Context

Ibon Aristi, de l’UPV/EHU, ha estudiat l’impacte d’un d’aquests efluents en el Segre, mitjançant la investigació de la comunitat fluvial, davant els composts dels efluents, que es poden dividir en dos grups: els que impulsen l’activitat dels organismes a concentracions baixes i la perjudiquen a concentracions altes –contaminants assimilables- i els que la perjudiquen o la inhibeixen –contaminants tòxics-. D’una banda, en tenir més matèria orgànica incrementen l’activitat dels organismes que se n’alimenten. D’altra, en contenir elements tòxics que no ha eliminat la depuradora, com ara fàrmacs, en perjudica a d’altres. Així doncs, aquests efluents es converteixen en fonts de molts contaminants en els rius. La principal funció de les depuradores és precisament reduir la concentració d’aquests contaminants per sota de les concentracions establertes per la legislació.


Recerca

La recerca s’ha centrat en els fàrmacs, que es consideren com a indicadors de tots els contaminants tòxics, entenent que, juntament amb els fàrmacs, hi ha d’altres compostos tòxics i que és el conjunt que perjudica –com ara metalls pesants, pesticides i components de sabons-. Malhauradament, les depuradores no estan dissenyades per eliminar aquests compostos i una part dels fàrmacs que entra a les depuradores acaba arribant als rius.

Les principals conclusions de l’estudi són:

Hi ha una elevada atenuació dels contaminants aigües avall de la depuradora a causa de la capacitat d’autodepuració de l’ecosistema fluvial. Per exemple, la disminució de la concentració d'amoni va ser una conseqüència de l'atenuació, no de la simple dilució. L'amoni és un nutrient altament reactiu que es nitrificat o absorbit per la biota fàcilment i, per tant, sovint mostra l'atenuació aigües avall. En contrast, l'atenuació de fosfat i la matèria orgànica (tots dos dissolts i suspesos) va ser menys intensa.

Els contaminants afecten majoritàriament els organismes fotosintètics, ja que es demostra que com a conseqüència dels contaminants tòxics el nivell de producció d’aquests éssers és més petita que el que hauria de produir-se en un punt concret, ja que la producció ha de dependre del nivell llum (figura 1 i 2). Hem vist a més que en aquests punts els organismes tenien activat un mecanisme que desencadenen per estar protegits davant de l’estrès que els produeixen els tòxics.

En canvi, els organismes heterotròfics no estan aparentment perjudicats per l’efluent de la depuradora, ja que hi ha un increment de la taxa metabòlica de respiració de l’ecosistema (figura 1) aigües avall de l’efluent de la depuradora. També s’ha trobat que disminueix en aigües avall.


Taxes metabòliques de l’ecosistema fluvial

Figura 1. Taxes metabòliques de l’ecosistema fluvial (producció primària bruta en blau i respiració en vermell), als diferents trams del riu Segre on es du a terme l’experiment (tram control, i trams impacte a diferents distàncies aigües avall de l’efluent de la depuradora).


Taxes de producció primària bruta

Figura 2. Taxes de producció primària bruta en relació amb la irradiància solar als diferents trams del riu Segre on es realitza l’experiment (tram control, i trams d’impacte a diferents distàncies aigües avall de l’efluent de la depuradora).


Autors

Redactat per: Vicenc Acuña. Per saber-ne més: Vicenc Acuña


Back to Top

Informació del document

Publicat a 12/01/16
Acceptat a 12/01/16
Presentat el 12/01/16

Volum Notícies, 2016
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Medi Ambient i Sostenibilitat

Gestió i planificació de l'aigua per a un ús sostenible

Millora de la qualitat de les aigües

Localització

Puntuació document

0

Visites 33
Recomanacions 0

Compartiu aquest document