Direcció de projecte: Agència de Residus de Catalunya
Període: setembre de 2015 – setembre de 2016
Contents
Descripció
Anàlisi estadístic de la influència de la presència d'impropis a la fracció orgànica dels residus municipals sobre la qualitat del compost que s'obté del seu tractament en plantes de compostatge i digestió anaeròbia a Catalunya.
L'anàlisi inclou també l'impacte dels processos de tractament realitzats així com la pròpia tipologia i les característiques de les plantes de compostatge, sobre la qualitat d'aquest producte.
Finalitat
Avaluar la influència de la presència d'impropis a la fracció orgànica dels residus municipals sobre la qualitat del compost que s'obté del seu tractament en plantes de compostatge i digestió anaeròbia a Catalunya.
Així mateix, també es vol establir una correlació entre la qualitat de la recollida selectiva de matèria orgànica amb la qualitat del producte obtingut en el procés de compostatge.
La novetat del projecte és modelitzar la qualitat del compost tenint en compte que això serà un factor decisiu en la seva utilització com a producte i, d’aquesta manera, incidir sobre les influències més rellevants dels processos de tractament.
Metodologia
D’acord amb una àmplia base de dades que presenta informació sobre la caracterització de la fracció orgànica dels residus municipals tractada i el compost obtingut a 21 plantes de compostatge i digestió anaeròbia de Catalunya, durant el període de 2010 a 2014, s'ha realitzat una anàlisi amb l'objectiu principal de quantificar l'efecte dels impropis, així com d'altres variables independents en diversos paràmetres de qualitat del compost. Aquestes últimes variables inclouen: la presencia de metalls pesants, la conductivitat elèctrica i el nivell de maduresa del compost.
L'anàlisi es basa en el desenvolupament de diversos models de regressió que s'han dut a terme amb el suport de les anàlisis de cada variant i entre parelles de variants prèvies de les dades. Segons els models de regressió estimats, s'han desenvolupat diversos escenaris amb l'objectiu principal d'analitzar l'efecte de possibles variacions dels nivells d'impropis en els paràmetres de qualitat del compost. Més en detall, l’anàlisi estadística s’ha centrat en els objectius següents:
- Anàlisi univariant que pugui caracteritzar les plantes de compostatge en termes de diverses variables referents als impropis. Presentar la FORM entrant, el maneig del procés i el disseny de les plantes;
- Anàlisi bivariant de les dades, amb l’estimació de les taules de correlació i de relació causals entre les variables d’estudi.
- Desenvolupament de diversos models de regressió amb l’objectiu principal de quantificat l’efecte dels impropis en diversos paràmetres de qualitat de compost com la presència de metalls pesants, la conductivitat elèctrica i la temperatura màxima obtinguda en el test d’autoescalfament. A més, s’han introduït en aquests models altres variables independents com el tipus de tecnologia de descomposició, el diàmetre del tromel de refí, la durada de la producció, etc.
- Segons aquests models de regressió, s’han simulat alguns escenaris amb el propòsit principal de mesurar com la variació dels impropis, entre nivells inferiors i superiors als valors mitjans observats a les plantes pot afectar els paràmetres de qualitat anteriorment identificats.
- Presentació de diverses propostes que poden incidir en la millora de la base de dades utilitzada en aquesta anàlisi estadística i en la millora de la gestió de la FORM. També s’han identificat noves línies de recerca.
Un dels resultats més significatius ha estat la verificació que l'increment d'impropis a la FORM afecta negativament a la qualitat del compost per a tots els paràmetres analitzats, sigui quin sigui el procés de tractament que es realitzi. Aquest resultat és molt rellevant i verifica la múltiple afectació dels impropis en el producte final, aspecte que ajuda a motivar la necessària millora de la recollida selectiva, aconseguint reducció d'impropis que arriben amb la fracció orgànica.
Altres resultats interessants es relacionen amb el fet que, en general, les plantes de digestió anaeròbia semblen estar associades a una presència més gran de zinc, coure i plom en comparació amb plantes de compostatge amb tecnologia de descomposició estàtica i dinàmica. L’explicació d’aquest resultat rau en la possibilitat que el procés de digestió anaeròbica pot intensificar la degradació de la matèria orgànica i, consegüentment, augmentar la concentració de minerals.
Més resultats inclouen la relació casual positiva entre la durada de maduració i la conductivitat elèctrica, amb la interpretació que el procés pot estar més acabat i, per tant, amb més mineralització, que significa més salinitat. A més, s’observa que més saturació pot significar temperatures més elevades del test d’autoescalfament, possiblement per causa d’una estabilització més baixa de la matèria orgànica.
La versió completa de l’informe es pot trobar a la web d’ARC.
Imatge
