L'aventura nord-americana del prototip HB-SIA, dins el Projecte Solar Impulse, constitueix una prova més en el procés d'assaig que hauria de portar a completar la volta al món l'any 2015, amb l'altre prototip d'avió solar que es desenvolupa actualment, l'HB-SIB. Aquest vol transcontinental no figurava en les previsions inicials del Projecte Solar Impulse, però als promotors de l'aeronau –entre els quals hi ha Solvay, Schindler, Bayer i l'Administració confederal helvètica– els va semblar que seria una bona manera de provar els nous llarguers de les ales de l'avió, que s'havien hagut de replantejar després que els dissenys originals (que més endavant hauria hagut d'acabar adoptant l'HB-SIB) es mostressin inoperatius. Aquest imprevist, precisament, va fer també que la volta al món s'ajornés de 2014 a 2015.
En un notable esforç de divulgació, des de la pàgina web de Solar Impulse es van poder seguir en directe les evolucions de l'HB-SIA, amb vídeos de la cabina i del centre de control de Suïssa. Al web, a més, també hi ha abundant material gràfic i documentació tècnica sobre el Projecte.
La travessia dels Estats Units, de San Francisco a Nova York, es va fer en diverses etapes, tal com s'especifica més avall. El 3 de maig d'enguany l'aeronau es va enlairar de San Francisco, on havia arribat, desmuntada, el mes de febrer.
La ruta: San Francisco (Califòrnia) - Phoenix (Arizona) - Dallas (Texas) - Saint Louis (Missouri) - Cincinnati (Ohio) - Washington DC - Nova York.
En dinou hores l'avió solar va completar el trajecte fins a Phoenix (Arizona). Hi va romandre més de dues setmanes, durant les quals hi va haver jornades de portes obertes i diversos actes de divulgació. També s'hi va presentar la campanya Clean Generation, de promoció de les tecnologies netes.
La governadora d'Arizona, en la presentació de la campanya Clean Generation durant l'estada de Solar Impulse a Phoenix.
Sens dubte, la fita principal de tota la travessia nord-americana va ser el segon tram, de Phoenix a Dallas (Texas), en el qual Solar Impulse va marcar màxims d'altitud (8.200 m), de velocitat mitjana (45,3 nusos, 84 km/h) i de distància: els 1.541 km de l'etapa, coberts en una mica més de divuit hores, constitueixen el trajecte sense escala més llarg fet mai amb un avió solar.
Aterratge de Solar Impulse a Dallas, provinent de Phoenix, el 23 de maig de 2013.
El 4 de juny, l'HB-SIA va aterrar a Saint Louis (Missouri) procedent de Dallas. Aquesta etapa va estar marcada per la nuvolositat, malgrat la qual l'avió va aconseguir anar carregant les bateries durant el vol, a un 30%. D'altra banda, els desperfectes causats a l'aeroport per les tempestes del 31 de maig, van obligar el personal de Solar Impulse a instal·lar, per primera vegada, el seu propi hangar inflable, que no es preveia utilitzar fins a la volta al món de 2015.
Les greus afectacions a les instal·lacions fixes de l'aeroport de Saint Louis, provocades per tempestes recents, van aconsellar de muntar l'hangar inflable per fer el manteniment de l'HB-SIA un cop aterrat.
Per motius operatius i d'entrenament del personal, la quarta etapa, de Saint Louis a Washington DC, es va dividir en dos trams, amb parada intermèdia a Cincinnati (Ohio), on, com en els aeroports anteriors, el prototip va despertar la curiositat de la ciutadania. Després d'aquest recés, l'HB-SIA va sortir cap a la capital del país: hi va arribar el 16 de juny.
Solar Impulse aterrat a Cincinnati, en parada tècnica a mig camí entre Saint Louis i Washington DC.
Finalment, el 6 de juliol de 2013, l'avió Solar Impulse va aterrar a l'aeroport JFK de Nova York, procedent de Washington. Aquesta última etapa va ser, també, el darrer vol de l'HB-SIA, atès que l'HB-SIB, que circumnavegarà el món el 2015, ja es troba en fases molt avançades de desenvolupament.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Temàtics de Territori i Mobilitat:
- 5. Mobilitat de passatgers
- [/ca/detalls/Article/5_7 5.7. Eficiència energètica]
- [/ca/detalls/Article/5_8 5.8. Nous vehicles i modes]
