Gil 2016g

La Directiva Inspire (Infrastructure for Spatial Information in Europe) estableix les regles generals per l’establiment d’una Infraestructura d’Informació Espacial dins la Comunitat Europea basada en les Infraestructures dels Estats membres. Va ser aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 14 de març de 2007 (Directiva 2007/2/CE), i va entrar en vigor el 25 d’abril d’aquell mateix any.

  La Directiva 2007/2/CE va ser desenvolupada en col·laboració amb els Estats membres i països en procés d’adhesió amb el propòsit de fer disponible la informació geogràfica rellevant, concertada i de qualitat, de forma que es permeti la formulació, implementació, monitorització i avaluació de les polítiques d’impacte o de dimensió territorial de la Unió Europea. Aquest és un repte que requereix la coordinació entre totes les autoritats dels països involucrats  així com la interoperabilitat tècnica i legal.

  Del 27 al 30 de setembre va tenir lloc a Barcelona la conferència anual INSPIRE, que amb el títol “INSPIRing a sustainable environment” va abordar el tema de la compartició de les dades espacials mediambientals entre els països de la Unió Europea(UE). Els organitzadors de la conferència d’aquest any van ser la Comissió Europea, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Instituto Geográfico Nacional.

  A les 3 sessions plenàries els experts dels Països Membres, de la Comissió i també dels sectors públic i privat van compartir les seves experiències i les expectatives futures. Paral·lelament, van tenir lloc un seguit de presentacions per mostrar aplicacions i implementacions d’INSPIRE, reptes i solucions de la interoperabilitat, avenços en recerca i noves tecnologies.

  Els Països membres de la UE tenen assignades una sèrie de tasques administratives i de gestió de la informació espacial. Per començar cal identificar quina és la informació rellevant, documentar-la, és a dir, generar les metadades, proporcionar serveis on-line de  localització, visualització i descàrrega, i finalment, garantir-ne la interoperabilitat amb la resta de països. Aquest procés que va començar al 2009 te com a fita el 21 d’octubre de 2020 en que es pretén que les dades espacials estaran organitzades en models de dades interoperables i accessibles mitjançant serveis.

• Implementació de la directiva
• Conclusions
• Presència del DTES a la conferència
• Redactat i més informació

Implementació de la directiva

Però la consecució d’aquests objectius és un camí llarg i de vegades amb obstacles. Aquests són alguns dels problemes detectats en voler implementar cadascuna de les tasques que acabem d’esmentar:

 

• Identificació de la informació rellevant.
  • Pocs països membres han avançat en aquest tema, la resta s’han de posar al dia
  • Molts països han dirigit els esforços en conjunts de dades “no tan ambientals”
  • Hi ha hagut un increment important en el nombre de conjunts de dades identificades al llarg d’aquests anys. Hem passat de 1.400 a l’any 2007 a prop de 60.000 l’any 2014
• Generació de metadades
  • Es va avançant però la documentació és encara incompleta
  • El grau d’assoliment d’aquest objectiu varia segons el país membre
• Serveis on-line
  • En aquests darrers anys el nombre de serveis de localització han anat augmentat, els de visualització no tant, i per últim els de descàrrega van a ritme més lent.
• Interoperabilitat
  • La interoperabilitat de les dades es troba en una fase inicial, tot just acaba de començar. Els terminis són al 2017 i al 2020, encara queden lluny.
  • S’ha avançat més en interoperabilitat de dades “menys” mediambientals.

Conclusions

En general, s’observa que a la implementació de la directiva INSPIRE marxa a pas lent i de manera desigual segons el país membre, en part degut a les heterogènies polítiques sobre l’ús de les dades i la manca d’inversió en infraestructura i coordinació. Per les experiències exposades al llarg de la conferència a Barcelona s’extreu que quan hi ha hagut inversió per part dels països membres, el resultat ha estat positiu especialment a llarg termini, en termes d’eficiència i d’accés a les dades.

  La rellevància de les dades espacials és inqüestionable i així queda palès tant a l’estratègia europea del Digital Single Market(DSM) com a l’estratègia europea espacial, implementada pel programa Copernicus. La primera estratègia, aprovada al maig de 2015 per la UE, proposa un seguit d’accions a dur a terme per tal de contribuir a l’economia digital europea. L’eGovern i la construcció d’un marc d’interoperabilitat europea són un exemple d’accions que comparteixen amb INSPIRE els mateixos principis d’interoperabilitat i lliure accés a les dades.

Pel que fa a la segona estratègia, el programa Copernicus és el proveïdor i usuari més important de dades espacials, observacions i dades temàtiques dins de l’àmbit d’INSPIRE, i a la conferència van haver-hi varies presentacions que constaten el potencial i els reptes aconseguits en els camps de la sostenibilitat i el medi ambient.

Presència del DTES a la conferència

El Departament, a banda de la intervenció del Secretari General, Ferran Falcó, durant l’obertura de la conferència, va presentar dues ponències, una sobre el projecte “Cap el 2020” a càrrec de Carme Olivella i l’altre sobre els mapes dels habitats com a eina indispensable per al planejament i la gestió de les zones protegides a Catalunya, a càrrec de Pau Sainz de la Maza. Tots dos ponents són membres de Geocom, la comunitat de la informació geogràfica del Departament.

Sobre el primer projecte, “Cap el 2020” (informat al Butlletí #18), tenia per objectiu definir les línies estratègiques d’actuació en matèria de geoinformació per als propers 5 anys.

Redactat i més informació

Redactat per: Cristina Gil

Per saber-ne més: Cristina Gil