PIERCO2. Estudis de recerca electromagnètics per a reservoris geològics de CO2. M2010-12

Coordinació de l’activitat: Universitat de Barcelona

Altres participants:

• Institut Geològic de Catalunya
• IGME

Període: 2010-2012

Objectiu:

Es proposa el progrés o avenç en els mètodes electromagnètics per a la caracterització, modelat i monitoratge dels reservoris geològics de CO₂. Es treballaran aspectes metodològics dels mètodes geofísics i es comprovaran en dues zones d’assaig preseleccionades com a zones susceptibles d’emmagatzemar el CO₂, la Conca Basco Cantàbrica i la Depressió Intermèdia o Conca d’Almazán. A nivell tecnològic permetrà avaluar les innovacions tecnològiques.

Descripció:

La comunitat científica té la responsabilitat específica de realitzar  estudis profunds, crítics i independents relacionat amb el canvi climàtic. Un d’aquests punts d’interès és l’anomenat “segrest del CO₂”, el qual es defineix segons les Nacions Unides, 2002, com la captura i l’emmagatzematge estable del CO₂ emès per tots els sistemes energètics. És un procés que comprèn tres línies principals d’activitat: captura, transport i emmagatzematge. Per a l’emmagatzematge del CO₂, l’alternativa que actualment està més acceptada és l’emmagatzematge geològic. Aquest es realitza injectant CO₂ en formacions geològiques sedimentàries poroses i permeables i que presentin addicionalment formacions adequades que facin de segell. Els mètodes geofísics tenen un paper clau en els estudis per a la caracterització espaial i temporal d’aquests reservoris geològics de CO₂. Concretament, els mètodes electromagnètics emergeixen com a tècniques geofísiques innovadores i molt adequades per a la caracterització i monitoratge de reservoris naturals ja que responen al contrast de les propietats físiques (conductores en el cas dels aqüífers i resistents en el cas dels hidrocarburs) i són a més a més tècniques complementàries als mètodes sísmics.

Productes derivats:

• Obtenció d’algorismes de modelització i d’inversió amb discretització en dominis multiescala, que permetran integrar en un únic model diferents escales amb diferent resolució.
• Implementació d’algorismes de regularització que mantenen les fronteres (edge-preserving regularization).
• Noves relacions petrofísiques que lliguin les dades geofísiques i de sondeigs amb els paràmetres hidrogeològics del reservori desenvolupant algorismes basats amb les tècniques de relacions creuades i els mètodes de la lògica difusa, en particular la tècnica de les ones sísmiques de cisalla (Vs) de les formacions aplicant mètodes ja establerts.
• Incorporació d’una nova tècnica geofísica per a  fusionar-la amb les tècniques electromagnètiques: la mesura del soroll sísmic en superfície per a obtenir les velocitats de les ones sísmiques de cisalla (Vs) de les formacions aplicant mètodes ja establerts. 

• Imatges

Imatges

Instrumentació geofísica utilitzada en el mètode magnetotel·lúric

Imatge de la realització dels treballs de camp a Hontomin, una de les zones d’estudi del projecte