Gil Riba 2012e

Presentació

L’any 2012, el Departament de Territori i Sostenibilitat va organitzar un cicle de tres jornades de treball i de reflexió amb l’objectiu principal d’identificar i analitzar quines eren les condicions territorials que afavoririen l’activitat econòmica internacional de Catalunya. Amb la participació multidisciplinària d’un grup ampli d’experts representatius dels àmbits de l’economia, la sostenibilitat i el territori es pretenia obtenir una autodiagnosi aprofundida i objectiva de la situació del moment, que permetés definir les oportunitats i prioritats d’acció i de planificació territorial presents i futures. El resultat final es va recollir en una documentació tècnica que, a més de les ponències individuals dels membres del grup d’experts, conté les conclusions a què es van arribar durant el procés de debat i reflexió.

  

Catalunya està situada geogràficament de forma privilegiada en l’arc mediterrani occidental, amb unes condicions molt favorables per respondre als grans reptes actuals de l’economia globalitzada. El desplaçament de l’activitat econòmica cap a latituds meridionals, liderat pel creixement de països emergents, situa de nou el Mediterrani en el centre de la relació comercial entre Europa i Àsia i el nord d’Àfrica. És en aquest context on Catalunya, pel seu rerepaís industrial històric i fort i la seva posició en el cordó litoral policèntric mediterrani, ha de poder jugar un paper determinant. Amb aquest escenari i tenint en compte que l’activitat econòmica internacional a Europa continua produint-se principalment a través de l’eix bidireccional oest-est del nucli industrial centreeuropeu, es pot començar a pensar que l’incipient, encara feble i unidireccional eix sud-nord, que passa per Catalunya, té de forma lògica i natural una enorme potencialitat de creixement i de reequilibri nord-sud.

  

Per materialitzar aquestes oportunitats caldrà tenir en compte i analitzar amb rigor els reptes i obstacles que es presenten i que són de naturalesa diversa: infraestructurals, territorials, ambientals, de governança, de finançament i de competitivitat empresarial. També serà necessari desenvolupar nou coneixement sobre quins són els factors territorials implicats en el procés d’internacionalització que millor contribuiran a preservar la qualitat i el valor del nostre territori per a les generacions futures.

  

El cicle estava compost per tres jornades:

• Primera jornada (26 de gener de 2012)
  Oportunitats i reptes globals de Catalunya

• Segones jornades (10 i 11 de maig de 2012)
  Competitivitat i sostenibilitat territorial. Les infraestructures, el territori i les empreses

• Tercera jornada (4 d'octubre de 2012)
  Perspectives de futur i requeriments de la internacionalització territorial de Catalunya

Temes

Aquests van ser alguns dels temes que es van debatre a les jornades:

• La problemàtica del planejament, avaluació, governança i finançament de les connexions de les infraestructures de transport de Catalunya amb l’exterior.

• El front portuari de l’arc mediterrani. Complementarietat i especialització.

• Costos i serveis portuaris competitius. El cas de Barcelona i Tarragona. La qualitat de les concessions portuàries.

• Els obstacles dels corredors de llarga distància de mercaderies. El corredor ferroviari del Mediterrani com a exemple d’optimització. Generació de rutes ferroviàries competitives. La liberalització real dels operadors. La generació de càrrega de gran volum.

• El necessari balanç entre importació i exportació.

• Cooperació territorial en l’arc mediterrani (EURAM, Euroregió de l’Arc Mediterrani).

• Els factors territorials de competitivitat com a criteri d’inversió en infraestructures en front del criteri més tradicional del repartiment i de l’equilibri territorial exemplificat en els lemes tipus ‘corredors per a tots’ o ‘aeroports per a tots’.

• Radialitats naturals i radialitats forçades. Geopolítica històrica i pactes territorials. Relacions territorials geopolítiques i econòmiques entre nodes de centre i de perifèria.

• Naturalesa econòmica i condicions infraestructurals del rerepaís industrial. Necessitats territorials de la reindustrialització.

• Col·laboració publicoprivada en el finançament de les infraestructures.

• Desenvolupament de la funció hub de l’aeroport de Barcelona. El model aeroportuari i els aeroports de Catalunya.

• La generació de nous serveis urbans i rurals de prestigi i de competitivitat internacional. Els serveis de coneixement, de salut i qualitat de vida, d’ecosistema, de paisatge, culturals i turístics.

• Requeriments específics dels diferents clústers territorials.

• Els nous sistemes de producció industrial i les seves implicacions territorials.

• Els patrons de la cadena logística i les seves diferents tipologies: de pas, de consum final, de distribució o de valor afegit industrial. La importància de la vinculació territorial dels centres de decisió empresarial.

• La millora potencial dels costos logístics per a les empreses catalanes o situades a Catalunya i, per tant, de la seva competitivitat.

• L’escala geogràfica local o global de la logística a Catalunya. La potencial funció hub dels nodes logístics de Catalunya.

• Maximització de l’eficiència energètica i ambiental del territori.

• Els costos, les sinergies i les eficiències comparatives, crítiques i actualitzades de la intermodalitat.

• Els factors ambientals de competitivitat. Avaluació del cobenefici dels valors ambientals de la matriu territorial.

Metodologia

Aquests temes es van abordar amb una metodologia que vam voler denominar l’estudi dels ‘píxels, vectors i persones’, integrant-hi els valors de la competitivitat i la sostenibilitat territorial.

Per ‘píxels’ entenem els elements constitutius de la matriu territorial considerada analògicament com una imatge o un mapa on podem superposar diferents variables i capes temàtiques per tal de caracteritzar-la. Són exemple de píxels les variables biogeogràfiques, paisatgístiques, ambientals i climàtiques, antròpiques i culturals, així com les tipologies de l’ocupació del sòl i de l’activitat econòmica i les infraestructures.

Amb el terme ‘vectors’ volem indicar un seguit d’interrelacions funcionals territorials com són les xarxes i els corredors viaris, ferroviaris, aeris i marítims de la mobilitat de mercaderies i persones amb els seus nodes intermodals portuaris i logístics, les rutes i voluntats de comerç, i les cadenes logístiques. També ho són els vectors ambientals entre els diferents medis, la funció ambiental de la matriu territorial i els vectors de l’energia i les telecomunicacions.

Finalment, quan parlem de ‘persones’ ens volem referir als actors i agents principals de la competitivitat i la sostenibilitat. Analitzades conjuntament amb els píxels i els vectors, les persones són les que generen, tant a nivell individual com empresarial i institucional, allò que avaluem com a factors territorials de competitivitat i sostenibilitat.