(8 intermediate revisions by the same user not shown) | |||
Line 95: | Line 95: | ||
:*Adherència: En la figura es mostra la variació de la tensió d’adherència per diferents productes. | :*Adherència: En la figura es mostra la variació de la tensió d’adherència per diferents productes. | ||
− | [[ | + | [[Image:Draft_Torre_654530050-image13-c.png|center|600px]] |
Line 106: | Line 106: | ||
− | [[Image:Draft_Torre_654530050-image15-c.png|center| | + | [[Image:Draft_Torre_654530050-image15-c.png|center|600px]] |
Line 112: | Line 112: | ||
− | [[Image:Draft_Torre_654530050-image16-c.png|center| | + | [[Image:Draft_Torre_654530050-image16-c.png|center|649x549px]] |
:*Danys mecànics per una comparació entre Fibra de vidre i no teixit i HaTelit, i es valora la reducció de la resistència en tres escenaris: | :*Danys mecànics per una comparació entre Fibra de vidre i no teixit i HaTelit, i es valora la reducció de la resistència en tres escenaris: | ||
− | : | + | :1.Després de només el trànsit de camions (després de 35 passades de camions de 18 t) |
− | : | + | :2.Després de només la compactació del ferm (sis passades amb rodet de 2.5 t, les passades són 4 de rodet estàtic i 2 de dinàmic). |
− | : | + | :3.Combinació. |
− | [[ | + | [[File:Camiones.jpg|center|517x517px]] |
− | [[ | + | [[File:Resistencia.jpg|center|549x549px]] |
==Procés d’instal·lació== | ==Procés d’instal·lació== | ||
Line 148: | Line 148: | ||
==Conclusions== | ==Conclusions== | ||
− | :*Matèria primera geomalles ha de tenir mòduls elàstic compatible amb asfalt | + | :*Matèria primera geomalles ha de tenir mòduls elàstic compatible amb asfalt. |
:*HaTelit sempre entre capes d’asfalt. | :*HaTelit sempre entre capes d’asfalt. | ||
− | :*Samigrid directament sobre formigó implica un Geotèxtil de major gramatge | + | :*Samigrid directament sobre formigó implica un Geotèxtil de major gramatge. |
− | :*Adherència entre capes fonamental dona lloc a recobriment bituminós de fàbrica (<65% betum) | + | :*Adherència entre capes fonamental dona lloc a recobriment bituminós de fàbrica (<65% betum). |
:*PET i PVA tenen un bon comportament a la fatiga tant en flexió com a tallant. Fibra de vidre? | :*PET i PVA tenen un bon comportament a la fatiga tant en flexió com a tallant. Fibra de vidre? | ||
Line 160: | Line 160: | ||
:*Danys mecànics importants en fibra de vidre si no està protegida. | :*Danys mecànics importants en fibra de vidre si no està protegida. | ||
− | :*PET (ℇ < 10 %) Sol·licitacions Carreteres Convencionals | + | :*PET (ℇ < 10 %) Sol·licitacions Carreteres Convencionals. |
− | < | + | :*PVA (ℇ < 6 %) Sol·licitacions aero-portuàries, carreteres tractades amb calç. Ferms rígids. |
+ | |||
+ | ==Autores== | ||
+ | |||
+ | Redactat per: [mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre] i [mailto:eugenia.alvarez@gencat.cat Eugènia Àlvarez] | ||
− | : | + | Per saber-ne més: [mailto:eugenia.alvarez@gencat.cat Eugènia Àlvarez] |
Latest revision as of 12:25, 14 February 2023
Contents
- 1 Funcions dels Geosintètics
- 2 Geosintètics de reforç
- 3 Algunes funcions i característiques en aplicacions en obra civil
- 4 Ús a terraplens
- 5 Reforç de ferms
- 6 Disseny i caracterització de materials per la seva utilització en sistemes d’antireflexió de fissures amb geosintètics: SAFI
- 7 Procés d’instal·lació
- 8 Conclusions
- 9 Autores
Funcions dels Geosintètics
Separació, filtre, drenatge, protecció, reforç i reparació de ferm, impermeabilització.
Dins d’aquestes funcions, pel que fa a la de reforç, el dos tipus d’estructures que es presenten:
Geomalles:
- Alta interacció amb el sòl i no es produeixen discontinuïtats al massís del sòl reforçat.
- Alta impermeabilitat i no augmenten les pressions intersticials.
- Protecció de les fibres resistents i danys mecànics i químics menors.
Geotèxtil teixit:
- Serveix com a separador entre materials i així evita la contaminació per fins.
- Normalment és més econòmic.
- S’empra en aplicacions determinades.
Geosintètics de reforç
Aquesta taula resumeix les característiques generals
El paràmetre que determina el coeficient de disseny d’un geosintètic de reforç ve ponderat a partir del coeficient nominal amb cinc paràmetres més com indica la imatge.
Algunes funcions i característiques en aplicacions en obra civil
Els geosintètics tenen una funció primordial a la capa base, mitjançant el augment de la capacitat portant i la millora de la de trànsit.
Les dues geomalles que es presenten són Basetrac Grid que són geomalles biaxials pel reforç i Basetrac Duo ( geomalla biaxial + no teixit) que és una unió temporal per fer reforç i separació.
És important destacar que la geomalla de reforç col·locada a la base de reblert farà un important benefici estructural a l’homogeneïtzar i reduir els assentament produïts segons la gràfica adjunta, el comportament del sòl sense reforçar seguiria la forma de la línia discontínua, seient diferencials amb seient màxim A i el sòl reforçat es comportaria segons la franja blava, seient homogeni i de valor 2/3 A. Amb la qual cosa es reduiria el valor del seient produït a 1/3 i a més seria homogeni.
Aquest fenomen ve produït per l’efecte de rigidització, efecte “placa” que la geomalla provoca al sòl, disminuint d’aquesta forma els seients diferencials i/o els totals.
Ús a terraplens
Aquesta imatge mostra la necessitat i la localització del possible reforç a terraplens.
Reforç de ferms
Per a què serveix?
- Augmentar la vida útil
- Reduir els costos de conservació com a millora estructural
- Reduir l’espessor de ferm
Un exemple en pot veure en aquesta corba de manteniment:
Disseny i caracterització de materials per la seva utilització en sistemes d’antireflexió de fissures amb geosintètics: SAFI
Pel que fa a diferents fenòmens, per exemple:
- Adherència: En la figura es mostra la variació de la tensió d’adherència per diferents productes.
- Temperatura i els seus efectes com els que apareixen a la imatge
- Fatiga: s’han fet assajos en les següents amb l’esquema que es presenta a la figura:
I a la figura es mostren les mesures del promig dels resultats dels diferents productes
- Danys mecànics per una comparació entre Fibra de vidre i no teixit i HaTelit, i es valora la reducció de la resistència en tres escenaris:
- 1.Després de només el trànsit de camions (després de 35 passades de camions de 18 t)
- 2.Després de només la compactació del ferm (sis passades amb rodet de 2.5 t, les passades són 4 de rodet estàtic i 2 de dinàmic).
- 3.Combinació.
Procés d’instal·lació
Compta amb les fases següents:
- Regularització i neteja de la superfície
- Rec d’emulsió adherent
- Fixat d’HaTelit
- Estesa d’HaTelit
- Perfecte adherència
- Estesa de nou asfalt
- Compactació
Conclusions
- Matèria primera geomalles ha de tenir mòduls elàstic compatible amb asfalt.
- HaTelit sempre entre capes d’asfalt.
- Samigrid directament sobre formigó implica un Geotèxtil de major gramatge.
- Adherència entre capes fonamental dona lloc a recobriment bituminós de fàbrica (<65% betum).
- PET i PVA tenen un bon comportament a la fatiga tant en flexió com a tallant. Fibra de vidre?
- Danys mecànics importants en fibra de vidre si no està protegida.
- PET (ℇ < 10 %) Sol·licitacions Carreteres Convencionals.
- PVA (ℇ < 6 %) Sol·licitacions aero-portuàries, carreteres tractades amb calç. Ferms rígids.
Autores
Redactat per: Marga Torre i Eugènia Àlvarez
Per saber-ne més: Eugènia Àlvarez