m (Rdites moved page Draft Garcia 866359309 to IGC PIERCO2a) |
|||
| Line 13: | Line 13: | ||
'' | '' | ||
| − | + | == Objectiu: == | |
Es proposa el progrés o avenç en els mètodes electromagnètics per a la caracterització, modelat i monitoratge dels reservoris geològics de CO<sub>2</sub>. Es treballaran aspectes metodològics dels mètodes geofísics i es comprovaran en dues zones d’assaig preseleccionades com a zones susceptibles d’emmagatzemar el CO<sub>2</sub>, la Conca Basco Cantàbrica i la Depressió Intermèdia o Conca d’Almazán. A nivell tecnològic permetrà avaluar les innovacions tecnològiques. | Es proposa el progrés o avenç en els mètodes electromagnètics per a la caracterització, modelat i monitoratge dels reservoris geològics de CO<sub>2</sub>. Es treballaran aspectes metodològics dels mètodes geofísics i es comprovaran en dues zones d’assaig preseleccionades com a zones susceptibles d’emmagatzemar el CO<sub>2</sub>, la Conca Basco Cantàbrica i la Depressió Intermèdia o Conca d’Almazán. A nivell tecnològic permetrà avaluar les innovacions tecnològiques. | ||
| Line 19: | Line 19: | ||
'' | '' | ||
| − | + | == Descripció: == | |
| − | La comunitat científica té la responsabilitat específica de | + | La comunitat científica té la responsabilitat específica de realitzar estudis profunds, crítics i independents relacionat amb el canvi climàtic. Un d’aquests punts d’interès és l’anomenat “segrest del CO<sub>2</sub>”, el qual es defineix segons les Nacions Unides, 2002, com la captura i l’emmagatzematge estable del CO<sub>2</sub> emès per tots els sistemes energètics. És un procés que comprèn tres línies principals d’activitat: captura, transport i emmagatzematge. Per a l’emmagatzematge del CO<sub>2</sub>, l’alternativa que actualment està més acceptada és l’emmagatzematge geològic. Aquest es realitza injectant CO<sub>2</sub> en formacions geològiques sedimentàries poroses i permeables i que presentin addicionalment formacions adequades que facin de segell. Els mètodes geofísics tenen un paper clau en els estudis per a la caracterització espaial i temporal d’aquests reservoris geològics de CO<sub>2</sub>. Concretament, els mètodes electromagnètics emergeixen com a tècniques geofísiques innovadores i molt adequades per a la caracterització i monitoratge de reservoris naturals ja que responen al contrast de les propietats físiques (conductores en el cas dels aqüífers i resistents en el cas dels hidrocarburs) i són a més a més tècniques complementàries als mètodes sísmics. |
'''Productes derivats''': | '''Productes derivats''': | ||
| Line 28: | Line 28: | ||
<li style=''>Implementació d’algorismes de regularització que mantenen les fronteres (edge-preserving regularization).</li> | <li style=''>Implementació d’algorismes de regularització que mantenen les fronteres (edge-preserving regularization).</li> | ||
<li style=''>Noves relacions petrofísiques que lliguin les dades geofísiques i de sondeigs amb els paràmetres hidrogeològics del reservori desenvolupant algorismes basats amb les tècniques de relacions creuades i els mètodes de la lògica difusa, en particular la tècnica de les ones sísmiques de cisalla (Vs) de les formacions aplicant mètodes ja establerts.</li> | <li style=''>Noves relacions petrofísiques que lliguin les dades geofísiques i de sondeigs amb els paràmetres hidrogeològics del reservori desenvolupant algorismes basats amb les tècniques de relacions creuades i els mètodes de la lògica difusa, en particular la tècnica de les ones sísmiques de cisalla (Vs) de les formacions aplicant mètodes ja establerts.</li> | ||
| − | <li>Incorporació d’una nova tècnica geofísica per | + | <li>Incorporació d’una nova tècnica geofísica per a fusionar-la amb les tècniques electromagnètiques: la mesura del soroll sísmic en superfície per a obtenir les velocitats de les ones sísmiques de cisalla (Vs) de les formacions aplicant mètodes ja establerts. </li> |
</ul> | </ul> | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
==Imatges== | ==Imatges== | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:Draft_dtes_709488189-IGC_PIERCO2-IGC_PIERCO_01.jpg_1389610376.jpg|center|750px|PIERCO2. Estudis de recerca electromagnètics per a reservoris geològics de CO2]] |
Instrumentació geofísica utilitzada en el mètode magnetotel·lúric | Instrumentació geofísica utilitzada en el mètode magnetotel·lúric | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:Draft_dtes_709488189-IGC_PIERCO2-IGC_PIERCO_02.jpg_1391457418.jpg|center|750px|PIERCO2. Estudis de recerca electromagnètics per a reservoris geològics de CO2]] |
Imatge de la realització dels treballs de camp a Hontomin, una de les zones d’estudi del projecte | Imatge de la realització dels treballs de camp a Hontomin, una de les zones d’estudi del projecte | ||
Latest revision as of 10:30, 12 May 2021
Coordinació de l’activitat: Universitat de Barcelona
Altres participants:
- Institut Geològic de Catalunya
- IGME
Període: 2010-2012
Objectiu:
Es proposa el progrés o avenç en els mètodes electromagnètics per a la caracterització, modelat i monitoratge dels reservoris geològics de CO2. Es treballaran aspectes metodològics dels mètodes geofísics i es comprovaran en dues zones d’assaig preseleccionades com a zones susceptibles d’emmagatzemar el CO2, la Conca Basco Cantàbrica i la Depressió Intermèdia o Conca d’Almazán. A nivell tecnològic permetrà avaluar les innovacions tecnològiques.
Descripció:
La comunitat científica té la responsabilitat específica de realitzar estudis profunds, crítics i independents relacionat amb el canvi climàtic. Un d’aquests punts d’interès és l’anomenat “segrest del CO2”, el qual es defineix segons les Nacions Unides, 2002, com la captura i l’emmagatzematge estable del CO2 emès per tots els sistemes energètics. És un procés que comprèn tres línies principals d’activitat: captura, transport i emmagatzematge. Per a l’emmagatzematge del CO2, l’alternativa que actualment està més acceptada és l’emmagatzematge geològic. Aquest es realitza injectant CO2 en formacions geològiques sedimentàries poroses i permeables i que presentin addicionalment formacions adequades que facin de segell. Els mètodes geofísics tenen un paper clau en els estudis per a la caracterització espaial i temporal d’aquests reservoris geològics de CO2. Concretament, els mètodes electromagnètics emergeixen com a tècniques geofísiques innovadores i molt adequades per a la caracterització i monitoratge de reservoris naturals ja que responen al contrast de les propietats físiques (conductores en el cas dels aqüífers i resistents en el cas dels hidrocarburs) i són a més a més tècniques complementàries als mètodes sísmics.
Productes derivats:
- Obtenció d’algorismes de modelització i d’inversió amb discretització en dominis multiescala, que permetran integrar en un únic model diferents escales amb diferent resolució.
- Implementació d’algorismes de regularització que mantenen les fronteres (edge-preserving regularization).
- Noves relacions petrofísiques que lliguin les dades geofísiques i de sondeigs amb els paràmetres hidrogeològics del reservori desenvolupant algorismes basats amb les tècniques de relacions creuades i els mètodes de la lògica difusa, en particular la tècnica de les ones sísmiques de cisalla (Vs) de les formacions aplicant mètodes ja establerts.
- Incorporació d’una nova tècnica geofísica per a fusionar-la amb les tècniques electromagnètiques: la mesura del soroll sísmic en superfície per a obtenir les velocitats de les ones sísmiques de cisalla (Vs) de les formacions aplicant mètodes ja establerts.
Imatges
Instrumentació geofísica utilitzada en el mètode magnetotel·lúric
Imatge de la realització dels treballs de camp a Hontomin, una de les zones d’estudi del projecte
