L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) participen en el projecte Europeu SmartReFlex dins el marc del programa IEE – Intelligent Energy_Europe, amb l’objectiu d’incrementar la difusió de les xarxes i els sistemes intel·ligents i flexibles de fred i calor (District heating and cooling), mitjançant la utilització d’energies 100% renovables, per les ciutats Europees.
Finalitat i objectius del projecte
La finalitat del projecte és posar en marxa les mesures legislatives i organitzatives que promocionin i/o facilitin la utilització d’energies renovables per a les xarxes de calor i fred. Així mateix es donarà suport als principals actors que intervenen el disseny, el planejament, la gestió i l’ús de les xarxes de districte.
El projecte, que té una durada de 36 mesos, hi participen 14 socis de 5 països amb 6 regions d’estudi, entre elles Catalunya.
Cada regió participant treballa amb una constituïda Comissió de Treball (Taskforce) amb actors clau tant a nivell regional com, si s’escau, a nivell nacional. Aquesta Comissió formada per l’àmbit tècnic, urbanístic, de l’Administració, empreses de DHC, consumidors, cooperatives i financer, organitzarà reunions i seminaris per posar en comú i treballar cap a la millora del marc legislatiu per la utilització d’energies renovables en les xarxes de calor i fred (DHC) i estimular a les autoritats locals i municipals per desenvolupar projectes reals sobre el terreny.
Els passats dies 13 i 14 d’octubre es va celebrar, a la Seu d’INCASÒL, el 2on Project Meeting del projecte, on es va realitzar una reunió conjunta amb els socis europeus i la Comissió de treball (Taskforce), per tal d’intercanviar experiències, presentar algun dels projectes de DHC que s’estan duent a terme a Catalunya i fer una comparativa del marc legal i financer de les diferents regions europees participants.
La situació a Catalunya és agredolça, d’una banda la consciencia dels poders públics per la implementació d’aquest sistema de distribució tèrmica és molt positiva, però d’altra banda les dificultats econòmiques, la manca d’inversió i la poca definició de foment normatiu frenen aquest desenvolupament.
Així, municipis com Sant Pere de Torelló o Molins de Rei, són pioners en usos tan complexes com el residencial des de fa molts anys, d’altres com Mataró, Olot o Begues més dirigits a equipaments o dotacions municipals, altres com Cerdanyola o Marganell més destinats al sector industrial o d’activitat econòmica. Hi ha de dimensions més reduïdes com els executats als Càmpings d’Arbúcies o Deltebre i de grans dimensions com els de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 22@ i Marina-Zona Franca.
Tots ells tenen però un denominador comú, l’eficiència energètica, les energies renovables i en conseqüència la reducció d’emissions. Tant és així que la majoria de les quasi 50 instal·lacions censades a Catalunya fan servir la biomassa com a combustible primari i les que no ho fan, utilitzen altres fonts renovables com calor/fred residual provinent de processos de transformació o be fan cogeneració com alternativa.
Per contra, la inversió a realitzar per tal de començar l’explotació és molt elevada, per la complexitat tant del sistema de producció com de distribució. A més aquest cost s’incrementa en el cas de sectors urbanístics existents i es complica en el cas de nova implantació donada la incertesa de l’ocupació i per tant del consum.
El nostre clima no facilita tampoc el desenvolupament d’aquestes xarxes com a països del nord d’Europa on aquest sistema tèrmic està perfectament implantat. Tot això fa que les barreres limitants a la implementació de les xarxes urbanes de fred i calor, impedeixin la normalització d’aquestes instal·lacions i que no acostuma a ser per temes tècnics si no per temes legislatius o financers, ja que tècnicament el sistema està absolutament desenvolupat, tant a nivell de generació, de distribució i de comercialització.
Esquema de funcionament d’un DHC Font: Ecoenergies
Equip de treball INCASÒL
Redactat de la notícia i més informació
Redactat per: Fernando Aranda Moreno
Per saber-ne més: Fernando Aranda Moreno i Cristina Clotet Ollé