Draft Rubert Taya 130236963

El 15 d’abril de 2020 , la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, amb la col·laboració d’Inèdit, va organitzar la jornada de presentació del document [file:///\\C.ftx.gencat.cat\315$\T030010\Secretaria__general\Júlia\Butlletins\B Tendències d’ecodisseny a Catalunya], a la qual es van inscriure més de 150 persones.

La directora general, Mercè Rius, a la benvinguda, va emmarcar el document en el conjunt d’accions impulsades per fomentar l’ecodisseny a Catalunya. I a continuació Raul Garcia, cofundador i director de disseny d’Inèdit, va exposar el document en una presentació de 4 blocs que es pot consultar aquí.

1. Què és una tendència?

En el món de l’ecodisseny s’entenen les tendències com els aspectes que més rellevància estan prenent i que més pes estan agafant en l’actualitat. Es poden dividir en 3 grups, i tots ells es tracten en el document:

• Megatendències: canvis en la política, l’economia, la tecnologia i la cultura que afecten tota o gairebé tota la societat. Tenen abast global i durada a llarg termini.

• Macrotendències: variacions específiques de les megatendències recolzades en innovacions concretes. Tenen abast mitjà i durada d’entre 5 i 10 anys.

• Microtendències: novetats capdavanteres i que canvien l’estructura del context, són els primers signes de les tendències emergents. Tenen abast petiti i durada d’entre 3 i 5 anys.

2. Per què l’ecodisseny?

L’ecodisseny és una megatendència en el disseny, i avui en dia ja està molt integrat a molts països del món industrialitzat. Té interès perquè posa l’accent en els conceptes de cicle de vida i gestió de l’impacte ambiental. Ecodissenyar un producte significa fer-lo útil i desitjable, maximitzar-ne l’impacte comercial i minimitzar-ne l’impacte ambiental al llarg del seu cicle de visa.

L’ecodisseny és un procés creatiu que inclou diverses etapes, des de la identificació del repte fins a l’aportació de solucions de valor.

3. Tendències d’ecodisseny a Catalunya

Megatendències

Les 4 megatendències observades a Catalunya, i que estan plenament consolidades, són:

1. Gestió més circular dels materials: avui ja no s’entén el material reutilitzat com a producte de segona, ans al contrari. Els productes reciclats tenen molta demanda, sovint superior a l’oferta. A més, la història del material guanya pes i es construeixen relats atractius al voltant dels materials.

2. . Materials tradicionals i nous materials. D’una banda, es recuperen materials tradicionals que s’havien deixat de banda. També apareixen materials nous, per exemple els biobasats, que donen lloc a productes originals i atractius, com els utensilis comestibles.

3. Menys és més al món de la sostenibilitat. “Less is more” ha deixat de ser un lema per passar a ser un principi que aporta beneficis múltiples, des d’estalvi econòmic a millora del disseny, augment d’eficiència o guany de funcionalitat.

Macrotendències

Les 3 macrotendències observades a Catalunya, que són tendències amb una força destacada, són:

4. La lluita de les noves generacions per la sostenibilitat. Els joves incorporen els valors ambientals en el seu pensament i les seves accions. Hi ha iniciatives creixents dirigides a l’educació com a eina per prendre consciència, als residus com a elements a valoritzar i no com a rebuig, o a nous productes amb una empremta ecològica menor.

5. Usuaris al centre de l’acció. S’està passant de posar el focus en el producte i la propietat a posar-lo en el servei i l’usuari. Això permet establir noves fórmules entre empreses i clients, que abasten des del servei de manteniment de la roba hospitalària fins a l’ús del cotxe o armaris de roba col·lectiva.

6. Mesurar i posar en valor allò que no es pot veure a simple vista. Hi ha eines de mesura i metodològiques que permeten avançar en el camí cap a la circularitat. Des de mètriques d’eficiència operacional que s’integren en el propi sistema de gestió del disseny i desenvolupament fins a mètriques d’acompliment sostenible que mesuren la petjada o diferents indicadors o distintius ambientals voluntaris que certifiquen l’acompliment ambiental.

4. Conclusions

L’informe també recull les conclusions del Cicle tendències d’ecodisseny que es va realitzar el mes d’octubre de 2020, en el qual es va tractar l’estat de l’ecodisseny a Catalunya, els principals reptes i les perspectives de futur a través d’opinions d’experts, experiències d’empreses pioneres i la participació dinàmica dels assistents.

El document conclou que ecodissenyar, ja sigui per estratègia empresarial o per pressió de la cadena de valor i la societat, en el futur no serà una opció sinó una exigència. Si bé actualment l’ecodisseny s’aplica principalment com a procés de conceptualització i desenvolupament, en el futur cada vegada més empreses l'integraran també com a estratègia de negoci, ja que des d’aquesta perspectiva les oportunitats d’ecoinnovació són majors. Així es preveu que les tendències identificades es consolidin i n’apareguin també de noves.

A futur

Josep Maria Masip, cap de la Secció de Sistemes de Qualificació, va fer una cloenda indicant les línies de treball de futur, que es basaran en els suggeriments dels assistents a la jornada. Els aspectes més destacats en són:

• Conscienciació

• Formació i suport tècnic

• Incentivar demanda pública i privada d’ecoetiquetatge, compra pública verda i sostenibilitat

• Incentivar col·laboració público-privada entre empreses i sector públic

• Impulsar el packaging i aspectes de distribució.

Podeu trobar informació sobre tendències d’ecodisseny a Catalunya, tant d’aquesta jornada com d’altres, en aquest enllaç.

Autors

Redactat per: Júlia Rubert i Tayà

Per saber-ne més: Josep Maria Masip i Anna Esteve Traveset