PIERCO2. Estudis de recerca electromagnètics per a reservoris geològics de CO2. M2010-12

Coordinació de l’activitat: Universitat de Barcelona

Altres participants:

• Institut Geològic de Catalunya
• IGME

Període: 2010-2012

Objectiu:

Es proposa el progrés o avenç en els mètodes electromagnètics per a la caracterització, modelat i monitoratge dels reservoris geològics de CO₂. Es treballaran aspectes metodològics dels mètodes geofísics i es comprovaran en dues zones d’assaig preseleccionades com a zones susceptibles d’emmagatzemar el CO₂, la Conca Basco Cantàbrica i la Depressió Intermèdia o Conca d’Almazán. A nivell tecnològic permetrà avaluar les innovacions tecnològiques.

Descripció:

La comunitat científica té la responsabilitat específica de realitzar estudis profunds, crítics i independents relacionat amb el canvi climàtic. Un d’aquests punts d’interès és l’anomenat “segrest del CO₂”, el qual es defineix segons les Nacions Unides, 2002, com la captura i l’emmagatzematge estable del CO₂ emès per tots els sistemes energètics. És un procés que comprèn tres línies principals d’activitat: captura, transport i emmagatzematge. Per a l’emmagatzematge del CO₂, l’alternativa que actualment està més acceptada és l’emmagatzematge geològic. Aquest es realitza injectant CO₂ en formacions geològiques sedimentàries poroses i permeables i que presentin addicionalment formacions adequades que facin de segell. Els mètodes geofísics tenen un paper clau en els estudis per a la caracterització espaial i temporal d’aquests reservoris geològics de CO₂. Concretament, els mètodes electromagnètics emergeixen com a tècniques geofísiques innovadores i molt adequades per a la caracterització i monitoratge de reservoris naturals ja que responen al contrast de les propietats físiques (conductores en el cas dels aqüífers i resistents en el cas dels hidrocarburs) i són a més a més tècniques complementàries als mètodes sísmics.

Productes derivats:

• Obtenció d’algorismes de modelització i d’inversió amb discretització en dominis multiescala, que permetran integrar en un únic model diferents escales amb diferent resolució.
• Implementació d’algorismes de regularització que mantenen les fronteres (edge-preserving regularization).
• Noves relacions petrofísiques que lliguin les dades geofísiques i de sondeigs amb els paràmetres hidrogeològics del reservori desenvolupant algorismes basats amb les tècniques de relacions creuades i els mètodes de la lògica difusa, en particular la tècnica de les ones sísmiques de cisalla (Vs) de les formacions aplicant mètodes ja establerts.
• Incorporació d’una nova tècnica geofísica per a fusionar-la amb les tècniques electromagnètiques: la mesura del soroll sísmic en superfície per a obtenir les velocitats de les ones sísmiques de cisalla (Vs) de les formacions aplicant mètodes ja establerts.

Imatges

Instrumentació geofísica utilitzada en el mètode magnetotel·lúric

Imatge de la realització dels treballs de camp a Hontomin, una de les zones d’estudi del projecte