(Created page with " ==Quantificació de danys ocasionats per la polla blava als arrossars del delta de l'Ebre. M2019 == Direcció de projecte: Servei de Fauna i Flora Altres participants: Cen...") |
(Tag: Visual edit) |
||
(3 intermediate revisions by the same user not shown) | |||
Line 1: | Line 1: | ||
+ | <nowiki>#</nowiki>2019 | ||
+ | '''Direcció de projecte:''' Servei de Fauna i Flora | ||
− | + | '''Altres participants:''' Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Inforest-Drone JRU | |
− | + | '''Període:''' gener a desembre de 2019 | |
− | + | ==Descripció== | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | Descripció | ||
La polla blava (''Porphyrio porphyrio'') és un ocell gairebé sedentari, que pot fer desplaçaments dins Catalunya, però que pel general no es mou dels aiguamolls temporals i els cinyells de canyissar que envolten llacunes permanents on viu. Va ser extingida a Catalunya a mitjans del segle XX per la reducció de les zones humides on habitava però sobre tot per la pressió cinegètica a la que va ser sotmesa atesos els seus costums no gaire esquius. Després d’una expansió pel llevant ibèric, va recolonitzar de forma natural el Delta de l’Ebre gràcies a la seva protecció i la prohibició de caçar-la. S’alimenta als marges dels canyissars i bogars però també ha descobert que les mates d’arròs poden esdevenir una font d’alimentació alguns mesos l’any. Com a mesura de protecció de l’espècie, l’administració indemnitza als agricultors els danys que produeixen als conreus, que no són fàcils d’avaluar ja no són homogenis en el territori sinó que tenen relació amb la vegetació natural que hi hagi a prop. A més, la polla blava no fa una afectació homogènia sinó que, pel seu comportament, els danys fins i tot poden ser invisibles des del marge de la parcel·la afectada. | La polla blava (''Porphyrio porphyrio'') és un ocell gairebé sedentari, que pot fer desplaçaments dins Catalunya, però que pel general no es mou dels aiguamolls temporals i els cinyells de canyissar que envolten llacunes permanents on viu. Va ser extingida a Catalunya a mitjans del segle XX per la reducció de les zones humides on habitava però sobre tot per la pressió cinegètica a la que va ser sotmesa atesos els seus costums no gaire esquius. Després d’una expansió pel llevant ibèric, va recolonitzar de forma natural el Delta de l’Ebre gràcies a la seva protecció i la prohibició de caçar-la. S’alimenta als marges dels canyissars i bogars però també ha descobert que les mates d’arròs poden esdevenir una font d’alimentació alguns mesos l’any. Com a mesura de protecció de l’espècie, l’administració indemnitza als agricultors els danys que produeixen als conreus, que no són fàcils d’avaluar ja no són homogenis en el territori sinó que tenen relació amb la vegetació natural que hi hagi a prop. A més, la polla blava no fa una afectació homogènia sinó que, pel seu comportament, els danys fins i tot poden ser invisibles des del marge de la parcel·la afectada. | ||
Line 15: | Line 13: | ||
[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849055759-image1.jpeg|600px]] | [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849055759-image1.jpeg|600px]] | ||
− | < | + | <small>''Foto: Ricard Gutiérrez''</small> |
Des de l’any 2018 s’ha encarregat al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya una metodologia d’avaluació i contrast dels danys reportats pels propietaris de les parcel·les basada en l’anàlisi d’imatges del satèl·lit Sentinel que pogués donar resposta a aquesta dificultat metodológica d’avaluació dels danys i establís un mecanismo fiable i objectiu d’avaluació per a totes les parts implicades. | Des de l’any 2018 s’ha encarregat al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya una metodologia d’avaluació i contrast dels danys reportats pels propietaris de les parcel·les basada en l’anàlisi d’imatges del satèl·lit Sentinel que pogués donar resposta a aquesta dificultat metodológica d’avaluació dels danys i establís un mecanismo fiable i objectiu d’avaluació per a totes les parts implicades. | ||
Line 21: | Line 19: | ||
El procés seguit va ser el següent: | El procés seguit va ser el següent: | ||
− | + | *Volar parcelles concretes del delta de l’Ebre amb drons. | |
− | + | *Calcular la verdor dels diferents píxels (les imatges obtingudes són de definició elevada). | |
− | + | *Seleccionar la vegetació “no verda” o “menys verda” per determinar quina superfície ha pogut ser objecte de danys ocasionats per la polla blava. | |
− | + | *Comparar els resultats amb les imatges obtingudes pel satèllit Sentinel per a tot el delta de l’Ebre (de menys resolució, 10 x 10 m). | |
− | + | *Extrapolar els resultats i fixar uns factors de correlació que permetin avaluar els danys a qualsevol parcella, estimant quina superfície de la parcel·la està coberta per vegetació (intacta) i quina està coberta totalment o parcialment per aigua (danyada). | |
− | + | [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849055759-image2.jpeg|600px]] | |
Al 2019 les reclamacions presentades pels agricultors s’han avaluat amb aquest metodologia. Es van sol·licitar indemnitzacions per a un total de 108,44 ha i se’n van concedir per a un total de 106,57 ha (el 97,92%). | Al 2019 les reclamacions presentades pels agricultors s’han avaluat amb aquest metodologia. Es van sol·licitar indemnitzacions per a un total de 108,44 ha i se’n van concedir per a un total de 106,57 ha (el 97,92%). | ||
Line 37: | Line 35: | ||
Cal tenir en compte que els criteris de valoració emprats consideren que: | Cal tenir en compte que els criteris de valoració emprats consideren que: | ||
− | + | *si la superfície reclamada és més gran que la que es verifica amb aquesta metodologia, s’indemnitza la segona | |
− | + | *si la superfície reclamada és més petita que la que es verifica, s’indemnitza la primera. | |
− | Observacions | + | ==Observacions== |
Al 2018 es va fer una reunió explicativa amb el sector arrosaire al Parc natural del delta de l’Ebre, durant la qual van aflorar alguns elements metodològics que van facultar una revisió dels models d’anàlisi de les imatges via satèl·lit i que van permetre acotar amb millor precisió l’abast dels danys sol·licitats. | Al 2018 es va fer una reunió explicativa amb el sector arrosaire al Parc natural del delta de l’Ebre, durant la qual van aflorar alguns elements metodològics que van facultar una revisió dels models d’anàlisi de les imatges via satèl·lit i que van permetre acotar amb millor precisió l’abast dels danys sol·licitats. | ||
Line 47: | Line 45: | ||
Durant el 2019 dificultats tècniques sobrevingudes i insalvables van provocar que no es poguessin millorar les anàlisis fetes el 2018 i que aquelles haguessin de ser preses com a referència. En els propers anys la metodologia s’ha d’acabar de millorar i ajustar. | Durant el 2019 dificultats tècniques sobrevingudes i insalvables van provocar que no es poguessin millorar les anàlisis fetes el 2018 i que aquelles haguessin de ser preses com a referència. En els propers anys la metodologia s’ha d’acabar de millorar i ajustar. | ||
− | Finalitat | + | ==Finalitat== |
Avaluar amb precisió i objectivitat els danys ocasionats per la polla blava als arrossars del delta de l’Ebre quan s’alimenta dels cultius. | Avaluar amb precisió i objectivitat els danys ocasionats per la polla blava als arrossars del delta de l’Ebre quan s’alimenta dels cultius. | ||
Line 55: | Line 53: | ||
Establir un mètode objectiu, fiable, sistemàtic i exportable per avaluar la superfície d’arrossars que ha estat menjada per individus de polla blava, una espècie de danys difícils d’avaluar des de terra i visualment, i que ha de ser objecte d’indemnització per part de l’administració. | Establir un mètode objectiu, fiable, sistemàtic i exportable per avaluar la superfície d’arrossars que ha estat menjada per individus de polla blava, una espècie de danys difícils d’avaluar des de terra i visualment, i que ha de ser objecte d’indemnització per part de l’administració. | ||
− | Fonaments de la novetat | + | ==Fonaments de la novetat== |
Fins avui, la superfície d’arrossars afectada per danys de la polla blava era estimada a ull pels propietaris de les parcel·les, que presentaven la reclamació pertinent. Posteriorment, la superfície objecte d’indemnització era confirmada o ajustada per agents del Cos d’Agents Rurals mitjançant una visita del terreny ''in situ''. L’altura dels conreus, la topografia i els accessos condicionaven en gran mesura la precisió de les estimacions i sovint feien impossible de determinar-la amb fiabilitat. Aquest nou mètode d’estimació de la superfície danyada està basat en una observació completa des de l’aire i, malgrat que la resolució i la precisió són millorables, aporta major rigor i fiabilitat, sense menystenir i com a reforç de les avaluacions des de terra que es puguin fer en efectuar la sol·licitud per part de la propietat. | Fins avui, la superfície d’arrossars afectada per danys de la polla blava era estimada a ull pels propietaris de les parcel·les, que presentaven la reclamació pertinent. Posteriorment, la superfície objecte d’indemnització era confirmada o ajustada per agents del Cos d’Agents Rurals mitjançant una visita del terreny ''in situ''. L’altura dels conreus, la topografia i els accessos condicionaven en gran mesura la precisió de les estimacions i sovint feien impossible de determinar-la amb fiabilitat. Aquest nou mètode d’estimació de la superfície danyada està basat en una observació completa des de l’aire i, malgrat que la resolució i la precisió són millorables, aporta major rigor i fiabilitat, sense menystenir i com a reforç de les avaluacions des de terra que es puguin fer en efectuar la sol·licitud per part de la propietat. |
Latest revision as of 09:37, 4 January 2023
#2019
Direcció de projecte: Servei de Fauna i Flora
Altres participants: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Inforest-Drone JRU
Període: gener a desembre de 2019
Descripció
La polla blava (Porphyrio porphyrio) és un ocell gairebé sedentari, que pot fer desplaçaments dins Catalunya, però que pel general no es mou dels aiguamolls temporals i els cinyells de canyissar que envolten llacunes permanents on viu. Va ser extingida a Catalunya a mitjans del segle XX per la reducció de les zones humides on habitava però sobre tot per la pressió cinegètica a la que va ser sotmesa atesos els seus costums no gaire esquius. Després d’una expansió pel llevant ibèric, va recolonitzar de forma natural el Delta de l’Ebre gràcies a la seva protecció i la prohibició de caçar-la. S’alimenta als marges dels canyissars i bogars però també ha descobert que les mates d’arròs poden esdevenir una font d’alimentació alguns mesos l’any. Com a mesura de protecció de l’espècie, l’administració indemnitza als agricultors els danys que produeixen als conreus, que no són fàcils d’avaluar ja no són homogenis en el territori sinó que tenen relació amb la vegetació natural que hi hagi a prop. A més, la polla blava no fa una afectació homogènia sinó que, pel seu comportament, els danys fins i tot poden ser invisibles des del marge de la parcel·la afectada.
Foto: Ricard Gutiérrez
Des de l’any 2018 s’ha encarregat al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya una metodologia d’avaluació i contrast dels danys reportats pels propietaris de les parcel·les basada en l’anàlisi d’imatges del satèl·lit Sentinel que pogués donar resposta a aquesta dificultat metodológica d’avaluació dels danys i establís un mecanismo fiable i objectiu d’avaluació per a totes les parts implicades.
El procés seguit va ser el següent:
- Volar parcelles concretes del delta de l’Ebre amb drons.
- Calcular la verdor dels diferents píxels (les imatges obtingudes són de definició elevada).
- Seleccionar la vegetació “no verda” o “menys verda” per determinar quina superfície ha pogut ser objecte de danys ocasionats per la polla blava.
- Comparar els resultats amb les imatges obtingudes pel satèllit Sentinel per a tot el delta de l’Ebre (de menys resolució, 10 x 10 m).
- Extrapolar els resultats i fixar uns factors de correlació que permetin avaluar els danys a qualsevol parcella, estimant quina superfície de la parcel·la està coberta per vegetació (intacta) i quina està coberta totalment o parcialment per aigua (danyada).
Al 2019 les reclamacions presentades pels agricultors s’han avaluat amb aquest metodologia. Es van sol·licitar indemnitzacions per a un total de 108,44 ha i se’n van concedir per a un total de 106,57 ha (el 97,92%).
Cal tenir en compte que els criteris de valoració emprats consideren que:
- si la superfície reclamada és més gran que la que es verifica amb aquesta metodologia, s’indemnitza la segona
- si la superfície reclamada és més petita que la que es verifica, s’indemnitza la primera.
Observacions
Al 2018 es va fer una reunió explicativa amb el sector arrosaire al Parc natural del delta de l’Ebre, durant la qual van aflorar alguns elements metodològics que van facultar una revisió dels models d’anàlisi de les imatges via satèl·lit i que van permetre acotar amb millor precisió l’abast dels danys sol·licitats.
Durant el 2019 dificultats tècniques sobrevingudes i insalvables van provocar que no es poguessin millorar les anàlisis fetes el 2018 i que aquelles haguessin de ser preses com a referència. En els propers anys la metodologia s’ha d’acabar de millorar i ajustar.
Finalitat
Avaluar amb precisió i objectivitat els danys ocasionats per la polla blava als arrossars del delta de l’Ebre quan s’alimenta dels cultius.
Novetats que aporta l’acció
Establir un mètode objectiu, fiable, sistemàtic i exportable per avaluar la superfície d’arrossars que ha estat menjada per individus de polla blava, una espècie de danys difícils d’avaluar des de terra i visualment, i que ha de ser objecte d’indemnització per part de l’administració.
Fonaments de la novetat
Fins avui, la superfície d’arrossars afectada per danys de la polla blava era estimada a ull pels propietaris de les parcel·les, que presentaven la reclamació pertinent. Posteriorment, la superfície objecte d’indemnització era confirmada o ajustada per agents del Cos d’Agents Rurals mitjançant una visita del terreny in situ. L’altura dels conreus, la topografia i els accessos condicionaven en gran mesura la precisió de les estimacions i sovint feien impossible de determinar-la amb fiabilitat. Aquest nou mètode d’estimació de la superfície danyada està basat en una observació completa des de l’aire i, malgrat que la resolució i la precisió són millorables, aporta major rigor i fiabilitat, sense menystenir i com a reforç de les avaluacions des de terra que es puguin fer en efectuar la sol·licitud per part de la propietat.