Alta velocitat suborbital: Projecte FAST20XX.

[[Image:Draft_Garcia_685801771-mes-enlla-fastxx20-fast20xx_01.jpg_923271029.jpg|center|213px|La infraestructura de llançament d’Esrange a Suècia]]


El Projecte FAST20XX (Future High-Altitude High-Speed Transport 20XX) vol posar les bases tècniques per a la introducció del transport d’alta velocitat suborbital. Amb un cost de 7,3 MEUR, FAST20XX s’inscriu en el 7è Programa marc de la Unió Europea. El Projecte començà el desembre de 2009 i té una durada de tres anys. El desenvolupa l’Agència Espacial Europea (ESA).

 
FAST20XX vol crear dos nous vehicles: n’és el primer ALPHA, un vehicle llençat des d’un avió de transport que posteriorment engegaria un motor de coet híbrid per sortir de l’atmosfera i, finalment, lliscar cap a la Terra de nou, i que podria estar desenvolupat en cinc o deu anys. N’és el segon SpaceLiner (semblant al de la imatge), amb motor de coet, capaç de transportar unes cinquanta persones a llargues distàncies en temps extremament breus, amb enlairament vertical i aterratge horitzontal. Per desenvolupar aquest vehicle s’estima un termini llarg, no abans de la segona meitat dels segle. Fins ara, a Europa, aquest camp ha conegut un desenvolupament escàs: en seria un exemple el vehicle proposat el 2007 per la companyia Astrium Space Transportation, d’envol i aterratge horitzontals, amb motor de reacció i amb propulsió de coet; o la infraestructura de llançament d’Esrange (a Suècia; vegeu-ne imatge), que està cridada a ser la base europea de l’operador suborbital Virgin Galactic.

 
Per aconseguir-ho cal un marc regulatori flexible, com l’aprovat per l’Autoritat Federal d’Aviació dels Estats Units, que permet l’existència i el desenvolupament dels vols suborbitals comercials; una determinació dels requisits aeroportuaris i d’aspectes de responsabilitat i assegurança; el desplegament de recerca mèdica que faci el vol apte per a passatgers comuns, pel que fa, per exemple, a les càrregues d’acceleració suportables per persones no entrenades. I, sobretot, cal superar certs reptes tècnics:

<ul><li>La propulsió híbrida, que combini la simplicitat del combustible sòlid amb l’embranzida i la capacitat de tall del combustible líquid. Existeix el projecte de l’ESA, LAPCAT II (Long-Term Advanced Propulsion Concepts and Technologies), per a vol atmosfèric.</li>
<li>Tècniques innovadores de refredament per a la part davantera de l’aeronau, amb sistemes robustos, lleugers i reutilitzables, com el de la transpiració de líquid per material porós. En paral·lel, cal seguir investigant les propietats dels materials ceràmics de protecció.</li>
<li>Tècniques d’enlairament –fins ara Europa només té experiència en coets no tripulats, com els Ariane.</li>
<li>Tècniques de guiatge i navegació, capaces de superar la incertesa provocada per la reentrada atmosfèrica.</li>
<li>Anàlisi dels requisits de seguretat per als passatgers, la població i la gestió del trànsit aeri, especialment en les primeries de l’ús comercial dels vols suborbitals.</li>
</ul>

 
[[Image:Draft_Garcia_685801771-mes-enlla-fastxx20-FAST20XX_01.png|center|px|FAST20XX_01]]

Infraestructura de llançament d’Esrange a Suècia

 
Destaquem

[http://www.esa.int/fast20xx Projecte FAST20XX]

<ul><li>[[#bloc1|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat Alfonso Martínez Jaume]


<span id='bloc2'></span>
<ul><li> 4.3 [/ca/detalls/Article/4_3-00004 Edificació: equipaments singulars]</li>
<li> 5.8 [/ca/detalls/Article/5_8 Mobilitat de passatgers: nous vehicles i modes]</li>
<li> 9.2 [/ca/detalls/Article/9_2 Xarxa aeroportuària: creixement dels aeroports comercials]</li>
</ul>