(Created page with " <span id='_GoBack'></span> ==INFORMACIÓ MEMÒRIA RDI DTES – CAMPANYA 2019== ==Títol activitat== Eliminació autotròfica de nitrogen en la línia principal d'una EDAR...") |
(Tag: Visual edit) |
||
| (3 intermediate revisions by 2 users not shown) | |||
| Line 1: | Line 1: | ||
| + | <nowiki>#</nowiki>2019 | ||
| − | + | '''Direcció de projecte''' | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Agència Catalana de l’Aigua | Agència Catalana de l’Aigua | ||
| − | + | '''Altres participants''' | |
Universitat Autònoma de Barcelona, Depuración Aguas del Mediterráneo | Universitat Autònoma de Barcelona, Depuración Aguas del Mediterráneo | ||
| − | + | '''Període''' | |
Març-desembre 2019 | Març-desembre 2019 | ||
| − | ==Descripció == | + | ==Descripció== |
El projecte LIFE Two-StageAutotrophic N-removal for main stream sewage treatment (Saving-e) es va desenvolupar entre octubre de 2015 i març de 2019. Tenia per objectiu demostrar, a escala pilot i en ambient rellevant, la viabilitat, aplicabilitat, reproductibilitat i transferibilitat de la tecnologia SAVING-E a nivell local i europeu avaluant la possibilitat de transformar les actuals EDAR urbanes en sistemes autosuficients energèticament o, fins i tot, productores netes d’energia. | El projecte LIFE Two-StageAutotrophic N-removal for main stream sewage treatment (Saving-e) es va desenvolupar entre octubre de 2015 i març de 2019. Tenia per objectiu demostrar, a escala pilot i en ambient rellevant, la viabilitat, aplicabilitat, reproductibilitat i transferibilitat de la tecnologia SAVING-E a nivell local i europeu avaluant la possibilitat de transformar les actuals EDAR urbanes en sistemes autosuficients energèticament o, fins i tot, productores netes d’energia. | ||
| Line 30: | Line 23: | ||
En aquest període, el reactor ''airlift ''de nitritació parcial funcionaria en continu tractant l’aigua de sortida de la fase d’eliminació de matèria orgànica. Durant aquest període, la regulació de la concentració d’amoni a la sortida del reactor ''airlift ''es realitzaria mitjançant l’addició d’aigua de rebuig amb un llaç de control automàtic. Aquesta manera d’operar el reactor hauria de permetre confirmar que: | En aquest període, el reactor ''airlift ''de nitritació parcial funcionaria en continu tractant l’aigua de sortida de la fase d’eliminació de matèria orgànica. Durant aquest període, la regulació de la concentració d’amoni a la sortida del reactor ''airlift ''es realitzaria mitjançant l’addició d’aigua de rebuig amb un llaç de control automàtic. Aquesta manera d’operar el reactor hauria de permetre confirmar que: | ||
| − | :* El reactor airlift és capaç de treballar a llarg termini en continu i sense formació de nitrat. | + | :*El reactor airlift és capaç de treballar a llarg termini en continu i sense formació de nitrat. |
| − | :* El llaç de control d’amoni es capaç de mantenir la proporció adequada a l’efluent de l’''airlift ''entre les concentracions d’amoni i nitrit, cosa que és essencial per al correcte funcionament del reactor anammox. | + | :*El llaç de control d’amoni es capaç de mantenir la proporció adequada a l’efluent de l’''airlift ''entre les concentracions d’amoni i nitrit, cosa que és essencial per al correcte funcionament del reactor anammox. |
(b) L’operació en continu a temperatura ambient del reactor UAnSB anammox alimentat amb aigua de la línia principal durant un període de 8 mesos. | (b) L’operació en continu a temperatura ambient del reactor UAnSB anammox alimentat amb aigua de la línia principal durant un període de 8 mesos. | ||
| Line 38: | Line 31: | ||
En aquest període, el reactor UAnSB funcionaria en continu tractant l’aigua de sortida del reactor ''airlfit ''treballant en continu. Aquesta manera d’operar el reactor hauria de permetre confirmar que: | En aquest període, el reactor UAnSB funcionaria en continu tractant l’aigua de sortida del reactor ''airlfit ''treballant en continu. Aquesta manera d’operar el reactor hauria de permetre confirmar que: | ||
| − | :* El reactor UAnSB es capaç de produir un efluent que acompleixi la legislació europea d’abocament de nitrogen en zona sensible i, en el seu defecte, establir la capacitat màxima de depuració del sistema i la necessitat de un post-tractament per a l’eliminació del nitrogen remanent. | + | :*El reactor UAnSB es capaç de produir un efluent que acompleixi la legislació europea d’abocament de nitrogen en zona sensible i, en el seu defecte, establir la capacitat màxima de depuració del sistema i la necessitat de un post-tractament per a l’eliminació del nitrogen remanent. |
(c) L’operació de la planta pilot a baixa temperatura (entre 10 i 12 ºC) amb els tres reactors connectats durant un període d’uns 4 mesos. | (c) L’operació de la planta pilot a baixa temperatura (entre 10 i 12 ºC) amb els tres reactors connectats durant un període d’uns 4 mesos. | ||
| Line 44: | Line 37: | ||
En aquest període, els tres reactors biològics de la planta treballaran connectats en continu i amb un control de temperatura que permeti l’operació del sistema a baixa temperatura durant 3 mesos. Aquesta manera d’operar la planta pilot hauria de permetre confirmar que: | En aquest període, els tres reactors biològics de la planta treballaran connectats en continu i amb un control de temperatura que permeti l’operació del sistema a baixa temperatura durant 3 mesos. Aquesta manera d’operar la planta pilot hauria de permetre confirmar que: | ||
| − | :* La tecnologia SAVING-E és capaç de treballar a baixes temperatures i complint legislació d’abocament durant llargs períodes. D’aquesta forma, es demostraria la capacitat d’aquesta tecnologia per a ser aplicada a països amb climes freds. | + | :*La tecnologia SAVING-E és capaç de treballar a baixes temperatures i complint legislació d’abocament durant llargs períodes. D’aquesta forma, es demostraria la capacitat d’aquesta tecnologia per a ser aplicada a països amb climes freds. |
Finalment, si amb aquestes proves s’acaba per determinar que la tecnologia Saving-e és viable i es pot portar a escala industrial, es farà un estudi de viabilitat per a la seva possible aplicació a l’EDAR de Rubí-Valldoreix. Aquest estudi abordarà, sense entrar en disseny de detall, la possible conversió de l’EDAR de Rubí-Valldoreix en una EDAR amb tecnologia Saving-e, ja sigui per a tota la línia d’aigua o per a una possible ampliació de la EDAR existent. | Finalment, si amb aquestes proves s’acaba per determinar que la tecnologia Saving-e és viable i es pot portar a escala industrial, es farà un estudi de viabilitat per a la seva possible aplicació a l’EDAR de Rubí-Valldoreix. Aquest estudi abordarà, sense entrar en disseny de detall, la possible conversió de l’EDAR de Rubí-Valldoreix en una EDAR amb tecnologia Saving-e, ja sigui per a tota la línia d’aigua o per a una possible ampliació de la EDAR existent. | ||
| Line 54: | Line 47: | ||
El principal objectiu del projecte Saving-e i d’aquest After plan és avaluar la possibilitat de transformar les actuals EDAR urbanes en sistemes autosuficients energèticament | El principal objectiu del projecte Saving-e i d’aquest After plan és avaluar la possibilitat de transformar les actuals EDAR urbanes en sistemes autosuficients energèticament | ||
| − | + | ==Novetats que aporta l'acció== | |
| − | |||
La principal novetat tecnològica és el canvi de paradigma en el procés de depuració, canviant la configuració de la planta i destinant la majoria de la matèria orgànica per a la producció de biogàs i reduir els costos d’aeració amb l’eliminació autotròfica de nitrogen tot això mitjançant tres etapes biològiques i amb la introducció del procés anammox en la línia principal d’aigües de l’EDAR. | La principal novetat tecnològica és el canvi de paradigma en el procés de depuració, canviant la configuració de la planta i destinant la majoria de la matèria orgànica per a la producció de biogàs i reduir els costos d’aeració amb l’eliminació autotròfica de nitrogen tot això mitjançant tres etapes biològiques i amb la introducció del procés anammox en la línia principal d’aigües de l’EDAR. | ||
| − | |||
| − | |||
Les tres etapes biològiques del reactors connectats en sèrie i amb un funcionament en continu amb la línia principal d’aigües de l’EDAR s’ha realitzat segons l’esquema: | Les tres etapes biològiques del reactors connectats en sèrie i amb un funcionament en continu amb la línia principal d’aigües de l’EDAR s’ha realitzat segons l’esquema: | ||
| Line 65: | Line 55: | ||
Es considera RDI pel fet que, tot i existir per separat cada procés, s’ha desenvolupat un manual d’operació per tal que es tracti el cabal en continu i amb els reactors connectats en sèrie fent ús de la tecnologia anammox aplicada al corrent principal d’aigua residual de l’EDAR amb una temperatura de treball que permet afrontar el procés a l’hivern. | Es considera RDI pel fet que, tot i existir per separat cada procés, s’ha desenvolupat un manual d’operació per tal que es tracti el cabal en continu i amb els reactors connectats en sèrie fent ús de la tecnologia anammox aplicada al corrent principal d’aigua residual de l’EDAR amb una temperatura de treball que permet afrontar el procés a l’hivern. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Latest revision as of 09:25, 4 January 2023
#2019
Direcció de projecte
Agència Catalana de l’Aigua
Altres participants
Universitat Autònoma de Barcelona, Depuración Aguas del Mediterráneo
Període
Març-desembre 2019
Descripció
El projecte LIFE Two-StageAutotrophic N-removal for main stream sewage treatment (Saving-e) es va desenvolupar entre octubre de 2015 i març de 2019. Tenia per objectiu demostrar, a escala pilot i en ambient rellevant, la viabilitat, aplicabilitat, reproductibilitat i transferibilitat de la tecnologia SAVING-E a nivell local i europeu avaluant la possibilitat de transformar les actuals EDAR urbanes en sistemes autosuficients energèticament o, fins i tot, productores netes d’energia.
Finalitzat el projecte i assolida la fita de dimensionar, construir i operar la planta pilot, es va dur a terme un After LIFE plan en el que restava de l’any 2019 mitjançant el Conveni de col·laboració entre l'Agència Catalana de l'Aigua, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'empresa Depuración Aguas del Mediterráneo perAl'after plan del projecte europeu LIFE Saving-e 2019 (CV18001057) i es van poder desenvolupar les següents etapes d’operació de la planta pilot:
(a) L’operació en continu a temperatura ambient del reactor airlift de nitritació parcial durant un període de 8 mesos.
En aquest període, el reactor airlift de nitritació parcial funcionaria en continu tractant l’aigua de sortida de la fase d’eliminació de matèria orgànica. Durant aquest període, la regulació de la concentració d’amoni a la sortida del reactor airlift es realitzaria mitjançant l’addició d’aigua de rebuig amb un llaç de control automàtic. Aquesta manera d’operar el reactor hauria de permetre confirmar que:
- El reactor airlift és capaç de treballar a llarg termini en continu i sense formació de nitrat.
- El llaç de control d’amoni es capaç de mantenir la proporció adequada a l’efluent de l’airlift entre les concentracions d’amoni i nitrit, cosa que és essencial per al correcte funcionament del reactor anammox.
(b) L’operació en continu a temperatura ambient del reactor UAnSB anammox alimentat amb aigua de la línia principal durant un període de 8 mesos.
En aquest període, el reactor UAnSB funcionaria en continu tractant l’aigua de sortida del reactor airlfit treballant en continu. Aquesta manera d’operar el reactor hauria de permetre confirmar que:
- El reactor UAnSB es capaç de produir un efluent que acompleixi la legislació europea d’abocament de nitrogen en zona sensible i, en el seu defecte, establir la capacitat màxima de depuració del sistema i la necessitat de un post-tractament per a l’eliminació del nitrogen remanent.
(c) L’operació de la planta pilot a baixa temperatura (entre 10 i 12 ºC) amb els tres reactors connectats durant un període d’uns 4 mesos.
En aquest període, els tres reactors biològics de la planta treballaran connectats en continu i amb un control de temperatura que permeti l’operació del sistema a baixa temperatura durant 3 mesos. Aquesta manera d’operar la planta pilot hauria de permetre confirmar que:
- La tecnologia SAVING-E és capaç de treballar a baixes temperatures i complint legislació d’abocament durant llargs períodes. D’aquesta forma, es demostraria la capacitat d’aquesta tecnologia per a ser aplicada a països amb climes freds.
Finalment, si amb aquestes proves s’acaba per determinar que la tecnologia Saving-e és viable i es pot portar a escala industrial, es farà un estudi de viabilitat per a la seva possible aplicació a l’EDAR de Rubí-Valldoreix. Aquest estudi abordarà, sense entrar en disseny de detall, la possible conversió de l’EDAR de Rubí-Valldoreix en una EDAR amb tecnologia Saving-e, ja sigui per a tota la línia d’aigua o per a una possible ampliació de la EDAR existent.
Aquest estudi el van dur a terme conjuntament els equips de la UAB i DAM amb l’assessorament de l’equip de l’ACA.
Finalitat de l'acció
El principal objectiu del projecte Saving-e i d’aquest After plan és avaluar la possibilitat de transformar les actuals EDAR urbanes en sistemes autosuficients energèticament
Novetats que aporta l'acció
La principal novetat tecnològica és el canvi de paradigma en el procés de depuració, canviant la configuració de la planta i destinant la majoria de la matèria orgànica per a la producció de biogàs i reduir els costos d’aeració amb l’eliminació autotròfica de nitrogen tot això mitjançant tres etapes biològiques i amb la introducció del procés anammox en la línia principal d’aigües de l’EDAR.
Les tres etapes biològiques del reactors connectats en sèrie i amb un funcionament en continu amb la línia principal d’aigües de l’EDAR s’ha realitzat segons l’esquema:
Es considera RDI pel fet que, tot i existir per separat cada procés, s’ha desenvolupat un manual d’operació per tal que es tracti el cabal en continu i amb els reactors connectats en sèrie fent ús de la tecnologia anammox aplicada al corrent principal d’aigua residual de l’EDAR amb una temperatura de treball que permet afrontar el procés a l’hivern.
