Direcció de projecte: Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural
Altres participants:
- Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals
- Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
- Institut Català d’Ornitologia
Període: gener de 2018 a desembre de 2019
Descripció
El marc legal de conservació de la natura a la Unió Europea des de fa 40 anys està format per:
- la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres)
- la Directiva Ocells (Directiva 2009/147/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres).
Ambdues directives estableixen la implementació de la xarxa Natura 2000, una xarxa ecològica d’espais naturals protegits considerada l’eina principal per assolir els objectius de protecció de la natura.
Cada 6 anys els estats membres de la Unió Europea han d’informar a la Comissió Europea sobre l’estat de conservació d’un conjunt d’hàbitats i espècies d’interès comunitari. Aquests informes han de tenir un format tancat i s’han de fer amb una metodologia conjunta amb l’objectiu d’estandarditzar i harmonitzar la informació de tota la Unió.
Coincidint amb el darrer any del sexenni actual (2018), la Subdirecció General de Biodiversitat i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, ha elaborat els informes corresponents al període 2013-2018, en col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
L’elaboració dels informes no ha consistit simplement en la recopilació i la síntesi d’informació sinó que ha suposat la generació d’un coneixement nou, actualitzat, més complet i rigorós, de la situació actual de la biodiversitat a Catalunya.
Les principals conclusions presenten un panorama preocupant i molts dels paràmetres analitzats han mostrat un empitjorament tant quantitatiu com qualitatiu de la situació d’hàbitats i espècies d’interès comunitari.
Hàbitats:
Espècies:
== Finalitat de l'acció ==
- Generar coneixement actualitzat de l’estat de conservació dels hàbitats i espècies d’interès comunitari per fer el seguiment preceptiu a l’escala de la Unió Europea.
- Establir el procediment d'actualització periòdica d'aquesta informació.
Novetats que aporta l'acció
- Compilar la informació sobre biodiversitat dispersa en estudis i ens diferents i tractar-la per poder-la analitzar de manera conjunta. A tal fi, es va intentar mobilitzar totes les dades disponibles de la major part amb molts esforços internament i externament. L’experiència ha servit per veure on es falla encara (manca de dades de base, fluxos d’informació que no estan ben resolts, etc.).
- Generar nou coneixement sobre l’estat de la biodiversitat a Catalunya a partir de la informació disponible convenientment treballada.
- Definir els aspectes organitzatius del procés, que haurà de ser periòdic (de fet, ja està en curs el proper informe 2019-2024). S’ha començat a organitzar millor la informació, aclarir fluxos, delimitar responsables, en definitiva definir els aspectes metodològics i procedimentals del procés d’elaboració de l’informe. Va ser una referència molt útil conèixer de primera mà com ho fan a la regió de Valònia (Bèlgica).
Fonaments de la novetat
- La informació disponible en matèria de biodiversitat és àmplia (tot i que està lluny de ser suficient) però està dispersa tant pel que fa a fonts com a formats, períodes d’anàlisi, abast, metodologia, etc. L’elaboració d’aquest informe sexennal ha cercat mobilitzar, agrupar i processar tota la informació disponible, de manera que se’n poguessin extreure conclusions rellevants i rigoroses.
- També s’ha cercat establir un procediment normalitzat d’elaboració de l’informe.
