El Betaportal de l'ICGC creix.

Al Butlletí #13 us informàvem del Betaportal de l’ICGC, un portal web on es publiquen productes i serveis en versió beta i que gràcies a les aportacions dels usuaris es van perfeccionant.

Ara, us presentem algunes de les novetats que darrerament s’han afegit al Betaportal.

Mapa geològic interactiu
Com era Catalunya?
Piràmide híbrida
Model 3D de la Sagrada Familia i Eixample
Cloudifier
Redacció de la noticia i informació

Mapa geològic interactiu

És una nova forma de visualitzar el Mapa geològic de Catalunya a escala 1:50.000: es tracta d’una eina web que informa dels epígrafs i les descripcions dels diferents elements geològics de forma interactiva: només cal desplaçar el punter sobre l’element a consultar.

El Mapa geològic 1:50.000 de Catalunya és una base geològica de síntesi, contínua i referida a la base topogràfica BT50M vigent l’any 1997, amb el màxim aprofitament de la informació geològica continguda en els mapes geològics realitzats per l’Instituto Geológico y Minero de España de la serie MAGNA escala 1:50 000, publicats i inèdits, i de les memòries explicatives que els acompanyen i complementen, i que té com a finalitat posar a l’abast de les persones usuàries d’informació geològica contínua que cobreixi tot el territori de Catalunya i que pugui ser utilitzada com a informació geològica de referència. Va ser creat l’1 de gener de 2005 per l’Àrea de Geologia de l’Institut Geològic de Catalunya, tal i com es descriu al catàleg de la IDEC

Ara fa un any l’empresa Mapbox, molt activa en el món de la cartografia online, va presentar unes especificacions per a l’interacció amb dades rasteritzades sota una llicència Creative Commons Attribution 3.0 que va anomenar UTFGrid.

De forma resumida aquest nou format permet associar una tessel·la amb contingut text a cada tessel·la gràfica dels mapes tallats en piràmides, per tal que en el navegador de l’usuari es mostrin conjuntament.

Per generar el mapa s’ha agafat el mosaic del Mapa geològic 1:50 000 de l’any 2007 i la llegenda del mapa, amb els seus epígrafs i descripcions, i ho han combinat de manera que en moure el cursor sobre el mapa en tot moment es mostra exactament la unitat geològica que hi ha en aquelles coordenades. En fer clic sobre un lloc la caixa d’informació s’amplia i es mostren les dades geogràfiques del polígon corresponent.

http://betaportal.icgc.cat/visor/client_utfgrid_geo.html

Com era Catalunya?

El lloc web “Com era Catalunya?” és una eina senzilla que mostra, amb un sol impacte visual, les transformacions geogràfiques del nostre territori en el lloc triat. És una eina didàctica i de fàcil ús, que pot ser molt útil per al món de l’ensenyament.

La primera campanya general de fotografia aèria a Catalunya va ser realitzada per la força aèria dels Estats Units els anys 1945-1946. Aquest va ser conseqüència de l’acord bilateral entre el govern espanyol i l’americà signat a finals de 1944, l’any abans de l’acabament de la II Guerra Mundial. Aquest vol es coneix com a “sèrie A”.

Entre els anys 1956 i 1957 l’exercit americà va realitzar un segon vol, conegut com a “sèrie B”. Eren els temps de la Guerra Freda i el coneixement del territori s’evidenciava estratègic.

Aquests vols són de gran importància per a estudis territorials, històrics i geogràfics, ja que hi queda recollit el territori català abans de les fortes transformacions urbanístiques que hi va haver a partir dels anys 60.

http://betaportal.icgc.cat/wordpress/com-era-catalunya-1945-2015/

Piràmide híbrida

Es tracta d’una piràmide de tessel·les de cartografia per ser consumida des del navegador web. Amb aquest prototip es pretén que els usuaris validin la seva idoneïtat i llegibilitat.

Aquesta piràmide híbrida combina les dades vectorials de la base topogràfica a escala 1:25.000 i l’ortoimatge.

A escales petites, les piràmides híbrides permeten visualitzar els elements geogràfics com en un mapa topogràfic. A aquestes escales, l’abstracció dels elements del territori és necessària perquè no són visualment diferenciables en una imatge.

Un altre aspecte a remarcar és que les geometries que s’utilitzen són exclusivament les de la base topogràfica a escala 1:25.000 (BT-25M), que són estilitzades segons els requeriments del corresponent nivell de zoom en el qual es visualitza la cartografia en pantalla. Quan l’escala de visualització sobrepassa la precisió pròpia de les dades de la BT-25M aquestes desapareixen o bé es difuminen suaument amb l’objectiu de contribuir a la llegibilitat de la imatge. La transició entre les dues fonts de geoinformació es fa de manera suau, buscant que no hi hagi impacte visual per a l’ull de qui la visualitza. Per altra banda, s’utilitza l’ortoimatge per a escales grans atès que els elements del territori són fàcilment interpretables per l’ull humà i el nivell de detall que aporten és molt més alt.

Per tal de millorar la comprensió del mapa a escales petites s’han aplicat processos SIG automàtics sobre la capa de carrers de la BT-25M, que han permès definir els contorns de les àrees urbanes de les nostres ciutats i pobles, imprescindibles per a la comprensió del territori a escales petites.

L’ombra de muntanya s’ha generat a partir del model digital de Catalunya de 5 metres de pas de malla. Per a cada nivell de zoom s’ha escollit el punt de transparència més idoni, cercant el compromís entre la comprensió del territori que aporta i la llegibilitat del mapa.

En referència a la toponímia, s’ha utilitzat la base de noms geogràfics de l’ICGC. Per tal de millorar la seva llegibilitat, quan aquesta es visualitza sobre ortoimatge s’ha invertit el color del text respecte al seu rebentat: text negre amb rebentat blanc sobre capes amb base topogràfica i text blanc amb rebentat negre en les capes amb base d’imatge.

Per a la generació d’aquesta piràmide s’ha utilitzat el programari lliure Tilemill, que permet definir l’estil dels elements en funció del nivell de zoom que es visualitza en pantalla. Així, per a cada nivell s’han fet petites variacions en l’estil, buscant la millor llegibilitat per a cada nivell, però també la continuïtat visual del conjunt dels nivells de zoom.

http://betaportal.icgc.cat/visor/hibrida_v1.html

Model 3D de la Sagrada Familia i Eixample

Model 3D de l’Eixample de Barcelona al voltant del temple de la Sagrada Família

Aquest model té una superfície de 1.900 × 1.200 metres i es compon de 730 milions de punts (i per tant podria trigar una mica en carregar, i seria difícil de manipular) i el nivell de detall de les estructures i textures és un compromís entre la qualitat i la velocitat.

Model 3D del Temple Expiatori de la Sagrada Família

Derivat del mateix vol que el model anterior, aquest ha estat processat per obtenir un nivell molt més alt de detall sense comprometre la velocitat i al mateix temps s’ han esborrat les grues de construcció de l'escena.

S’ha utilitzat Potree per visualitzar aquests complexos models 3D des del navegador d'Internet. Potree, que és un visor per a grans núvols de punts basat en WebGL, per a conjunts molt grans de dades basades en Scanopy, i sota la llicència FreeBSD, proporciona un conjunt d'eines per obtenir lectures precises i dades dels models com mesurament de distàncies, àrees, volums, perfils i angles .

NOTA: aquest prototip requereix un navegador web amb suport WebGL. Comproveu si el vostre navegador pot mostrar contingut WebGL seguint aquest enllaç: http://get.webgl.org/ i, si cal, actualitzeu el vostre navegador. La velocitat a la qual el model pot ser manipulat està limitat per la targeta gràfica. Funciona millor amb Chrome.

http://betaserver.icgc.cat/potree12/examples/templesagradafamilia.html

http://betaserver.icgc.cat/potree12/examples/barcelonasagradafamilia.html

Cloudifier

Cloudifier és una eina online que permet pujar al núvol la geoinformació de l’usuari.

Molta geoinformació disponible està continguda en imatges georeferenciades (.sid, .jpg .tif), sovint mapes escanejats, originalment impresos en paper. El Cloudifier permet posar en línia aquesta geoinformació, per fer-la accessible ara a través d’Internet.

Si l’usuari arrossega els seus arxius, el Cloudifier permetrà visualitzar-ne el contingut en un visor d’Instamaps, i alhora generarà geoserveis WMS i TMS, útils per ser afegits als Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG).

Pels usuaris d’Instamaps, amb la sessió de treball oberta, l’arxiu creat per Cloudifier s’afegirà automàticament com una nova capa del mapa actiu, i serà accessible com una capa més en el núvol d’Instamaps.

Cloudifier també permet realitzar aquestes operacions a partir d’arxius CAD i SIG (.shp, .dgn,.dxf). Per bé que aquests poden ser consumits directament des d’Instamaps, també s’ofereix aquesta possibilitat ja que és especialment útil quan es treballa amb arxius molt grans o complexes. Per aquests tipus d’arxius l’usuari haurà d’escollir el color de simbolització del conjunt dels elements continguts (monocolor).

Seguidament detallem alguns aspectes particulars propis de cada format:

TIF: aquest arxiu pot o no incorporar dins seu les coordenades. En el cas de no incloure-les cal adjuntar un arxiu . TFW que incorpori la georeferenciació i pujar-los comprimits en un únic arxiu .ZIP.
SID: aquest arxiu pot o no incorporar dins seu les coordenades depenent de la seva versió. En el cas de tractar-se d’arxius antics cal adjuntar un arxiu .SDW que incorpori la georeferenciació i pujar-los comprimits en un únic arxiu .ZIP.
JPG: cal adjuntar un arxiu .JPW (o JGW) que incorpori la georeferenciació i pujar-los comprimits en un únic arxiu .ZIP.
SHP: aquest és un arxiu compost que necessita els corresponents arxius associats: .DBF i .SHX. Cal pujar-los comprimits en un únic arxiu .ZIP.
DGN: en la seva versió 7.
DXF: en la seva versió 13.

Malgrat Cloudifier és plenament funcional, és encara un prototip en fase de proves que pot tenir alts i baixos en el seu rendiment. Per això mateix, s’aconsella no confiar dades sensibles ni arxius únics dels quals no se’n tingui còpia.

ATENCIÓ: aquest és un servei experimental que l’ICGC ofereix de manera gratuïta, amb un límit de mida màxima de 100 MB per cada arxiu.

http://betaserver.icgc.cat/cloudifier/