Destaquem
The Telegraph (RU)National Public Radio (EUA)Friends of the High Line (web)Friends of the High Line (bloc)San Francisco Museum of Modern Art - SFMOMA (bloc)
- Creació d'un parc lineal
- High Lane 1
- La línia fèrria High line
- Hig Lane 3
- Línia en desús
- Hig Lane 6
- Zona on es troba la línia
- Disseny del parc lineal
- Hig Lane 11
- High Lane 12
- Esquema general del High Line Park
- Autors
Contents
Creació d'un parc lineal
Una línia fèrria de mercaderies, que en temps discorria elevada per sobre els carrers de la ciutat de Nova York, va reobrir un dels seus trams, aviat en farà dos anys, reconvertit en un parc lineal que travessa part del districte de Meatpacking (oficialment Gansevoort Market, a Manhattan). El juny de 2011 se n’ha inaugurat el segon tram, i a data d’avui prossegueixen els treballs per enllestir aquest parc, inspirat en la Promenade Plantée de París i el Millenium Park de Chicago. S’espera que quan estigui finalitzat el nou parc assoleixi els 2,3 km de longitud.
High Lane 1
Vistes del parc, aèria i a nivell, a l’alçada de Little West 12th
La línia fèrria High line
La línia fèrria originària, la high line, va començar a funcionar el 1934. Feia 21 km de longitud i va permetre eliminar cent cinc passos a nivell. Entrava dins els edificis i magatzems, on podia carregar i descarregar directament. Vegeu a continuació algunes imatges històriques de la high line.
Hig Lane 3
Imatges històriques de la high line en ús
Línia en desús
La línia va quedar en desús el 1980, i cap a mitjans de la dècada dels noranta havia esdevingut un solar envaït per vegetació silvestre. Malgrat tot, l’estructura de suport elevada romania en bon estat.
Hig Lane 6
Anys vuitanta i noranta del segle XX: la línia fèrria és envaïda per la vegetació
Zona on es troba la línia
Aquesta zona del Lower Manhattan, dedicada originàriament a escorxadors i mercats, sempre havia estat poc poblada i socialment conflictiva (prostitució, drogues, etc.). Cap a final de la dècada dels noranta, però, i alhora que l’antic traçat de la línia fèrria llanguia, van començar a instal·lar-se al districte comerços de gamma alta i locals d’oci de moda. El 2003, quan ja només quedaven a l’àrea trenta-cinc de les dues-centes cinquanta naus càrnies que hi havia hagut, la zona rebé la consideració de districte històric, gràcies a la pressió exercida per la Greenwich Village Society for Historic Preservation. Paral·lelament, a partir de la iniciativa d’un grup de residents de la zona, es van acabar desestimant els plans de demolició de la línia; el 2004, la ciutat de Nova York va destinar 50 M$ a la construcció del nou parc; el 2005, l’Administració dels Estats Units va desafectar la línia del sistema ferroviari nacional; i el 2006 van començar els treballs de construcció, que encara continuen i que fins ara han suposat una inversió de 152 M$. Una de les actuacions més costoses ha estat l’eliminació de les pintures al plom.
El parc va ser dissenyat per l’empresa de paisatgisme novaiorquesa James Corner Field Operations.
Els treballs de plantació
Disseny del parc lineal
S’hi han fet plantacions naturalitzades inspirades en el paisatge silvestre que va conquerir la línia en desús. En total hi ha presència d’unes dues-centes deu espècies botàniques, amb predomini de plantes resistents de prat, fustets i sumacs. També hi ha betulàcies. Els camins al llarg del traçat són de formigó amb palets; s’eixamplen, s’estrenyen i dibuixen àmplies ziga-zagues entre la vegetació que arrela al jaç de balast. Al parc, a més de les característiques baranes art déco, s’hi han conservat trams de rails i de travesses que recorden el passat de l’indret.
Hig Lane 11
High Lane 12
Els camins del parc discorren entre vegetació d’aparença silvestre. S’hi han conservat alguns trams de rails i travesses
Al parc hi tenen cabuda també les atraccions culturals: s’hi duen a terme instal·lacions i actuacions artístiques temporals, com aquest vitrall: The River that Flows Both Ways, d’Spencer Finch, a l’antiga nau de la Nabisco
Detall i vista general de la cruïlla de West 14th i West 15th; els bancs encastats són de fusta d’ipé certificada pel Forest Stewardship Council (FSC): el parc entra pel segon pis de l’antic mercat de Chelsea. Hom hi aprecia també un accés lateral i un pont per a vianants
Carrer West 13th: el parc discorre per sota l’hotel Standard, de construcció simultània. Aquest i una altra trentena de projectes immobiliaris nascuts a l’empara del nou parc han permès sufragar els 152 M$ que ha costat rehabilitar-lo.
Esquema general del High Line Park
Vegeu a continuació l’esquema general del High Line Park: en servei des de 2009, de Gansevoort St. a West 20th; en servei des de juny de 2011, de West 20th a West 30th; en projecte, des de West 30th fins a la platja de vies occidental i els molls, a l’alçada de West 34th –tot i que aquests terrenys encara pertanyen a l’operador ferroviari CSX–. Més avall, detall de la urbanització del primer tram, amb elements com les arbredes de Gansevoort i de Washington, la plaça de la Desena avinguda o els herbassars de Chelsea.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume