Martinez 2011ac

El Govern danès va presentar, el febrer de 2011, la seva Estratègia energètica amb l’horitzó 2050, que vol fer que el país esdevingui energèticament sostenible i independent del carbó, el gas i el petroli, dotant-lo, alhora, d’un subministrament energètic estable.

Destaquem

Energy Strategy 2050 - From coil, oil and gas to green energyCooperativa Middelgrunden

Energy Map

Climate Consortium Denmark

Revista Camins.cat

• Objectius de l’Estratègia
• Elements clau de l’Estratègia
• La qüestió climàtica
• Aplicació de l’Estratègia: els tres camins d’implantació i les mesures concretes
• Exemple pràctic: el parc eòlic marí de Middelgrunden
• Autors

Objectius de l’Estratègia

L’Estratègia danesa pretén:

 Reduir, en el curt termini, la dependència dels combustibles fòssils (amb l’expectativa de disminuir-ne l’ús en un 33% cap a 2020).

• Incrementar la quota d’energies renovables per assolir-ne el 33% en la mateixa data (enfront del 20% que proposa la Unió Europea). En el camp dels transports, assegurar almenys un 10% de quota de renovables.
• Fer del país, energèticament parlant, un dels tres més eficients de l’OCDE, per a la mateixa data.
• Reduir en un 6%, també per a 2020, el consum energètic, amb millores en l’eficiència energètica.
• Deixar de participar en la cursa, cada cop més agònica, pels escassos combustibles fòssils que queden al món.
• Contribuir a frenar el canvi climàtic, instant la UE, per exemple, que es comprometi a reduir les emissions de CO₂ en un 30% per a 2020.
• Impulsar el creixement i la riquesa de Dinamarca i enfortir les oportunitats per a la innovació de les seves empreses, per tal que encarin la competència global en el sector de l’energia des de posicions d’excel·lència. Val a dir que a data d’avui el 12% de les exportacions daneses consisteix en tecnologies i equipaments energètics, segons fonts de l’Agència de l’Energia de Dinamarca. Aquesta taxa és molt superior a la mitjana de la UE-15, com es veu al gràfic següent:

 

  La implantació de l’Estratègia canviarà de soca-rel la societat danesa, però el país, històricament, ha sabut combinar el creixement econòmic amb la moderació en el consum energètic. Per exemple, des de 1980 l’economia danesa ha crescut prop d’un 80%, mentre que el consum energètic ha romàs constant i les emissions de gasos d’efecte hivernacle s’han reduït.

L’Estratègia assumeix que ara com ara els combustibles fòssils són més barats que les fonts energètiques alternatives, i que al capdavall seran les empreses i els usuaris domèstics els que pagaran la transició al nou model. No obstant això, el Govern vetllarà per fer que les noves energies tinguin un cost raonable que no comprometi les finances públiques del país ni la competitivitat de les empreses. D’aquesta manera, més que per la subvenció indiscriminada de tecnologies de gran escala, s’opta per finançar la investigació, el desenvolupament i la demostració de les empreses, per fer que a llarg termini siguin competitives sense necessitat de diners públics.

L’objectiu final de totes les mesures és un sector energètic neutre pel que fa a gasos d’efecte hivernacle, amb un ús de renovables del 100%, o, si no fos possible, amb una combinació de renovables i de carbó o biomassa (això sí, amb captura i emmagatzemament de carboni).

Elements clau de l’Estratègia

Per aconseguir canviar tot el model energètic del país en quaranta anys, l’Estratègia danesa opta per la flexibilitat, però amb certs elements que es consideren clau:

• Un consum energètic altament eficient, que permeti la prestació de més serveis energètics amb menys quantitat d’energia. S’espera incrementar l’eficiència energètica en un 50% fins a 2050. L’Estratègia entén que, en termes econòmics, això té més sentit que no pas incrementar l’oferta de subministrament energètic.
• Electrificació de la calefacció, la indústria i el transport –tot i entenent que a data d’avui encara es fa difícil saber quins avantatges comparatius presentaran les diferents tecnologies d’automoció (híbrida, elèctrica, de cel·la de combustible...) l’any 2050.
• Més electricitat provinent del vent: Dinamarca té gran potencial en aquesta energia, i s’espera que en disminueixin els costos. Atesa l’escassetat de llocs idonis en terra ferma, caldria optar sobretot pels aerogeneradors marins, tot i que són més cars d’implantar (vegeu-ne exemple pràctic més endavant).
• Ús eficient de la biomassa, que permeti cobrir la major part de la cogeneració i produir biocombustibles per a transports pesants o d’alt consum energètic –avions, per exemple.
• Ús de biogàs, que juntament amb la biomassa hauria de servir per suplementar el subministrament energètic de les turbines eòliques.
• La biomassa i el biogàs podrien ser substituïts, més endavant, quan la tecnologia ho permetés a un cost raonable, per hidrogen.
• Ús de mòduls solars fotovoltaics i d’energia undimotriu com a suplements per a les turbines eòliques –tot i entenent que a data d’avui els panells solars són massa cars i que la investigació sobre l’aprofitament de l’energia de les onades es troba, actualment, en fases inicials.
• Calefacció radiant centralitzada, preferentment col·lectiva, basada en energies renovables, i foment del pas de calefacció individual a col·lectiva, segons els casos, ja que és un sistema que pot absorbir, amb poc cost, els excessos de producció.
• Sistema energètic intel·ligent i flexible, capaç d’adaptar-se a la demanda en tot moment, connectat amb l’exterior, que sàpiga aprofitar les puntes de producció per a les activitats que requereixen més energia –calderes elèctriques, càrregues d’automòbils, etc.–. El sistema ha de permetre a més l’emmagatzematge d’electricitat: en aquest sentit, Dinamarca ha pensat en les plantes hidroelèctriques de Suècia i Noruega, tot i que també seria possible emprar alguna mena de tecnologia de bateries, que en el futur podria ser una manera habitual de comerciar amb electricitat.
• No s’exclou totalment l’ús del carbó, durant la transició, si es mostra més econòmic que altres solucions. Sempre, però, amb sistemes de captura i emmagatzematge de carboni, si més no quan aquesta tecnologia estigui més desenvolupada. Val a dir que el país disposa de nombrosos llocs amb condicions geològiques idònies per a l’emmagatzematge del CO₂.
• L’ús de l’energia nuclear no està previst. De fet, actualment Dinamarca no disposa tampoc de cap reactor d’aquest tipus.

  Futur esquema energètic, i possibles variacions –moltes d’elles vinculades als costos i als nivells de desenvolupament de les diverses tecnologies previstes.

 

Evolució desitjada del consum energètic a Dinamarca, des de la primera crisi del petroli fins a 2050. I avaluació estimada de la reducció de fonts fòssils en l’horitzó 2020.

La qüestió climàtica

Pel que fa al canvi climàtic, des de 1873 Dinamarca ha assistit a un increment d’1,5°C de la temperatura mitjana i a un augment del 15% de les precipitacions. També hi ha hagut canvis en el règim dels vents, i s’ha constatat que cada cop es produeixen més tempestes violentes i ciclons. D’aquí a 2050 cal esperar que els hiverns se suavitzin, cosa que farà disminuir la demanda de calefacció, però també sembla que hi haurà més demanda de refrigeració, atesa la major freqüència d’episodis de calor. Val a dir que aquestes onades de calor, juntament amb l’increment de la precipitació, afavoreixen l’existència de biomassa agrícola i forestal. D’altra banda, la suavització dels hiverns, també a Suècia i Noruega, farà que les plantes hidroelèctriques d’aquests països rendeixin més. S’espera també un lleuger increment en el potencial eòlic.

En relació amb el canvi climàtic, s’estima que les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Dinamarca seguiran, aproximadament, aquesta evolució:

 

Aplicació de l’Estratègia: els tres camins d’implantació i les mesures concretes

Un dels principals problemes a l’hora d’implantar certes infraestructures energètiques és el temps que transcorre entre la decisió política i la posada en marxa de les instal·lacions. Per mitigar-ho, l’Estratègia danesa estableix una ruta per a la transició, en què les mesures previstes poden començar a aplicar-se immediatament, però seguint tres camins diferents:

Les tres velocitats: el camí 1 abasta les àrees on la conversió física de la infraestructura podria començar avui mateix, atès que es tracta de tecnologies de cost raonable, amb llarga vida útil i que poden fer d’esglaó intermedi abans d’implantar altres infraestructures. S’hi inscriurien, per exemple, les actuacions per fer els edificis més eficients, amb la implantació de la calefacció elèctrica o mitjançant bomba de calor per substituir les calderes de gas o dièsel. El camí 2 inclou les àrees que encara necessiten que s’estableixi un marc de treball abans no s’arribin a adoptar mesures específiques. S’hi podrien inscriure actuacions com l’adaptació de les xarxes de gas a biogàs o a d’altres gasos d’origen renovable. El camí 3 se centra en les àrees on la necessitat principal és l’estudi, l’anàlisi, la investigació, el desenvolupament, la demostració i la preparació dels mercats. S’hi podrien incloure actuacions com ara l’estudi de la interfície entre les turbines eòliques i la xarxa elèctrica, per millorar la capacitat d’emmagatzematge d’electricitat, o la demostració a gran escala de tecnologies com les cel·les de combustible per a cogeneració, les xarxes intel·ligents, les biorefineries o l’edificació de baix requeriment energètic.

Pel que fa a les actuacions concretes que proposa l’Estratègia per aconseguir els seus objectius trobem, per exemple:

• Destinar 20 MKr (~2,7 MEUR) a planificació energètica estratègica col·laborativa, entre ajuntaments, empresaris locals i empreses subministradores, per gestionar de manera integrada la demanda i l’abastiment energètics. Impulsar, molt particularment, la calefacció centralitzada en els districtes. Destinar 10 MKr (~1,35 MEUR) suplementaris a les demostracions de les bombes de calor per a la calefacció centralitzada. Destinar 20 MKr (~2,7 MEUR) a la investigació en energia geotèrmica. Destinar 10 MKr (~1,35 MEUR) a demostracions d’energia solar tèrmica d’ús domèstic, sola o en combinació amb bombes de calor.
• Destinar terrenys per a les proves de turbines eòliques de nova generació, atès que moltes de les actuals deixaran d’usar-se cap a 2020. Fer disminuir els costos de la producció elèctrica eòlica en terra perquè sigui realment competitiva i no necessiti subvenció de cap mena. Licitar un parc eòlic marí de 600 MW a Kriegers Flak, en col·laboració amb Alemanya i Suècia, que estigui operatiu el 2018. Licitar 400 MW eòlics marins de nova generació, més propers a la costa que els actuals. Estudiar quines modificacions caldria introduir per poder instal·lar turbines eòliques més a prop de carreteres i vies fèrries.
• Eliminar les restriccions que pateixen actualment les centrals elèctriques a l’hora d’escollir combustible, perquè les que generin menys de 20 MW puguin optar per la biomassa. D’aquesta manera, a més, moltes centrals d’entorns rurals podran abastir-se de material de la zona i oferir, en conseqüència, tarifes més baixes.
• Implantar subsidis que afavoreixin l’ús de la xarxa de gas natural per a biogàs, l’ús de biogàs com a combustible de transport o l’obtenció de biogàs a partir d’adobs animals.
• Exigir de la Unió Europea més ambició per a l’establiment de nivells d’eficiència energètica més estrictes en edificis, productes i empreses.
• Atès el cicle de vida normal dels edificis, normalment de més de cent anys, i per tal com només es renoven cada trenta o quaranta anys, cal vetllar perquè la renovació que se’ls faci abans de 2050 vagi encaminada en el mateix sentit que proposa l’Estratègia. Caldrà doncs implantar el canvi de combustible de calefacció en el moment de renovar el sistema, evitant, però, el canvi prematur. Es prohibirà la instal·lació de calderes de dièsel, a partir de 2017, en edificis ja existents, i la de calderes de dièsel o gas en edificis de nova construcció a partir de 2012 –tret que sigui l’única solució viable–. També s’afavorirà, per a edificis que no puguin beneficiar-se de la calefacció centralitzada del districte, la conversió del sistema a bomba de calor, eventualment combinada amb energia solar tèrmica. I s’instaurarà un nou sistema de certificació energètica dels edificis, abans de 2020.
• Establir noves línies de transmissió elèctrica, cap a Alemanya i Suècia, per a quan entri en funcionament la granja eòlica de Kriegers Flak. Aquesta actuació disposa de finançament de la UE –1.100 MKr (~147 MEUR)–. Fomentar l’adopció, per part de les companyies elèctriques, de xarxes i mesuradors intel·ligents que puguin respondre a pics de demanda puntuals.
• Establir un fons públic de 25 MKr (~3,35 MEUR) per cofinançar les estacions de recàrrega de vehicles elèctrics. Instar de la UE l’harmonització i estandardització de les tecnologies dels vehicles elèctrics i l’establiment de xarxes de recàrrega paneuropees.
• Instar la UE perquè dobli, d’aquí a 2020, el seu pressupost per a investigació i desenvolupament en els camps de l’energia i el canvi climàtic.
• Afavorir la implantació a Dinamarca de grans centres de prova, com el de Samsø (illa lliure de combustibles fòssils) o el d’Østerild (per a turbines eòliques). Crear un fons de preparació del mercat i d’ajuda a la comercialització de nous productes i serveis de tecnologia verda, dotat amb 1.500 MKr (~200 MEUR).

Trobareu més informació, amb detalls del finançament de les actuacions, al vincle Energy Strategy 2050 - From coal, oil and gas to green energy.

 

Exemple pràctic: el parc eòlic marí de Middelgrunden

El parc eòlic marí de Middelgrunden es troba a l’estret de l’Øresund, a3,5 kmmar endins davant Copenhaguen.

Ubicació del parc eòlic marí de Middelgrunden, davant Copenhaguen: és la línia de punts blancs en forma d’arc circular.

Consta de vint turbines de quelcom més de 100 m d’alçada, disposades en un arc circular de 12,5 km de radi, en una zona d’aigües somes on el vent registra, a 50 m d’alçada, una velocitat mitjana de 7,2 m/s.

 

  Cada turbina pot generar 2 MW, de manera que tot el parc és capaç de generar 40 MW. Middelgrunden pot subministrar electricitat a 40.000 habitatges de Copenhaguen, cosa que suposa satisfer el 4% de les necessitats energètiques de la ciutat (99.000 MWh/any).

La idea del parc va sorgir l’any 1993, i d’entrada va originar una certa polèmica entre els habitants de la capital. Es van dur a terme nombroses anàlisis d’impacte ambiental i es van adoptar les mesures de minimització i de mitigació necessàries pel que fa a aspectes de fauna, flora, activitat pesquera, sorolls, contaminació de les aigües durant la construcció o possibles col·lisions de vaixells, i el parc va esdevenir una realitat l’any 2000.

Els treballs de construcció del parc de Middelgrunden van suposar una inversió d’uns 44 MEUR (1.100 € per cada quilowatt instal·lat, d’acord amb les potències esmentades abans). Les partides principals van ser la de les turbines (26 MEUR) i la dels fonaments (9,2 MEUR).

La propietat del parc és compartida: deu dels generadors pertanyen a l’empresa municipal Copenhaguen Energy, i els altres deu a la Middelgrunden Vindmøllelaug (cooperativa dels molins de vent, que agrupa uns deu mil inversors, i de la pàgina web de la qual se’n poden trobar mostres més avall).

Trobareu més informació sobre aquest parc eòlic i altres aspectes de l’energia a Dinamarca a la pàgina web Energy Map, del Climate Consortium Denmark.

 

 

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume