Garrido Torre 2020a

Obrint el camí per revelar inversions de major impacte social

CENIT ha estat pioner en un enfocament holístic per avaluar les inversions en infraestructures mitjançant un enfocament inclusiu d’anàlisi de costos i benefici

Tots els nous grans projectes d’inversió per carretera i ferrocarril estan subjectes a un conjunt de criteris estrictes per determinar l’ús correcte dels fons i recursos públics per determinar quines inversions en infraestructures obtindran els beneficis socials majors.

No obstant això, amb les diverses entitats públiques sotmeses a aquesta avaluació de la inversió que utilitzen metodologies diferents, el procés ha estat ineficient i inconsistent. La nova metodologia liderada per l’especialista en sostenibilitat de CENIT, Javier Garrido, permetrà ara comparar inversions importants per carretera i ferrocarril i inclou 55 nous paràmetres de transport sostenible.

Segons Javier Garrido , CENIT va desenvolupar, per primera vegada el 2015, l’eina que ja incloïa moltes externalitats com ara la contaminació, el canvi climàtic, el soroll i els efectes de barrera, entre d’altres. No obstant això, han detectat la necessitat d’actualitzar l’eina per reflectir l’entorn urbà en què es realitzen una gran part de les inversions en infraestructures a causa del creixement exponencial de les poblacions urbanes. Molts dels nous paràmetres estan relacionats amb el benestar i la inclusió social, tots dos aspectes clau per a l’entorn urbà actual.

Si tenim en compte que les inversions en infraestructures tenen, de mitjana, un període d'avaluació de 30 anys, els paràmetres actuals de l'eina s'han actualitzat el 2020. L'eina abreujada a SAIT (Sistema d'avaluació d'infraestructures de transport), que també inclou un manual per facilitar-ne l'ús. , té com a objectius:

• Millorar l’avaluació i la planificació de futures inversions mitjançant un model de ACB (Avaluació Cost Benefici) calibrat.

• Proporcionar control de qualitat per a un cicle complet del projecte d’infraestructura que permeti la detecció precoç de possibles problemes en la fase de disseny.

• Avaluar l'eficiència dels projectes i els beneficis.

• Oferir transparència als usuaris i al públic en general quant a inversions i avantatges.

A més l’ACB pot no només analitzar els efectes sobre el mercat en el que es realitza l’actuació, si no també els possibles spillover – efectes indirectes (mercats relacionats) i efectes addicionals (sobre el conjunt de l’economia: increment de la competitivitat, atracció d’inversions, economies d’escala, aglomeració o decisions a llarg termini dels agents), on caldrà tenir en compte les limitacions que imposa evitar la doble comptabilització dels impactes. Aquests i d’altres aspectes poden requerir de l’aplicació de tècniques d’anàlisi multicriteri com a complement a la presa de decisions.

Un exemple ha estat el SAIT amb el manual en què es pretén establir una metodologia ACB per infraestructures de transport robusta, eficient i rigorosa que ajudi als gestors públics en la presa de decisions per una correcta utilització dels recursos econòmics disponibles. El manual té la vocació de servir de referència comuna en l’aplicació de l’ACB pel conjunt d’entitats vinculades a la Generalitat de Catalunya. A tal efecte, la metodologia definida recull les millors pràctiques disponibles als manuals ACB a nivell internacional, especificarà la interpretació dels conceptes bàsics i definirà de manera clara els criteris de la seva aplicació.

Figura 5 del document . Esquema de les diferents etapes a seguir en el procés ACB

I què ens quedarà el futur? Els reptes futurs inclouen ampliar la metodologia per incloure les inversions en infraestructures portuàries i aeroportuàries que, a causa de l'expansió de les nostres ciutats, es converteixen cada vegada en parts integrants de l'entorn urbà.