m (Aechave moved page Draft Echave-Sustaeta 576696993 to Echave-Sustaeta 2020fb) |
|||
| Line 1: | Line 1: | ||
| + | '''Direcció de projecte:''' Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural | ||
| + | '''Altres participants:''' CEDINSA, Universitat de Barcelona | ||
| − | + | '''Període:''' Maig de 2019 a febrer de 2020 | |
| − | + | == Descripció == | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | Descripció | ||
L'objectiu de l'estudi és caracteritzar la sinistralitat de fauna a les autovies C-65 i C-31 al pas pel Baix Empordà. L’estudi se centra en el grup dels rapinyaires nocturns, concretament en les espècies que estudis previs han suggerit com a especialment vulnerables: el duc (''Bubo bubo'') i l'òliba (''Tyto alba''). Mentre que en el cas de l'òliba hi ha diverses experiències prèvies que n’avaluen la sinistralitat en carreteres, per al cas del duc es tracta d'un estudi pioner, on a través de tècniques de radioseguiment complementat amb mostrejos de mortalitat a peu de carretera permeten conèixer amb més detall la interacció de l'espècie amb la carretera. | L'objectiu de l'estudi és caracteritzar la sinistralitat de fauna a les autovies C-65 i C-31 al pas pel Baix Empordà. L’estudi se centra en el grup dels rapinyaires nocturns, concretament en les espècies que estudis previs han suggerit com a especialment vulnerables: el duc (''Bubo bubo'') i l'òliba (''Tyto alba''). Mentre que en el cas de l'òliba hi ha diverses experiències prèvies que n’avaluen la sinistralitat en carreteres, per al cas del duc es tracta d'un estudi pioner, on a través de tècniques de radioseguiment complementat amb mostrejos de mortalitat a peu de carretera permeten conèixer amb més detall la interacció de l'espècie amb la carretera. | ||
| Line 17: | Line 13: | ||
El Servei de Projectes va arribar a un acord amb CEDINSA (concessionària de l'esmentat eix viari) perquè financés l'estudi, que ha estat realitzat per l'Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona. El Servei ha definit i coordinat l'estudi. | El Servei de Projectes va arribar a un acord amb CEDINSA (concessionària de l'esmentat eix viari) perquè financés l'estudi, que ha estat realitzat per l'Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona. El Servei ha definit i coordinat l'estudi. | ||
| − | + | [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_576696993-image1.jpeg|600px]] | |
| − | Finalitat de l'acció | + | == Finalitat de l'acció == |
| − | + | 1. Generar informació sobre les característiques de la interacció entre els rapinyaires nocturns i les infraestructures viàries. | |
| − | + | 2. Realitzar una quantificació de la mortalitat de fauna en el tram d’estudi mitjançat mostrejos estandarditzats. | |
| − | + | 3. Definir les mesures de mitigació potencialment necessàries així com els criteris específics per optimitzar l’eficàcia de la seva implementació. | |
| − | Novetats que aporta l'acció | + | == Novetats que aporta l'acció == |
L’acció permet realitzar seguiments individualitzats d’exemplars a través d’emissors dels que se’n coneix una potencial interacció directa amb la carretera (territoris de cria propers a la via). La fidelitat de la informació és òptima ja que es tracta de dades directes. Els seguiments es realitzen sobre òliba i duc. En el cas del duc, es tracta d’un cas inèdit pel que fa a l’estudi de la interacció d’aquesta espècie amb carreteres i pel que fa a la utilització de tècniques d’aquesta precisió. | L’acció permet realitzar seguiments individualitzats d’exemplars a través d’emissors dels que se’n coneix una potencial interacció directa amb la carretera (territoris de cria propers a la via). La fidelitat de la informació és òptima ja que es tracta de dades directes. Els seguiments es realitzen sobre òliba i duc. En el cas del duc, es tracta d’un cas inèdit pel que fa a l’estudi de la interacció d’aquesta espècie amb carreteres i pel que fa a la utilització de tècniques d’aquesta precisió. | ||
| Line 33: | Line 29: | ||
[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_576696993-image2.jpeg|600px]] | [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_576696993-image2.jpeg|600px]] | ||
| − | + | == Fonaments de la novetat == | |
Les mesures mitigadores de sinistralitat en rapinyaires en carreteres es troben poc estudiades i desenvolupades, sobretot si es comparen amb les mesures aplicades per a altres grups taxonòmics amb o sense règims de protecció, com és el cas de la fauna terrestre (mamífers, amfibis, etc.). Una de les claus per millorar la implementabilitat i l’eficàcia d’aquestes mesures és a través d’una caracterització fidel d’aquesta interacció, que permeti establir condicionants més precisos a l’hora definir i projectar les futures mesures mitigadores de l’impacte sobre aquestes espècies. | Les mesures mitigadores de sinistralitat en rapinyaires en carreteres es troben poc estudiades i desenvolupades, sobretot si es comparen amb les mesures aplicades per a altres grups taxonòmics amb o sense règims de protecció, com és el cas de la fauna terrestre (mamífers, amfibis, etc.). Una de les claus per millorar la implementabilitat i l’eficàcia d’aquestes mesures és a través d’una caracterització fidel d’aquesta interacció, que permeti establir condicionants més precisos a l’hora definir i projectar les futures mesures mitigadores de l’impacte sobre aquestes espècies. | ||
Cal destacar també, que en el cas del duc no hi ha bibliografia que faci recerca sobre la mortalitat de l’espècie derivada de la sinistralitat en carreteres i, pels primers resultats que s’estan obtenint, podria ser que a Catalunya, aquesta fos la segona causa de mortalitat de l’espècie després de la mort per electrocució. | Cal destacar també, que en el cas del duc no hi ha bibliografia que faci recerca sobre la mortalitat de l’espècie derivada de la sinistralitat en carreteres i, pels primers resultats que s’estan obtenint, podria ser que a Catalunya, aquesta fos la segona causa de mortalitat de l’espècie després de la mort per electrocució. | ||
Revision as of 09:45, 25 November 2020
Direcció de projecte: Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural
Altres participants: CEDINSA, Universitat de Barcelona
Període: Maig de 2019 a febrer de 2020
Contents
Descripció
L'objectiu de l'estudi és caracteritzar la sinistralitat de fauna a les autovies C-65 i C-31 al pas pel Baix Empordà. L’estudi se centra en el grup dels rapinyaires nocturns, concretament en les espècies que estudis previs han suggerit com a especialment vulnerables: el duc (Bubo bubo) i l'òliba (Tyto alba). Mentre que en el cas de l'òliba hi ha diverses experiències prèvies que n’avaluen la sinistralitat en carreteres, per al cas del duc es tracta d'un estudi pioner, on a través de tècniques de radioseguiment complementat amb mostrejos de mortalitat a peu de carretera permeten conèixer amb més detall la interacció de l'espècie amb la carretera.
Aquest estudi tindrà continuïtat durant l'any 2020.
El Servei de Projectes va arribar a un acord amb CEDINSA (concessionària de l'esmentat eix viari) perquè financés l'estudi, que ha estat realitzat per l'Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona. El Servei ha definit i coordinat l'estudi.
Finalitat de l'acció
1. Generar informació sobre les característiques de la interacció entre els rapinyaires nocturns i les infraestructures viàries.
2. Realitzar una quantificació de la mortalitat de fauna en el tram d’estudi mitjançat mostrejos estandarditzats.
3. Definir les mesures de mitigació potencialment necessàries així com els criteris específics per optimitzar l’eficàcia de la seva implementació.
Novetats que aporta l'acció
L’acció permet realitzar seguiments individualitzats d’exemplars a través d’emissors dels que se’n coneix una potencial interacció directa amb la carretera (territoris de cria propers a la via). La fidelitat de la informació és òptima ja que es tracta de dades directes. Els seguiments es realitzen sobre òliba i duc. En el cas del duc, es tracta d’un cas inèdit pel que fa a l’estudi de la interacció d’aquesta espècie amb carreteres i pel que fa a la utilització de tècniques d’aquesta precisió.
Fonaments de la novetat
Les mesures mitigadores de sinistralitat en rapinyaires en carreteres es troben poc estudiades i desenvolupades, sobretot si es comparen amb les mesures aplicades per a altres grups taxonòmics amb o sense règims de protecció, com és el cas de la fauna terrestre (mamífers, amfibis, etc.). Una de les claus per millorar la implementabilitat i l’eficàcia d’aquestes mesures és a través d’una caracterització fidel d’aquesta interacció, que permeti establir condicionants més precisos a l’hora definir i projectar les futures mesures mitigadores de l’impacte sobre aquestes espècies.
Cal destacar també, que en el cas del duc no hi ha bibliografia que faci recerca sobre la mortalitat de l’espècie derivada de la sinistralitat en carreteres i, pels primers resultats que s’estan obtenint, podria ser que a Catalunya, aquesta fos la segona causa de mortalitat de l’espècie després de la mort per electrocució.
