CREAF: boscos i canvi climàtic.

<ul><li>[[#bloc1|Estudi sobre els estocs de carboni]]</li>
<li>[[#bloc2|Acumulació de carboni per part dels boscos]]</li>
<li>[[#bloc3|Acumulació de tones de CO2]]</li>
<li>[[#bloc4|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Estudi sobre els estocs de carboni==

 
[[Image:Draft_Garcia_774379586-CREAF-boscos-i-canvi-climatic-Imatge1_CREAF_BoscosCO2.jpg|center|px|]]

 
El passat dia 18 d’abril es varen presentar els resultats d'un estudi elaborat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) sobre els estocs de carboni als boscos d'Espanya, a la sala d’actes de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament. Presidí l’acte la directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, i la presentació de l’estudi va anar a càrrec del director del CREAF, Javier Retana, i l’investigador del CREAF i professor de la UAB, Jordi Martínez-Vilalta.

<ul><li>Les dades analitzades pel CREAF en el marc del projecte MONTES–CONSOLIDER mostren que en les últimes dues dècades els boscos espanyols han acumulat CO<sub>2</sub> a una velocitat mitjana de 5 tones per hectàrea i any. L’estudi facilita un mapa on es pot veure com han canviat els estocs de carboni. Les províncies que acumulen més CO<sub>2</sub> als seus boscos són les de Lugo, A Coruña i Girona, que arriben als 2,5 milions de tones de CO<sub>2</sub> totals acumulades.</li>
<li>Els experts alerten que la tendència pot invertir-se cap a final de segle si es compleixen els escenaris de canvi climàtic previstos. L’escalfament actual ja està fent disminuir les taxes de creixement dels arbres i, en conseqüència, la capacitat fixadora de CO<sub>2</sub> dels boscos, sobretot a les zones més humides.</li>
</ul>


<span id='bloc2'></span>

==Acumulació de carboni per part dels boscos==

'''Barcelona, 18 d’abril de 2012.''' Les previsions sobre la capacitat d’acumulació de carboni per part dels boscos són cada cop més pessimistes. Diversos estudis apunten que el canvi climàtic podria convertir molts boscos, especialment de zones seques, en emissors nets de CO<sub>2</sub>. Com estan els boscos d’Espanya en relació amb aquestes prediccions? Són encara uns bons embornals de CO<sub>2</sub>?

L’estudi més exhaustiu fet fins al moment, liderat pel CREAF, confirma que els boscos d’Espanya continuen sent uns bons aliats en la lluita contra el canvi climàtic. Els autors de la recerca han calculat que, de mitjana, els boscos espanyols no pertorbats acumulen CO<sub>2</sub> a un ritme anual de 5 tones per hectàrea. Aquesta capacitat d’embornal de carboni situa els boscos d’Espanya a un nivell similar al de la resta de països europeus i es calcula que compensa el 15% de les emissions de CO<sub>2</sub> que emet l’Estat.

 
[[Image:Draft_Garcia_774379586-CREAF-boscos-i-canvi-climatic-Imatge2_CREAF_BoscosCO2.jpg|center|px|]]


<span id='bloc3'></span>

==Acumulació de tones de CO2==

El treball, publicat recentment a la revista Global Change Biology i signat pels investigadors del CREAF '''Jordi Vayreda, Marc Gràcia, Jordi Martínez-Vilalta i Javier Retana'''(els dos últims també professors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)), especifica que la capacitat d’embornal més elevada d’Espanya es concentra actualment als boscos del nord de l’Estat, on l’acumulació de CO<sub>2</sub> arriba a taxes de 7 tones per hectàrea i any, seguits per les serralades centrals i el Prepirineu oriental. Les províncies que acumulen més tones de CO<sub>2</sub> totals als seus boscos són les de Lugo, A Coruña i Girona, que acumulen anualment entre 2 i gairebé 2,5 milions de tones. D’altra banda, les províncies que acumulen menys CO<sub>2</sub> als seus boscos són Màlaga i Alacant, que no arriben als 0,5 milions de tones de CO<sub>2</sub> per any.

L’estudi s’ha dut a terme en el marc del projecte '''MONTES - CONSOLIDER''', un macroprojecte liderat pel CREAF que té com a objectiu estudiar la interacció entre els boscos i el canvi global, així com determinar la millor manera d’integrar la gestió dels boscos per adaptar-se als efectes d’aquest canvi. Les dades que han permès obtenir els canvis en els estocs de carboni dels nostres boscos s’han obtingut comparant les dues últimes edicions de l’Inventario Forestal Nacional Español, l’IFN2 i l’IFN3, que contenen dades recollides entre 1986 i 2008. En total, els experts del CREAF han analitzat 22.447 parcel·les de bosc no pertorbat que abasten un gradient geogràfic i climàtic molt extens.

Els autors confien que la capacitat d’absorció de CO<sub>2</sub> actual es mantingui els pròxims anys, tal com s’espera que ho facin la resta de boscos de l’hemisferi nord. Tot i això, els autors alerten que, cap a final de segle, els escenaris futurs de canvi climàtic podrien capgirar aquestes tendències i provocar que els boscos espanyols perdi aquesta capacitat.

==Canvi climàtic==

“L’estudi confirma que els darrers vint anys ja hem viscut una situació de canvi climàtic sever, amb un augment de mitjà temperatura d’1<sup>o</sup>C i una davallada de la precipitació d’un 6%. Amb aquestes condicions hem detectat una reducció significativa de les taxes de creixement dels nostres boscos”, alerta en '''Jordi Vayreda'''. Els resultats mostren que els boscos de les zones humides d’Espanya, menys avesats a la manca d’aigua, són els més vulnerables a aquests canvis. Concretament, l’estudi revela que alguns dels boscos humits de la franja nord espanyola han reduït ja la seva taxa de creixement fins a un 50%. “Si l’escalfament va en augment, com de fet preveuen els models de canvi climàtic, a mitjà i llarg termini aquests boscos es poden arribar a convertir en emissors nets de CO<sub>2</sub> i tenir pèrdues d’estocs de carboni importants”, apunta '''Jordi Martínez-Vilalta'''.

==Boscos gestionats==

L’estudi reflecteix que els boscos no gestionats redueixen el seu creixement i la seva capacitat d’embornal en un situació d’escalfament. En canvi, en la mateixa situació, els boscos gestionats tenen major capacitat d’absorció de CO2 enfront dels boscos no gestionats. Així doncs, els investigadors afirmen que la gestió forestal pot ser, en alguns casos, una eina eficaç per mitigar l’impacte del canvi climàtic en els balanços de carboni, com a mínim sota les condicions d’escalfament actuals.


[[Image:Draft_Garcia_774379586-CREAF-boscos-i-canvi-climatic-Imatge3_CREAF_BoscosCO2.jpg_1790214359.jpg|center|625px|Gràfic d'acumulació]]


[[Image:Draft_Garcia_774379586-CREAF-boscos-i-canvi-climatic-Imatge4_CREAF_BoscosCO2.jpg_789523206.jpg|center|504px|Mapificat]]


<span id='bloc4'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:argeme.perez@gencat.cat?subject=Butlleti%20RDI%20num.6 Argeme Pérez]

Per saber-ne més: [http://www.creaf.es CREAF]


<span id='bloc5'></span>
   8.1.[/ca/detalls/Article/tm_8.1 Tendències de la biodiversitat a Catalunya]

9. Canvi climàtic i energia

   9.2. [/ca/detalls/Article/tm_9.2 Adaptació]