Segona jornada de treball del projecte π-Plates

Centres d’activitat (líder+participants del projecte)

SG + CIMNE

Text de la notícia

El projecte π-Plates. Plataforma i mètode per a la planificació i gestió predictiva del territori és un projecte pilot coordinat per la unitat de RDI de la Secretaria General del DVPD i el desenvolupa el CIMNE, amb la col·laboració d’altres departaments, centres de recerca i organismes públics. Per a més informació podeu veure aquí la notícia publicada a El trimestral d’RDI #40.

Amb motiu del seguiment del projecte, que va arrencar el gener de 2021, es va celebrar la segona jornada oberta de treball del projecte els dies 23 i 30 de novembre de 2021 a la seu del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori.

Error creating thumbnail: File missing

Participants a la primera sessió de la jornada de seguiment.

En aquesta ocasió, els equips de treball es van reunir presencialment per primer cop des que va començar aquest projecte i van posar en comú l’avenç de la segona etapa de π-Plates en format híbrid presencial i virtual. Durant la jornada, cada equip va presentar el seu avanç en la definició i resolució dels reptes inicials de π-Plates, les seves limitacions i els passos i les millores que es plantegen per afrontar la recta final del projecte, que acaba al juny de 2022.

La jornada va tenir lloc en dos dies diferents per a tractar els reptes en profunditat i combinar un espai d’exposició de la feina feta i un espai de debat i avaluació dels resultats provisionals assolits. Els equips de treball estan formats en tots els casos per un binomi centre de recerca (CIMNE)-administració (DVPD i DACC), per tal d’assegurar que el repte es defineix adequadament i les solucions que es proposin permetran avançar en una millor implementació de polítiques públiques eficients i sostenibles. El programa va ser el següent:

Dimarts 23 de novembre. Jornada de seguiment. Primera sessió

9:15 – 10:00 Repte 3: Ozó. Eva Pérez (DACC) i Cecilia Soriano (CIMNE). Centrat en dissenyar eines objectives que serveixin per predir els episodis de superació dels límits legislats de concentració d’ozó troposfèric a les unitats amb competències sobre la prevenció i control de la contaminació atmosfèrica a escala regional.

10:00 – 10:45 Repte 4: Qualitat de l’aire. Eva Pérez (DACC) i Ignasi de Pouplana (CIMNE). Enfocat a disposar d’una eina de pronòstic de la qualitat de l’aire −en particular del NO2− a curt termini, fiable i d’alta resolució com a suport de mesures de protecció de la població a nivells elevats de contaminació.

10:45 – 11:30 Repte 5: Biodiversitat. Pilar Casanovas (DACC) i Pedro Arnau (CIMNE). Dirigit a quantificar la freqüentació humana i els impactes i pressions sobre ecosistemes terrestres i marins per tal de determinar factors de vulnerabilitat i resiliència.

Dimarts 30 de novembre. Jornada de seguiment. Segona sessió

9:15 – 10:00 Repte 0.1: Risc sísmic. Carles Valls (DVPD) i Liliana Carreño (CIMNE). Enfocat a avaluar pèrdues probables davant risc sísmic, inicialment de la ciutat de Barcelona.

10:00 – 10:45 Repte 0.2: Risc d’inundacions. Carles Valls (DVPD) i Ernest Bladé (Institut Flumen). Enfocat a avaluar pèrdues problables davant risc d’inundacions en determinades àrees del litoral

10:45 – 11:30 Repte 1: Patrons d’ocupació dels espais urbans i industrials. Júlia Trias (DVPD), Gerard Mor i Jordi Cipriano (CIMNE). Centrat en la modelització dels polígons industrials, les urbanitzacions i l’habitatge en els barris urbans per ajudar en la presa de decisions d’ordenació territorial i planejament urbanístic.

11:30 – 12:15 Repte 2: Evolució del litoral actual i futura. Marc Catasús (DVPD) i Pere-Andreu Ubach (CIMNE). Dirigit a la predicció de l’evolució litoral per efecte del canvi climàtic i la pujada del nivell del mar per ajudar a regular i gestionar l’econòmica les platges.

Error creating thumbnail: File missing

Presentació dels reptes a la jornada de seguiment.

Les presentacions es van estructurar en blocs de 45 minuts i van incloure la demostració interactiva de la maqueta de cada repte a la plataforma π-Plates. Per cada repte es van tractar els punts següents:

Presentació del repte.

Resum de l’informe de resum del treball, enviat la setmana anterior a l’equip de coordinació.

Demostració interactiva de la plataforma i de l’estat de la maqueta del repte.

Calendari.

Full de ruta dels passos següents.

Després de cada presentació es va habilitar un temps de debat per a compartir dubtes i opinions sobre els avenços presentats i el futur de cada repte del projecte. L’acte va tenir un format híbrid i es va retransmetre per Teams, l’eina corporativa de treball col·laboratiu, per permetre l’assistència de tots els membres involucrats en el projecte i vehicular les aportacions dels assistents virtuals.

Error creating thumbnail: File missing

Plataforma π-Plates.

Error creating thumbnail: File missing

Jornada de seguiment de π-Plates híbrida: presencial i virtual.

Autors

Redactat per: Roser Marquez i Júlia Rubert Tayà

Per saber-ne més: Javier Mora (CIMNE) i Xavier Baulies (DVPD)

Eixos

Eixos temàtics de medi ambient i sostenibilitat

1. Gestió i planificació de l’aigua per a un ús sostenible

1.1. Millora de la qualitat hidromorfològica i biològica del medi

1.2. Gestió de la demanda i dels recursos hídrics

1.3. Millora de la qualitat de les aigües

1.4. Modernització dels regadius

2. Qualitat de l’aire i salut

2.1. Contaminació atmosfèrica i protecció de l’ambient atmosfèric

2.2. Exposició i riscos

2.3. Models de pronòstic de la contaminació

3. Producció i consum sostenible

3.1. Sistemes de gestió ambiental

3.2. Ecoetiquetage i distintius de qualitat ambiental

3.3. Ecodisseny i compra pública ambientalitzada

3.4. Prevenció i control integrats de la contaminació

3.5. Substàncies químiques

4. Educació per a la sostenibilitat

4.1. Creació del sistema d’informació ambiental de Catalunya

4.2. Metodologies per a la incorporació de la sostenibilitat en la pràctica docent

4.3. Metodologies d’avaluació dels programes d’educació per a la sostenibilitat

4.4. Caracterització del tercer sector ambiental

5. Meteorologia

5.1. Modelització climàtica

5.2. Millora dels processos per a incrementar el control de qualitat de dades meteorològiques

5.3. Climatologia de la intensitat de precipitació

5.4. Estimació de la precipitació a partir de radar i pluviòmetres

5.5. Millora de la qualitat de la predicció

5.6. Climatologia de llamps

5.7. Meteorologia d'escala local

6. Prevenció, minimització i tractament de residus

6.1. Desenvolupament d’eines d’anàlisi i d’identificació

6.2. Valorització de residus no aprofitables com a subproductes

6.3. Recollida i tractament de residus

6.4. Valorització de materials

6.5. Optimització dels processos de tractament de residus

7. Conservació i ús sostenible del sòl

7.1. Obtenció de fertilitzants orgànics de qualitat a partir de residus

7.2. Restauració de sòls degradats

7.3. Avaluació de la qualitat del sòl

8. Planificació de la biodiversitat i del patrimoni natural

8.1. Tendències de la biodiversitat a Catalunya

8.2. Nous actors de la conservació

8.3. Nous objectes de conservació

9. Canvi climàtic i energia

9.1. Mitigació

9.2 Adaptació

Instrumentals

1. Observació territorial, ambiental i climatològica

1.1. Generació de geoinformació de referència

1.2. Observació dinàmica

1.3. Observació sistematitzada de l’impacte de plans i projectes

1.4. Observació meteorològica

1.5. Recopilació de dades meteorològiques històriques de Catalunya

1.1. Observació i recopilació de dades històriques en relació a paràmetres hidrològics.

2. Previsió (informació de referència sobre el futur)

2.1. Necessitats de sòl

2.2. Demanda de mobilitat de persones i de moviment de mercaderies

2.3. Medi ambient i sostenibilitat

2.4. Vulnerabilitat territorial

2.5. Sistemes avançats de previsió

2.6. Prediccions meteorològiques

2.7. Regionalitzacions dels escenaris climàtics i dels escenaris hidrològics.

3. Tècniques de disseny, construcció i manteniment d’infraestructures

3.1. Auscultació geotècnica

3.2. Nous materials i sistemes auxiliars

3.3. Infraestructures singulars

3.4. Infraestructures en entorns sensibles

3.5. Infraestructures relatives al cicle integral de l’aigua

3.6. Infraestructures relatives a la gestió i tractament de residus.

4. Noves tecnologies i nous serveis de suport

4.1. Serveis basats en la localització

4.2. Observació i mesura territorial

4.3. Representació de dades

4.4. Indicadors de mobilitat

4.5. Comunicació amb l’usuari

4.6. Ajut a la conducció de vehiclesSistemes de suport a la construcció d’infraestructures

4.7. Sistemes d’informació per a la gestió

4.8. Indicadors ambientals

4.9. Sistemes d’informació ambiental

4.10. Aplicacions de les xarxes socials

5. Aspectes jurídics i institucionals

5.1 Avaluació de la legislació vigent

5.2 Legislació comparada

5.3 Cooperació entre ens

5.4 Arquitectura institucional

5.5 Instruments i mecanismes contractuals

3. Transferència

6.1. Mecanismes de transferència del coneixement de la recerca i la innovació

Transversals

1. Planificació i projectació

1.1. Planificació estratègica d’àmbits territorials específics i en matèria ambiental

1.2. Projectes territorials i ambientals.

1.3. Noves figures de plans i projectes

2. Anàlisi economicofinancera i instruments econòmics (finançament i tarifació)

2.1. Models de finançament del transport públic.

2.2. Models de finançament d’infraestructures singulars

2.3. Tarifació per ús d’infraestructura viària o ferroviària (cànon).

2.4. Tarifació variable de la mobilitat

2.5. Taxes portuàries i aeroportuàries

2.6. Instruments econòmics en relació a la gestió ambiental i la conservació de la biodiversitat

3. Nous mètodes i criteris d’avaluació

3.1. Avaluació socioeconòmica de plans i projectes

3.2. Avaluació estratègica territorial

3.3. Avaluació ambiental

4. Governança

4.1. Processos de coordinació institucional sobre plans i projectes i altres actuacions del departament

4.2. Disseny participatiu

4.3. Difusió d’informació i comunicació de plans i projectes i d’altres actuacions del departament

4.4. Sistemes de suport a la presa de decisions

4.5. Mecanismes col·laboratius

5. Aspectes socials i culturals – dimensió social

5.1. Dimensió social de la mobilitat.

5.2. Accidents

5.3. Comportament social vinculat al territori i al medi ambient

5.4. Impacte social

5.5. Dimensió social de la sostenibilitat

Back to Top

Contents