A Delft (Països Baixos) funciona des d’enguany el simulador d’onades més gran del món, de quasi 300 m de llargària.
Contents
El simulador d'onades més gran del món
El canvi climàtic fa que cada cop sigui més urgent disposar dels instruments que permetin gestionar el risc d’inundacions i verificar el comportament de les infraestructures hidràuliques davant fenòmens adversos de gran envergadura. Per experimentar en escala real els efectes de les onades extremes sobre dics, dunes i esculleres, des de 2015 funciona a Delft (Països Baixos) el simulador d’onades més gran del món, el Delta Flume de l’Institut Deltares, la construcció del qual va començar el setembre de l’any 2012.
Any rere any assistim a un augment de les pèrdues humanes i materials causades per inundacions. Per conèixer la resistència de les infraestructures dures i toves que han de servir per fer front a les aigües, calen instal·lacions versàtils, de cost raonable, que permetin testar diversos factors a escala real: alçada de les onades, pressió i intensitat hidràulica, velocitat de fluxos, comportament de fluxos menors (escolament entre pedres, sorra o argila), superposició d’onades, patrons de danys... Tot això, segons l’Institut Deltares, es pot conèixer gràcies a Delta Flume, i per aquesta raó ja s’hi ha interessat clients neerlandesos i internacionals, com el Ministeri de Transport i Obres Públiques del país, empreses constructores i fàbriques cimenteres.
Característiques tècniques
El canal té 291 m de longitud (en els quals hi ha 183 m de secció profunda i 75 m de secció soma), 9,5 m de fondària màxima i 5 m d’amplada. La profunditat esmentada permet generar-hi onades de fins a 4,5 m d’alçada, cosa que no s’aconsegueix en cap altra instal·lació d’aquest tipus del món. La producció d’onades va a càrrec d’una comporta de 10 m d’alçada, accionada per quatre cilindres hidràulics, que funciona a 1,9 MW de potència i que empeny l’aigua de manera discontínua en diferents freqüències, amb períodes d’entre 1 s i 20 s i períodes-pic d’entre 5,7 s i 13,4 s per a l’alçada màxima significativa de 2,2 m.
Al llarg d’uns 80 m del canal, més o menys allunyades del generador d’onades segons el seu tipus, se situen els materials o les estructures (mur de ciment, dic de pedra, coberta vegetal, duna de sorra, estructura flotant...) que hom vol posar a prova, i se n’estudia el comportament amb els mitjans més adients a cada cas: càmeres, sensors, radar o escàner làser.
Al costat del canal, sota terra, s’ubica un reservori amb una capacitat de nou milions de litres d’aigua. Tres estacions de bombament permeten omplir o buidar el canal, o parts del canal, a raó de 1.000 l per segon. L’ompliment es pot dur a terme, també, durant els experiments, per tal de simular variacions en el nivell de les aigües, com les que es produirien de manera natural a causa de sobreelevacions meteorològiques o marees.
Autors
Redactat per: Alfons Martínez Jaume
Per saber-ne més: Deltares