m (Rdites moved page Draft Garcia 274997814 to Martinez 2019c) |
|||
Line 1: | Line 1: | ||
− | Aquest article complementa el que va aparèixer al [ | + | Aquest article complementa el que va aparèixer al [[Martinez_2018z|Butlletí núm. 27]], sobre el progressiu augment de les alçades que s’estan aconseguint en els edificis construïts parcialment o totalment en fusta. |
<ul><li>[[#bloc1|Noruega: Mjøstårnet]]</li> | <ul><li>[[#bloc1|Noruega: Mjøstårnet]]</li> |
Revision as of 15:48, 16 May 2019
Aquest article complementa el que va aparèixer al Butlletí núm. 27, sobre el progressiu augment de les alçades que s’estan aconseguint en els edificis construïts parcialment o totalment en fusta.
Noruega: Mjøstårnet
A la petita ciutat noruega de Brumunddal, prop de Lillehammer, s’ha completat aquest mateix mes de març el Mjøstårnet, que és a dia d’avui l’edifici construït amb fusta més alt del món, superant per exemple la Terrace House, de Vancouver, encara en construcció.
El Mjøstårnet, del taller noruec Voll Arkitekter, tot just finalitzat (© Moelven)
El Mjøstårnet és una estructura de divuit pisos (més un de subterrani) que fa 85,4 m d’alçada (88,8 m comptant fins al coronament del terrat). En la seva construcció s’ha emprat fusta laminada encreuada (cross-laminated timber, CLT).
L’edifici es destinarà a usos diversos: es preveu que els seus 11.300 m2 de superfície acullin apartaments, espais per a oficines, un restaurant, un hotel i zones comunes; annex a l’edifici, se n’ha construït un altre, també de fusta, que fa uns 4.700 m2 i que acollirà una piscina.
Les dimensions del Mjøstårnet (© The Skyscraper Center)
En aquesta actuació hi ha tingut un paper destacat la companyia noruega Moelven, especialitzada en el tractament de la fusta, que s’ha encarregat de bastir tota l’estructura de CLT, incloent-hi les caixes d’ascensor i d’escales. Les columnes, bigues i elements diagonals, de la seva banda, s’han realitzat amb glulam (glued laminated timber, fusta laminada, llavorada i encolada, amb diverses capes), que ofereix característiques de resistència similars a les de l’acer o el formigó i que suposa una alternativa eficient i econòmica a aquests materials, proporcionant a més bona resistència al foc, assegura Moelven. Pel que fa a les mides dels elements fabricats amb glulam, venen determinades per la capacitat dels vehicles de transport, sobretot, ja que en principi no tenen limitació, segons indica Moelven.
La construcció del Mjøstårnet s’ha dut a terme en cinc fases, a raó de quatre pisos per cada etapa. Un sistema de bastides interiors i una grua han servit per anar col·locant als llocs corresponents les seccions prefabricades de glulam, que s’han anat preparant a la mateixa parcel·la, i les lloses dels terres, també de fusta en la seva major part. Tot el material emprat, cal assenyalar, prové dels boscos locals.
Els volums dels materials emprats; cal fer notar que el formigó (vegeu-ne superfícies i volums relatius al rengle superior, a la dreta) només s’ha utilitzat per a algunes de les lloses. Quant al Trä8, es tracta d’un sòl a partir de fusta desenvolupat per Moelven (© Moelven)
Les propietats del glulam fan que Moelven estigui començant a aplicar aquest material en treballs d’infraestructura, com ara ponts o un prototip d’aerogenerador de 150 m d’alçada que estarà llest l’any 2020.
Una nova fita en el paisatge urbà de Brumunddal. A més de ser, a escala mundial, l’edifici de fusta més alt ja completat, el'Mjøstårnet és el tercer edifici de més alçada de Noruega
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Moelven, Moelven [PDF], The Skyscraper Center