Line 11: | Line 11: | ||
− | La cartografia moderna ha afegit nous mètodes en l’adquisició de dades. La tecnologia dels satèl·lits ha evolucionat i ara la qualitat de les dades i la freqüència en què s’obtenen és més alta. A més, s’han fet avenços en la generació automàtica de mapes o generalització. I per últim tenim el crowd sourcing que darrerament s’ha fet molt popular, i que es basa en la participació de la gent en l’elaboració d’un mapa. Es tracta d’un mètode molt potent i molt útil bàsicament per cartografia temàtica, on les persones usuàries mitjançant una aplicació web entren les coordenades del territori i la informació associada. Com a exemples de crowd sourcing al Departament tenim el portal [ | + | La cartografia moderna ha afegit nous mètodes en l’adquisició de dades. La tecnologia dels satèl·lits ha evolucionat i ara la qualitat de les dades i la freqüència en què s’obtenen és més alta. A més, s’han fet avenços en la generació automàtica de mapes o generalització. I per últim tenim el crowd sourcing que darrerament s’ha fet molt popular, i que es basa en la participació de la gent en l’elaboració d’un mapa. Es tracta d’un mètode molt potent i molt útil bàsicament per cartografia temàtica, on les persones usuàries mitjançant una aplicació web entren les coordenades del territori i la informació associada. Com a exemples de crowd sourcing al Departament tenim el portal [[Gil_2011c|Wikipedra]] per generar un mapa de la pedra seca a Catalunya(Butlletí #6 d’Innovació i Recerca), i el [[Gil_2013e|georeferencer]] per georeferenciar mapes antics de la Cartoteca de l’ICC (Butlletí #9 d’Innovació i Recerca). |
Latest revision as of 12:30, 16 May 2019
Què és un mapa? És una interfície perfecta entre la informació geogràfica i les persones usuàries. Segons aquesta definició, de vegades el que fan Google o Microsoft no són mapes realment perquè no comuniquen bé la informació. Es necessària la contribució dels cartògrafs.
El cartògraf modern ha de ser un especialista en varies matèries: algoritmes, geografia, disseny, etc., capaç de respondre a les demandes dels usuaris:
- consultes espaials
- creació de mapes en qualsevol moment i en qualsevol lloc
- adequat a diferents tipus de dispositius (mòbils, tablets, PC, etc.)
- personalitzats, cadascú es pot crear el seu propi mapa
- de disseny simple, de manera que tothom ho pugui entendre (un mapa ha de comunicar!)
La cartografia moderna ha afegit nous mètodes en l’adquisició de dades. La tecnologia dels satèl·lits ha evolucionat i ara la qualitat de les dades i la freqüència en què s’obtenen és més alta. A més, s’han fet avenços en la generació automàtica de mapes o generalització. I per últim tenim el crowd sourcing que darrerament s’ha fet molt popular, i que es basa en la participació de la gent en l’elaboració d’un mapa. Es tracta d’un mètode molt potent i molt útil bàsicament per cartografia temàtica, on les persones usuàries mitjançant una aplicació web entren les coordenades del territori i la informació associada. Com a exemples de crowd sourcing al Departament tenim el portal Wikipedra per generar un mapa de la pedra seca a Catalunya(Butlletí #6 d’Innovació i Recerca), i el georeferencer per georeferenciar mapes antics de la Cartoteca de l’ICC (Butlletí #9 d’Innovació i Recerca).
Pel que fa als mapes base, són els organismes oficials dedicats a la cartografia els qui haurien de proporcionar-los en detriment de Google i/o d’altres empreses, ja que són aquests els que, per tenir un domini de la cartografia i de les disciplines relacionades, poden fer un producte acurat, exacte i fiable.
Per concloure, el Dr. Gartner va fer les següents assumpcions:
- La cartografia és rellevant: les Nacions Unides han creat la UN-GGIM (Global Geospatial Information Management)
- La cartografia és atractiva: les API’s de Google Maps són molt populars, per exemple
- La cartografia és moderna gràcies a les noves tecnologies
- La formació és un element clau per fer front als nous reptes de la cartografia actual
- Cal fer recerca interdisciplinar en cartografia, geoinformació, aspectes legals, disseny, informàtica, etc.
- Cal impulsar la cooperació entre els diferents organismes oficials productors de cartografia, distribuïdors de productes i usuaris, reforçant sempre el paper clau dels organismes oficials.
Georg Gartner és catedràtic del Grup de Recerca en Cartografia a la Universitat Politècnica de Viena (TU). Degà d'Assumptes Acadèmics de Geodèsia i Geoinformació a la TU, és editor de la sèrie de llibres “Notes sobre Geoinformació i Cartografia”, de l’editorial Springer, i també editor de la revista sobre LBS, de Taylor & Francis.
Autors
Redactat per: Cristina Gil
Per saber-ne més: Cristina Gil