(Created page with " ==Seguiment de la mortalitat de nacres per infecció de protozou i manteniment d’individus estabulats. M2019 == Direcció de projecte: Servei de Fauna i Flora Altres par...") |
(Tag: Visual edit) |
||
| (3 intermediate revisions by the same user not shown) | |||
| Line 1: | Line 1: | ||
| + | <nowiki>#</nowiki>2019 | ||
| + | '''Direcció de projecte:''' Servei de Fauna i Flora | ||
| − | + | '''Altres participants:''' IRTA | |
| − | + | '''Període:''' agost a desembre de 2019 | |
| − | + | ==Descripció== | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | Descripció | ||
La nacra (''Pinna nobilis'' Linnaeus,1758) és un mol·lusc bivalve mediterrani actualment catalogat en perill crític d’extinció degut a una malaltia causada per una espècie de protozou, ''Haplosporidium pinnae, ''que produeix mortalitats properes al 100% de la població. A partir del 2016 tota la costa espanyola s’ha vist progressivament afectada i els últims focus d’infecció s’han detectat a Catalunya. Només una població recentment descoberta la badia dels Alfacs i uns quants individus al mar Menor encara no s’han vist afectats per la malaltia, per motius que es desconeixen. | La nacra (''Pinna nobilis'' Linnaeus,1758) és un mol·lusc bivalve mediterrani actualment catalogat en perill crític d’extinció degut a una malaltia causada per una espècie de protozou, ''Haplosporidium pinnae, ''que produeix mortalitats properes al 100% de la població. A partir del 2016 tota la costa espanyola s’ha vist progressivament afectada i els últims focus d’infecció s’han detectat a Catalunya. Només una població recentment descoberta la badia dels Alfacs i uns quants individus al mar Menor encara no s’han vist afectats per la malaltia, per motius que es desconeixen. | ||
| Line 21: | Line 19: | ||
[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_356113744-image1.png|600px]] | [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_356113744-image1.png|600px]] | ||
| − | + | ==Senyalització d’individus seguits en l’estudi== | |
A principis de 2018 es van implementar 3 punts de seguiment de la població a la badia dels Alfacs (recordeu que al juliol de 2018 va començar la malaltia). Entre l’agost i el desembre de 2019 es va estendre el seguiment a un total de 10 punts per millorar la comprensió dels patrons temporals i espacials d’expansió de la malaltia i dels possibles factors físico-químics que els determinen (salinitat, temperatura, concentració d’oxigen i pH). | A principis de 2018 es van implementar 3 punts de seguiment de la població a la badia dels Alfacs (recordeu que al juliol de 2018 va començar la malaltia). Entre l’agost i el desembre de 2019 es va estendre el seguiment a un total de 10 punts per millorar la comprensió dels patrons temporals i espacials d’expansió de la malaltia i dels possibles factors físico-químics que els determinen (salinitat, temperatura, concentració d’oxigen i pH). | ||
| − | + | [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_356113744-image2.png|600px]] | |
| − | + | <small>''Punts de seguiment''</small> | |
| − | Punts de seguiment | ||
A banda d’això es mantenen vius 12 dels 106 individus estabulats en anys anteriors a les instal·lacions de l’IRTA. Les analítiques per determinar les causes de la mort han donat consistentment negatives per a la presència de ''Haplosporidium pinnae'' i només 3 individus morts durant l’abril de 2019 van ser positius per a ''Mycobacteria'' sp. Les analítiques microbiològiques per determinar la causa de la mort l’any 2018 van apuntar al bacteri ''V. mediterranei'', que està present en un 60% de les nacres de la badia dels Alfacs. Aquest bacteri és capaç de causar mortalitat a dosis molt baixes i possiblement es veu afavorit en les condicions d’estrès de l’estabulació. Durant el 2018 s’havien provat tractaments d’antibiòtics i vitamines per reduir la càrrega bacteriana i minimitzar la infecció, amb escàs èxit. Durant l’any 2019, quan es va iniciar un nou brot de mortalitat que no es va poder controlar amb antibiòtic es van moure les nacres a un tanc a temperatura controlada de 15ºC. Aquetsa mesura es va mostrar eifcaç per revertir la mortalitat. D’altra banda, durant el 2019 s’ha començat a complementar la dieta de les nacres -a base de tres espècies de fitoplàncton- amb quistos de micocrustacis d’''Artemia salina''. Aquesta petita aportació de dieta animal es pensa que podria millorar el benestar dels individus , disminuir l’estrès d’estabulació i contribuir a al maduració gonadal indispensable per reproduir-se en captivitat. | A banda d’això es mantenen vius 12 dels 106 individus estabulats en anys anteriors a les instal·lacions de l’IRTA. Les analítiques per determinar les causes de la mort han donat consistentment negatives per a la presència de ''Haplosporidium pinnae'' i només 3 individus morts durant l’abril de 2019 van ser positius per a ''Mycobacteria'' sp. Les analítiques microbiològiques per determinar la causa de la mort l’any 2018 van apuntar al bacteri ''V. mediterranei'', que està present en un 60% de les nacres de la badia dels Alfacs. Aquest bacteri és capaç de causar mortalitat a dosis molt baixes i possiblement es veu afavorit en les condicions d’estrès de l’estabulació. Durant el 2018 s’havien provat tractaments d’antibiòtics i vitamines per reduir la càrrega bacteriana i minimitzar la infecció, amb escàs èxit. Durant l’any 2019, quan es va iniciar un nou brot de mortalitat que no es va poder controlar amb antibiòtic es van moure les nacres a un tanc a temperatura controlada de 15ºC. Aquetsa mesura es va mostrar eifcaç per revertir la mortalitat. D’altra banda, durant el 2019 s’ha començat a complementar la dieta de les nacres -a base de tres espècies de fitoplàncton- amb quistos de micocrustacis d’''Artemia salina''. Aquesta petita aportació de dieta animal es pensa que podria millorar el benestar dels individus , disminuir l’estrès d’estabulació i contribuir a al maduració gonadal indispensable per reproduir-se en captivitat. | ||
| Line 33: | Line 30: | ||
Les conclusions principals de la recerca hores d’ara són: | Les conclusions principals de la recerca hores d’ara són: | ||
| − | + | *La malaltia causada per ''Haplosporidium pinnae ''i ''Mycobacteria'' està en expansió a la badia dels Alfacs. L’estiu del 2019 hi ha hagut la segona onada de la malaltia. | |
| − | + | *Hi ha hagut mortalitats totals i molt elevades a la majoria dels 10 cercles de seguiment. Les zones més interiors de la badia són les que no s’han vist afectades, si bé tenen menys abundància natural d’individus. | |
| − | + | *Els individus joves semblen tenir més resistència a la malaltia. | |
| − | + | *Les altes temperatures observades sobretot durant l’agost i encara durant el setembre, semblen ser un factor propiciador de la malaltia. Durant els mesos més freds, com l’octubre, la mortalitat desapareix. | |
| − | + | *El patró d’actuació a temperatures superiors a 20ºC no es correspon amb la forma d’actuació de ''pinnae''., que causa mortalitats a més de 13,5ºC. Se sospita el paper d’altres patògens com ''Mycobacteria'' sp. i ''V. mediterrane''i. | |
| − | + | *Les salinitats observades, malgrat que són significativament més baixes que a mar obert, no són capaces d’aturar la malaltia. | |
| − | + | *Pel que fa als individus estabulats, cal seguir investigant els tractaments amb anitbiòtic i temperatura controlada per reduir la mortalitat per ''mediterranei''. | |
| − | + | *El complement nutricional del fitoplàncton amb microcrustacis iniciat pot ser crucial per al seu manteniment òptim i desenvolupament gonadal. També la reducció de les densitats d’estabulació per evitar contagis. | |
[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_356113744-image3.png|600px]] | [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_356113744-image3.png|600px]] | ||
| − | < | + | ''<small>Gràfica de temperatura/mortalitat a la zona més afectada per la malaltia</small>'' |
| − | |||
| − | Observacions | + | ==Observacions== |
L'actuació té vocació de continuar l’any 2020 i han demanat ajuts FEDER i d'altres fons. | L'actuació té vocació de continuar l’any 2020 i han demanat ajuts FEDER i d'altres fons. | ||
| Line 62: | Line 58: | ||
[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_356113744-image4.png|600px]] | [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_356113744-image4.png|600px]] | ||
| − | < | + | ''<small>Nacra trencada per colisió</small>'' |
| − | Finalitat | + | ==Finalitat== |
| − | + | *Fer un seguiment de la mortalitat de les nacres a la badia dels Alfacs. | |
| − | + | *Comprendre els patrons espacials i temporals d’expansió de la malaltia. | |
| − | + | *Determinar la possible correlació dels patrons amb factors fisicoquímics (salinitat, temperatura, concentració d’oxigen i pH). | |
| − | + | *Reduir la mortalitat i millorar el benestar de les poblacions de nacres estabulades a les installacions de l’IRTA. | |
| − | Novetats que aporta l'acció | + | ==Novetats que aporta l'acció== |
Fer seguiment de la distribució de la malaltia provocada per ''H. pinnae ''en una de les poblacions més grans de nacres de Catalunya. | Fer seguiment de la distribució de la malaltia provocada per ''H. pinnae ''en una de les poblacions més grans de nacres de Catalunya. | ||
| Line 82: | Line 78: | ||
Estudiar la viabilitat d’estabular nacres i eventualment d’arribar a fer-ne reproducció en captivitat. | Estudiar la viabilitat d’estabular nacres i eventualment d’arribar a fer-ne reproducció en captivitat. | ||
| − | Fonaments de la novetat | + | ==Fonaments de la novetat== |
La malaltia provocada per ''H. pinnae'' és insuficientment coneguda malgrat que causa mortalitats molt elevades, gairebé del 100% de les poblacions. La comprensió de la malaltia és prioritària per poder prendre mesures per fer viables les poblacions que resten hores d’ara. | La malaltia provocada per ''H. pinnae'' és insuficientment coneguda malgrat que causa mortalitats molt elevades, gairebé del 100% de les poblacions. La comprensió de la malaltia és prioritària per poder prendre mesures per fer viables les poblacions que resten hores d’ara. | ||
L’estabulació d’individus ex situ és una mesura pal·liativa dels estralls de la malaltia que només podrà ser efectiva si és possible garantir la supervivència (i posteriorment la reproducció en captivitat) dels individus. Cal avançar en el coneixement de com proporcionar el benestar adequat als individus. | L’estabulació d’individus ex situ és una mesura pal·liativa dels estralls de la malaltia que només podrà ser efectiva si és possible garantir la supervivència (i posteriorment la reproducció en captivitat) dels individus. Cal avançar en el coneixement de com proporcionar el benestar adequat als individus. | ||
Latest revision as of 09:38, 4 January 2023
#2019
Direcció de projecte: Servei de Fauna i Flora
Altres participants: IRTA
Període: agost a desembre de 2019
Contents
Descripció
La nacra (Pinna nobilis Linnaeus,1758) és un mol·lusc bivalve mediterrani actualment catalogat en perill crític d’extinció degut a una malaltia causada per una espècie de protozou, Haplosporidium pinnae, que produeix mortalitats properes al 100% de la població. A partir del 2016 tota la costa espanyola s’ha vist progressivament afectada i els últims focus d’infecció s’han detectat a Catalunya. Només una població recentment descoberta la badia dels Alfacs i uns quants individus al mar Menor encara no s’han vist afectats per la malaltia, per motius que es desconeixen.
La població existent a la badia del Fangar del delta de l’Ebre va començar a veure’s afectada el juliol del 2018 coincidint amb temperatures especialment elevades.
Hi ha un altre patogen, un micobacteri Mycobacteria sp., que també s’ha identificat com a causant de mortalitats massives de nacres a les costes italianes i la seva presència també s’ha confirmat a la badia dels Alfacs.
L’activitat de recerca encarregada pel Servei de Fauna i Flora a l’IRTA tenia per objectiu fer un seguiment de la mortalitat dels individus de nacres a la badia dels Alfacs i mirar de garantir la supervivència d’un nombre d’individus suficient mitjançant la seva estabulació a temperatures controlades.
Senyalització d’individus seguits en l’estudi
A principis de 2018 es van implementar 3 punts de seguiment de la població a la badia dels Alfacs (recordeu que al juliol de 2018 va començar la malaltia). Entre l’agost i el desembre de 2019 es va estendre el seguiment a un total de 10 punts per millorar la comprensió dels patrons temporals i espacials d’expansió de la malaltia i dels possibles factors físico-químics que els determinen (salinitat, temperatura, concentració d’oxigen i pH).
Punts de seguiment
A banda d’això es mantenen vius 12 dels 106 individus estabulats en anys anteriors a les instal·lacions de l’IRTA. Les analítiques per determinar les causes de la mort han donat consistentment negatives per a la presència de Haplosporidium pinnae i només 3 individus morts durant l’abril de 2019 van ser positius per a Mycobacteria sp. Les analítiques microbiològiques per determinar la causa de la mort l’any 2018 van apuntar al bacteri V. mediterranei, que està present en un 60% de les nacres de la badia dels Alfacs. Aquest bacteri és capaç de causar mortalitat a dosis molt baixes i possiblement es veu afavorit en les condicions d’estrès de l’estabulació. Durant el 2018 s’havien provat tractaments d’antibiòtics i vitamines per reduir la càrrega bacteriana i minimitzar la infecció, amb escàs èxit. Durant l’any 2019, quan es va iniciar un nou brot de mortalitat que no es va poder controlar amb antibiòtic es van moure les nacres a un tanc a temperatura controlada de 15ºC. Aquetsa mesura es va mostrar eifcaç per revertir la mortalitat. D’altra banda, durant el 2019 s’ha començat a complementar la dieta de les nacres -a base de tres espècies de fitoplàncton- amb quistos de micocrustacis d’Artemia salina. Aquesta petita aportació de dieta animal es pensa que podria millorar el benestar dels individus , disminuir l’estrès d’estabulació i contribuir a al maduració gonadal indispensable per reproduir-se en captivitat.
Les conclusions principals de la recerca hores d’ara són:
- La malaltia causada per Haplosporidium pinnae i Mycobacteria està en expansió a la badia dels Alfacs. L’estiu del 2019 hi ha hagut la segona onada de la malaltia.
- Hi ha hagut mortalitats totals i molt elevades a la majoria dels 10 cercles de seguiment. Les zones més interiors de la badia són les que no s’han vist afectades, si bé tenen menys abundància natural d’individus.
- Els individus joves semblen tenir més resistència a la malaltia.
- Les altes temperatures observades sobretot durant l’agost i encara durant el setembre, semblen ser un factor propiciador de la malaltia. Durant els mesos més freds, com l’octubre, la mortalitat desapareix.
- El patró d’actuació a temperatures superiors a 20ºC no es correspon amb la forma d’actuació de pinnae., que causa mortalitats a més de 13,5ºC. Se sospita el paper d’altres patògens com Mycobacteria sp. i V. mediterranei.
- Les salinitats observades, malgrat que són significativament més baixes que a mar obert, no són capaces d’aturar la malaltia.
- Pel que fa als individus estabulats, cal seguir investigant els tractaments amb anitbiòtic i temperatura controlada per reduir la mortalitat per mediterranei.
- El complement nutricional del fitoplàncton amb microcrustacis iniciat pot ser crucial per al seu manteniment òptim i desenvolupament gonadal. També la reducció de les densitats d’estabulació per evitar contagis.
Gràfica de temperatura/mortalitat a la zona més afectada per la malaltia
Observacions
L'actuació té vocació de continuar l’any 2020 i han demanat ajuts FEDER i d'altres fons.
Les poblacions de nacres es veuen molt afectades per les malalties provocades per H. Pinnae i Mycobateria sp. i per les col·lisions amb embarcacions (les nacres estan enterrades superficialment i es veuen afectades per els embarcacions d’esbarjo que fondegen a les costes). Malgrat la complicada situació patològica i d’impacte antròpic s’ha observat l’alliberament de gàmetes a la meitat interior de la badia i aquesta població està considerada com la segona més gran del Mediterrani. Per tant, és potencialment viable i la seva conservació és un objectiu prioritari per recuperar l’espècie.
Nacra trencada per colisió
Finalitat
- Fer un seguiment de la mortalitat de les nacres a la badia dels Alfacs.
- Comprendre els patrons espacials i temporals d’expansió de la malaltia.
- Determinar la possible correlació dels patrons amb factors fisicoquímics (salinitat, temperatura, concentració d’oxigen i pH).
- Reduir la mortalitat i millorar el benestar de les poblacions de nacres estabulades a les installacions de l’IRTA.
Novetats que aporta l'acció
Fer seguiment de la distribució de la malaltia provocada per H. pinnae en una de les poblacions més grans de nacres de Catalunya.
Comprendre patrons espacials i temporals de distribució de la malaltia i les seves correlacions amb factors fisicoquímics de l’aigua.
Estudiar la viabilitat d’estabular nacres i eventualment d’arribar a fer-ne reproducció en captivitat.
Fonaments de la novetat
La malaltia provocada per H. pinnae és insuficientment coneguda malgrat que causa mortalitats molt elevades, gairebé del 100% de les poblacions. La comprensió de la malaltia és prioritària per poder prendre mesures per fer viables les poblacions que resten hores d’ara.
L’estabulació d’individus ex situ és una mesura pal·liativa dels estralls de la malaltia que només podrà ser efectiva si és possible garantir la supervivència (i posteriorment la reproducció en captivitat) dels individus. Cal avançar en el coneixement de com proporcionar el benestar adequat als individus.
