Dinàmiques d'urbanisme 2018.

El passat mes de juny l’Observatori del Territori va presentar, a la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat, les dinàmiques més destacables del planejament urbanístic que van tenir lloc durant l’any 2018.

La presentació estava estructurada segons els següents punts:

• dinàmiques d’activitat de les Comissions Territorials d’Urbanisme al llarg del 2018
• expedients de planejament general i derivat aprovats
• expedients de sòl no urbanitzable
• anàlisi del règim del sòl al litoral
• indicadors territorials de Catalunya
• sectors urbanitzats en el període 2007-2017

Destaquem

Presentació dinàmiques d'urbanisme 2018Observatori del Territori

• Dinàmiques d’activitat de les Comissions Territorials d’Urbanisme al 2018
• Expedients de planejament general i derivat aprovats
• Expedients en sòl no urbanitzable
• Anàlisi del règim del sòl al litoral
• Indicadors territorials de Catalunya
• Sectors urbanitzats en el període 2007-2017
• Redactat de la notícia i més informació

Dinàmiques d’activitat de les Comissions Territorials d’Urbanisme al 2018

A les ordres del dia de les 62 sessions de les 9 comissions territorials d’urbanisme que s’han reunit durant l’any 2018 s’han avaluat 2.748 temes. La meitat feien referència a figures de planejament, entre acords, compliments d’anteriors acords i informes per al procediment ambiental. Un altres 37% feien referència a autoritzacions en sòl no urbanitzable.

La Comissió Territorial d’Urbanisme (CTU) de Girona (24% del territori) amb 648 expedients és la que més expedients ha analitzat . La segueixen la CTU de la Catalunya Central amb 448 i la de Barcelona amb 434.

Expedients de planejament general i derivat aprovats

Al llarg del 2018 es van aprovar 340 expedients de planejament general  que van afectar a 234 municipis. D’aquests expedients, 330 eren modificacions de plans existents i 10 corresponien a nous plans d’ordenació urbanística municipal, concretament dels municipis de Fonollosa, Vila-rodona, Preixana, Salomó, Prats de Lluçanès, Sarrià de Ter, Roda de Ter, Cabrils, Santa Margarida i els Monjos i Piera.

Les modificacions s’han classificat segons si el seu objectiu és adequar el planejament a la realitat o a la legalitat existent d’una banda, o si l’interès social de la modificació té un caràcter econòmic o social. El resultat detallat es pot veure en aquesta gràfica:

La distribució dels 340 expedients per àmbits territorials funcionals és la següent:

• 27% a l’àmbit metropolità de Barcelona
• 23% a les Comarques Gironines
• 13% a les Terres de Ponent
• 12% al Camp de Tarragona
• 10% a Terres de l’Ebre
• 9% a les Comarques Centrals
• 6% a l’Alt Pirineu i Aran

  Pel que fa al planejament derivat, l’any passat es van aprovar 180 expedients situats en 148 municipis, dels quals un 69% eren noves figures mentre que un 31% corresponien a  modificacions.

Aquests 180 expedients de planejament derivat es distribueixen territorialment de la següent manera:

• 38% a l’Àmbit Metropolità de Barcelona
• 32% a les Comarques Gironines
• 9% a les Comarques Centrals
• 8% al Camp de Tarragona
• 5% a l’Alt Pirineu i Aran
• 5% a Ponent
• 3% a les Terres de l’Ebre

En la següent gràfica es pot veure com es distribueixen els expedients de planejament derivat segons la seva tipologia:

Expedients en sòl no urbanitzable

El 2018 es van obrir  932 expedients  de sol·licituds per a usos o obres en sòl no urbanitzable, superant  lleugerament la mitjana del decenni que es situa en 918. Un 43% dels expedients són per a construccions rústiques de dimensions grans, principalment granges i magatzems,  un 34% per a actuacions específiques d’interès públic, un 13% per a reconstruccions de masies i el 10% restant per a altres tipus d’actuacions.

En la següent imatge es pot apreciar com han anat evolucionant durant els 4 darrers anys els acords resolutoris dels expedients oberts en sòl no urbanitzable.

Anàlisi del règim del sòl al litoral

S’ha analitzat el règim del sòl en els municipis del litoral de Catalunya i també en les franges dels primers 100 i els primers 500m terra endins a partir de la ribera del mar.  Un 75% del sòl dels municipis litorals de Catalunya és sòl no urbanitzable, sent l’àmbit de les Terres de l’Ebre el que en te un major percentatge, un 92%, seguit de les comarques gironines amb un 82%.

Si analitzem les franges més properes al mar el sòl no urbanitzable es redueix al 52% en els primers 500m i al 48% en els 100 m més pròxims a la ribera del mar.

L’anàlisi per municipis dona situacions força diverses.

Indicadors territorials de Catalunya

A la jornada també es van presentar els següents indicadors que serveixen per descriure i avaluar el model territorial i urbanístic de Catalunya.

• Densitat de població total i urbana
• Tipologia dels teixits urbans residencials (ciutat dispersa versus ciutat compacta)
• Percentatge de sòl artificialitzat
• Ocupació mitjana dels habitatges existents
• Densitat d’habitatges en sòl urbanitzable delimitat
• Increment d’habitatges en sòl urbanitzable delimitat respecte als existents
• Increment d’habitatges per 100 habitants en sòl urbanitzable delimitat
• Potencial del sostre pendent de construir per activitat econòmica en sòl urbanitzable delimitat
• Densitat de xarxa viària

Sectors urbanitzats en el període 2007-2017

  I en darrer lloc, l’Observatori  va exposar un treball dels sectors de desenvolupament (subjectes a plans parcials i plans de millora urbana) que s’han urbanitzat entre els anys 2007 i 2017, a partir de l’observació  de la fotografia aèria d’aquestes dues dates.

De les 60.672 ha que ocupen els 7.541 sectors de desenvolupament que preveu el planejament urbanístic, en aquest decenni s’han urbanitzat 4.713 ha en 459 sectors. En superfície, un 62% correspon a àmbits per a activitat econòmica i un 30% a sectors residencials.

  Es pot consultar la informació de la presentació amb més detall fent clic en aquest enllaç, i a més informar-vos que tots els estudis es poden consultar a la web de l’Observatori del Territori i que la informació de base  també es troba disponible al portal de dades obertes de la Generalitat.

Redactat de la notícia i més informació

Redactat per: Júlia Trias, Cristina Gil

Per saber-ne més: Júlia Trias