Torre Moyes 2011a

• L'estudi
• Resultats
• Diagrama que sintetitza les principals actuacions proposades
• Identificació de noves fonts de sediment
• Dipòsits potencials de sediment
• Estudi complet
• Autors

L'estudi

En les últimes dècades l’ús creixent del litoral ha influït en el balanç de sediments de la costa i ha afectat l'estabilitat de les platges. A la costa del Maresme, l'alt potencial de transport de sediments al llarg del litoral i la urbanització creixent han accentuat el retrocés de les platges. La construcció de ports i d’altres estructures costaneres, que actuen com a barreres per al transport longitudinal de sediments, intensifica l'erosió d'algunes zones, que deixen de rebre aportacions de sediments. Alhora, l'acumulació dels sediments erosionats als ports pot arribar a afectar-ne la funcionalitat.

Com a resposta a aquest problema, el Departament ha desenvolupat el projecte Dragatge dels ports de Catalunya: transvasament que té com a objectiu transvasar els sediments interceptats pels ports a les platges erosionades, per restablir a més el transport longitudinal de sediments i minimitzar l'impacte costaner d'aquestes infraestructures. Simultàniament, la Demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí ha realitzat diverses actuacions de regeneració al litoral. Aquestes intervencions, que afavoreixen la recuperació del balanç sedimentari costaner, posen en evidència la necessitat de noves actuacions que garanteixin el manteniment, entre les quals la necessitat de la valoració de les activitats de transvasament de sorra a l’entorn dels ports i la identificació de noves fonts de sediment per recuperar les zones erosionades.

En aquest context, el Departament ha participat en el projecte europeu Beachmed-e, del Programa INTERREG IIIC-Sud, amb l'objectiu de millorar la gestió costanera i aprofitar la transferència de coneixements i experiències en col·laboració amb diferents institucions i regions de la Mediterrània. Els tres objectius fonamentals en què s’ha centrat directament la participació de la Generalitat de Catalunya van ser:

• La recuperació del cicle sedimentari, concretada en la valoració de l'eficàcia de les activitats de transvasament de sorra als ports de Catalunya i en la seva millora.
• La identificació i la valoració de nous dipòsits potencials de sediment per recuperar les zones erosionades.
• La valoració de la viabilitat d'un observatori interregional per a la defensa de les costes mediterrànies.

  Per abordar aquests objectius, el Departament ha disposat de la col·laboració de l'Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d'Investigacions Científiques (ICM-CSIC), de la Universitat de Barcelona i del Consorci El Far. La interacció entre les institucions científiques i les administracions s’ha revelat altament positiva: els resultats científics derivats de l’estudi han dotat els administradors d’eines útils per millorar la gestió del litoral, especialment en relació amb la recuperació del balanç sedimentari costaner. A continuació es resumeixen els principals resultats obtinguts en aquest estudi.

Resultats

Pel que fa a la valoració de l’eficàcia de les activitats de transvasament de sorra, investigadors de l’ICM-CSIC, de Barcelona, van fer el seguiment durant un any (des de juny de 2006 fins a maig de 2007) de una zona afectada pel projecte Dragatge dels ports de Catalunya. Fase 1A: transvasament: el port del Masnou. Això va permetre valorar les actuacions dutes a terme aquella mateixa primavera i arribar a la conclusió que el Projecte de dragatges havia estat eficaç per al cas particular del port del Masnou: l’acumulació, a l’entorn del port, d’un volum de sorra equivalent al necessari per regenerar les platges confrontants, així com la ràpida recuperació de la zona dragada, van demostrar que era justificat el dragatge periòdic del sediment acumulat al port.

Diagrama que sintetitza les principals actuacions proposades

Figura 1. Diagrama que sintetitza les principals actuacions proposades per a les fases següents del Projecte de dragatges en el tram litoral Premià de Mar – el Masnou.

Identificació de noves fonts de sediment

Respecte de la identificació de noves fonts de sediment, va ser duta a terme per investigadors de l’ICM-CSIC i de la Universitat de Barcelona. S’hi van considerar dipòsits litorals o marins d’origen natural i artificial (figura 2). En particular, es van caracteritzar les barres sorrenques de la plataforma continental catalana, el delta de la Tordera, el prisma infralitoral de Premià de Mar – el Masnou i els sediments interceptats pel port del Masnou.

Dipòsits potencials de sediment

Figura 2. Dipòsits potencials de sediment considerats: cos sedimentari de Mataró, a la plataforma continental catalana; delta de la Tordera; prisma infralitoral de Premià de Mar – el Masnou; i sediments interceptats pel port del Masnou.

Estudi complet

Resultats del projecte. BEACHMED-e Catalunya

[11,71 MB ]

Autors

Redactat per: Marga Torre i Miriam Moyés

Per saber-ne més: Marga Torre i Miriam Moyés