Direcció de projecte: Agència de Residus de Catalunya
Altres participants:
- Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (coordinador)
- Centre de la Propietat Forestal
- Fundació Mas Badia
- Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària.
Període: setembre de 2013 – setembre de 2017
Descripció
Es tracta d'un projecte que posa en pràctica les tecnologies existents de gestió i tractament de dejeccions ramaderes en zones de Catalunya on hi ha una elevada concentració de ramats i, a més, designades com a zones vulnerables, ja que estan afectades per les pràctiques històriques de gestió de dejeccions ramaderes.
Finalitat
Els resultats han de contribuir a minimitzar els continguts elevats de nutrients en els sòls agrícoles i buscar la compatibilitat entre el desenvolupament de l’activitat agrària i la forestal. Té una finalitat demostrativa i està adreçat principalment a les explotacions agràries, les empreses de serveis, l’Administració i el sector ramader en general.
Més concretament, ha d’avaluar i donar a conèixer les tecnologies de tractament de dejeccions en àrees amb especificitats rellevants amb relació a la gestió d’aquests residus així com la resposta del medi.
Objectius
En les granges de producció porcina:
- Reduir el volum de les dejeccions ramaderes mitjançant una adient gestió de l’aigua a l’explotació, amb diferents tècniques disponibles: caudalímetres i abeuradors optimitzats.
- Reduir l’excreció de nitrogen i d’altres nutrients, gestionant adientment l’alimentació, incidint en la gestió del pinso, del seu contingut en nutrients i de la seva digestibilitat. Fer un pla d’alimentació adequat al pes, l’edat, la genètica i el tipus de granja no només per incidir positivament en el rendiment productiu dels animals, sinó perquè, a més, és un punt fonamental en l’estratègia mediambiental per prevenir impactes.
- Millorar la gestió dels purins generats utilitzant sistemes de tractament de separació sòlid-líquid. Aquests sistemes de tractament tenen la finalitat de minimitzar possibles efectes adversos sobre l'entorn, estalviar el transport a una possible planta centralitzada i disposar de fraccions fàcilment exportables i aprofitables de les zones amb excedents a zones deficitàries.
En l'aplicació del fertilitzant en el camp: aplicació de la dosi correcta, en el moment adequat i de la forma més homogènia possible:
- Racionalitzar les pràctiques de fertilització: elaboració de plans de fertilització i assessorament directe a l'agricultor. La finalitat d'aquesta acció és ajustar les dosis de fertilitzant a aplicar mitjançant l'ús del FertiNext i realitzar recomanacions de fertilització NPK de fons (abans de la sembra) o en cobertora (amb el cultiu ja establert), que s'avaluaran comparant-les amb altres recomanacions obtingudes amb altres eines.
- Optimitzar la fertilització nitrogenada de cobertores tardanes amb l'ús de sistemes de teledetecció. S'avaluen agronòmicament els sistemes de teledetecció en el seu ús per a l'ajustament de les aportacions de nitrogen en cultius en avançat estat de desenvolupament (coberteres tardanes) i que ja no permeten l'entrada de maquinària a la parcel·la. D'aquesta manera, s’aconsegueix que l’N aplicat sigui aprofitat eficientment per la planta (fraccionament de la cobertora) i, per tant, disminuir el contingut de N mineral del sòl que és susceptible de ser arrossegat a aigües subterrànies.
En els sòls amb elevada fertilitat s’avaluen tres mètodes:
- Una alternativa per a l'extracció de nitrogen i altres elements dels sòls són els catchcrops: cultius de creixement ràpid que poden absorbir els nutrients residuals de les parcel·les. Aquests cultius, amb baixa utilitat comercial, s'utilitzaran com a cosubstrat en una planta de digestió anaeròbia.
- En l’àmbit forestal s'implementen demostracions dels sistemes agroforestals (combinació d'arbres i cultiu en un mateix terreny) per reduir el contingut de nitrats dels sòls. Amb aquests sistemes, les arrels dels arbres es disposen per sota de les arrels dels cultius agrícoles, de manera que funcionen com un filtre per als lixiviats agrícoles, al mateix temps que els arbres proporcionen fusta de qualitat.
- També en l’àmbit forestal s'implementen circuits adaptadors riparis. Aquesta experiència consisteix en fer plantacions lineals, d'espècies llenyoses (productores de fusta de qualitat i diferents tipus d'arbres i arbustos) per crear una frontera entre els usos agrícoles i els cursos fluvials. L'objectiu és reduir, mitjançant filtrat per les arrels dels arbres i arbustos, la càrrega de nutrients presents en els lixiviats agrícoles que arriben als rius, millorar la qualitat de l'aigua i diversificar i incrementar la productivitat de la parcel·la, ja que es genera fusta de qualitat amb destinació a diferents indústries (biomassa, fusta per a serradora, etc.), així com altres possibles productes d'interès local (vímet, farratge, etc.).
Des del punt de vista general els objectius a assolir amb el projecte són:
- Transferir coneixement i tecnologia entre els diferents participants i als sectors involucrats.
- Demostrar l’estalvi en la captació d’aigua i l’alimentació.
- Transferir tecnologies econòmicament eficients i sostenibles de tractament de dejeccions ramaderes, així com demostrar que es produeix un estalvi pel que fa als costos de gestió.
- Reduir la superfície necessària que ha de rebre fertilitzants.
- Demostrar una sèrie d’eines informàtiques i millores tècniques disponibles en la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes per evitar un excés de nutrients.
- Validar l’increment mínim de costos de gestió per causa dels increments dels conreus.
- Mostrar l’increment mínim de producció de biogàs.
- Millorar, amb la transferència d’informació, la comprensió del públic en general de la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes. Transferir les bones pràctiques tant als actors rellevants del projecte com al públic en general.
