L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic elabora un informe per descriure i avaluar l’impacte de la borrasca Filomena que va afectar Catalunya el gener de 2021.
Contents
Filomena, mesurant els danys de la borrasca
Centres d’activitat (líder+participants del projecte)
Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic (DGQACC)
Text de la notícia
L’Informe sobre l’impacte de la borrasca Filomena elaborat l’abril de 2021 té per objectiu principal descriure l’impacte provocat per aquesta borrasca, que va
provocar vents, fred i nevades de gran intensitat a Catalunya entre el 6 i el 10 de gener d’enguany. Altres objectius més específics són:
- descriure la distribució territorial i socioeconòmica dels impactes
- identificar les zones més vulnerables davant d’aquest fenomen meteorològic
- comparar el fenomen meteorològic amb el temporal Glòria (temporal de llevant extraordinari que va afectar el litoral català entre el 21 i el 25 de gener de 2020).
Aquest treball té com a precedent un informe similar elaborat per l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic el mes de juny de 2020 sobre el temporal Glòria, i va ser realitzat com a pràctiques acadèmiques externes de l’estudiant de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona Abril Rochet Ferrer.
El procés
La informació de partida s’ha obtingut fonamentalment de reculls de premsa de mitjans de comunicació nacionals i comarcals. Per tant, l’Informe reflecteix sobretot allò que ha estat notícia i mostra el relat que es va fer de l’afectació, tot i que no necessàriament reflecteix fidedignament la realitat territorial, ja que les comarques i els sectors més afectats són poc poblats i tenen poca visibilitat mediàtica.
Altres fonts consultades inclouen:
- diverses fonts del Govern de la Generalitat
- centres de referència de meteorologia com el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) o l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET)
- empreses d’assegurances
- sindicats agraris
- xarxes socials.
Part de la cartografia prové dels satèl·lits de la NASA.
La informació recollida s’ha desgranat per identificar l’abast territorial i el sector d’activitat afectats i, si era possible, quantificar el dany econòmic. I s’ha elaborat algun mapa i gràfic per aclarir la informació.
La borrasca
L’Informe descriu al borrasca i subratlla que el seu impacte principal va ser la nevada, extraordinària a Catalunya pel que fa a l’extensió afectada i a gruixos de neu màxims fora del Pirineu, però amb un precedent semblant i relativament recent del 2010. La nevada va arribar després de 15 dies de temperatura baixa a Catalunya, en l’onada de fred persistent més important des de 2012.
Les afectacions
L’Informe analitza les afectacions del temporal des de diferents punts de vista. Comptabilitza les sortides de bombers (376) i del SEM (58) i les trucades al 112 (1.512).
I desglossa les afectacions per sectors, les més importants dels quals són:
- Agricultura i ramaderia: la nevada del 9 i 10 de gener va afectar principalment el conreu de l’olivera, que no va poder suportar el pes de la neu acumulada. Les zones més afectades de Ponent, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre van ser les que van rebre nevades mes abundants i tenien conreus joves amb branques més primes i fràgils. A la ramaderia hi va haver danys puntuals per esfondrament de sostres amb mort d’animals o reallotjaments forçats.
- Indústria i energia: unes 6.300 persones es van quedar sense electricitat (per tant, sense llum ni calefacció elèctrica) puntualment durant la borrasca. També hi va haver talls puntuals de telefonia fixa. I hi va haver 7 intoxicats per monòxid de carboni, que produeix una estufa en espais tancats.
- Transport: el transport de persones i mercaderies va quedar interromput en bona part de la xarxa viària i ferroviària. El transport escolar de 1.641 alumnes de centres de primària i secundàriatampoc no es va poder desplaçar.
Es recullen també afectacions menors en altres sectors.
Conclusions
El treball conclou que els efectes del temporal Filomena són diferents dels del Gloria des de diferents punts de vista. En primer lloc, pel tipus de fenomen meteorològic: onada de fred versus llevantada. En segon lloc, per l’afectació territorial: comarques d’interior versus litoral. I en tercer lloc, i en especial, per la densitat de població, el tipus infraestructures i les activitats econòmiques predominants que ha afectat. El Gloria va afectar la franja litoral, un 6% del territori on es concentra la població catalana, el teixit urbà i les infraestructures viàries, i on es desenvolupen activitats econòmiques industrials i de serveis. Mentre que el Filomena va centrar-se en el 94% restant, territoris agrícoles i forestals poc poblats. La valoració de danys del Glòria va atènyer 518M€, mentre que en el cas del Filomena només s’han pogut contrastar 0,4M€, sense que hi hagi estimacions precises de les afectacions que ha suposat. La molt menor assignació de recursos econòmics i la menor visibilitat als mitjans de comunicació reforcen aquesta posició secundària dels terrenys d’interior.
Autors
Redactat per: Júlia Rubert i Tayà
Per saber-ne més: Gabriel Borràs
Eixos
Eixos temàtics de medi ambient i sostenibilitat
5. Meteorologia
5.7. Meteorologia d'escala local
9. Canvi climàtic i energia
9.2 Adaptació
Instrumentals
1. Observació territorial, ambiental i climatològica
- 1.1. Generació de geoinformació de referència
