports de Catalunya Horitzó 2030.
  • L’experiència de l’administració portuària de la Generalitat en el coneixement i gestió dels danys produïts en los ports pels temporals dels últims anys.
  • Els resultats obtinguts en els 10 ports representatius homòlegs.

Per acabar, aquest Pla ha estat el resultat d’una unió d’experteses. Per una banda el coneixement científic, tècnic i l’experiència aportada per la UPC /CIIRC pel que fa a l’aplicació d’escenaris de clima marítim i de metodologies de càlcul de propagació de l’onatge i interacció amb les infraestructures portuàries, així com l’aportació del coneixement i expertesa tant del Servei Meteorològic de Catalunya com de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya en projeccions i simulacions climàtiques, tractament de dades geogràfiques i modelització digital, i per altra banda l’experiència i coneixement en l’ordenació i gestió del sistema portuari de la Direcció General de Transports i Mobilitat i de Ports de la Generalitat.

Fonaments de la novetat

La novetat dels plantejaments metodològics d’aquest pla i el tractament del conjunt de dades recopilades que afecten l’avaluació de riscos i vulnerabilitats de cadascuna de les infraestructures analitzades en relació a la incidència dels efectes del canvi climàtic juntament amb la metodologia per tal d’extrapolar i poder avaluar indirectament els resultats dels 10 ports representatius al total de 45 ports de la Generalitat, fan que aquest estudi es pugui emmarcar com a aportació a la recerca del Departament.

Draft Torre 873537051-image2.png
Els 10 ports representatius avaluats directament
Draft Torre 873537051-image3.png
Valoració del tractament de dades pel que fa a exposició, perillositat i vulnerabilitat en relació al risc de cadascun dels ports analitzats.

Per saber-ne més

Responsable: Maria Luz Arroyo

Back to Top

Informació del document

Publicat a 21/06/22
Acceptat a 21/06/22
Presentat el 21/06/22

Volum Direcció General de Transports i Mobilitat, 2022
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Territori i Mobilitat

Xarxa portuària

Impacte dels ports al litoral

Adaptació dels ports al canvi climàtic

Gestió ambiental de zones portuàries

Eixos temàtics de Medi Ambient i Sostenibilitat

Canvi climàtic i energia

Adaptació

Puntuació document

0

Visites 2
Recomanacions 0

Compartiu aquest document